Quan la CASS tracta els afiliats com delinqüents

El proppassat22 de genervaig enviar una carta al president de la CASS, al director general i a tots els membres del consell d’administració. L’objectiu d’aquella carta era posar-los en coneixement de l’arbitrarietat amb què es tracten els afiliats, a qui es fan responsables de tots els mals de la seguretat social. Si la meva intenció ja era fer públic el meu cas, els darrers esdeveniments no han fet més que confirmar-me la necessitat. Perquè mentre els serveis mèdics administren a voluntat les baixes mèdiques al marge del criteri dels metges de referència i especialistes, en altres departaments hi ha forats milionaris per la desídia i la falta absoluta de control. En un cas, els afiliats veuen retallat el seu dret a prestacions; en l’altre, tots ho hem d’acabar pagant.

Com que la carta que vaig adreçar-los descriu perfectament la meva situació, em limitaré a reproduir-la:

Distingit/da senyor/a,

M’adreço a vostè en qualitat de membre del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El meu nom és Maria Lluïsa Farrero Sarroca, amb número d’afiliada XXXXXX i assegurada des del juny del 1982.

El15 de setembredel 2022 vaig iniciar una baixa mèdica per motiu d’incapacitat temporal derivada d’un procés infecciós amb inflamació hepàtica. Els símptomes d’aquella malaltia han estat persistents des de llavors. Actualment la meva activitat diària es veu llastada pel cansament i un fort dolor abdominal que m’obliguen a fer repòs. Malgrat els informes del meu metge referent, Albert Dorca, la CASS va decidir unilateralment atorgar-me l’alta mèdica a partir del10 de maig.

Tot i deixar de percebre la prestació de baixa, no em vaig poder incorporar a la feina. El cansament i el dolor recurrent em van impedir tornar a la normalitat laboral i em van privar d’ingressos durant tres mesos. Tot i que al llarg del procés alguns afiliats, que s’han trobat en situacions similars, em van recomanar que fes ús de la picaresca per allargar la baixa fins al moment de la jubilació, efectiva a partir del 12 d’agost, vaig decidir confiar en el sistema recorrent la decisió, una confiança que he acabat pagant cara.

La comissió de valoració mèdica de la CASS va rebutjar el meu recurs al·legant que “no aporteu elements mèdics nous que facin variar la valoració”. A l’hora de presentar el recurs, ningú em va advertir que a menys que demanés la convocatòria d’un tribunal mèdic, la CASS ni tan sols demanaria informació complementària al meu metge referent. Va ser la defensora de l’afiliat que, en una consulta posterior, m’ho va transmetre.

La decisió de la comissió de valoració mèdica va ser refrendada pel consell d’administració del qual formeu part, un consell que, de ben segur, desconeix la problemàtica humana i laboral que hi ha darrere cada número d’expedient.

Les gestions realitzades davant diversos membres d’aquest òrgan, sensibles a la situació descrita, van permetre que revisés de nou l’expedient un tribunal mèdic format per una de les doctores de la CASS (dra. Tagarro), el meu metge referent i la doctora Masardó, sense formació acadèmica específica en la simptomatologia i patologia que m’afecten per poder donar una valoració fonamentada dins del tribunal.

L’informe del tribunal és negatiu i, per tant, perdré el dret a percebre el trimestre de prestació previ a la jubilació. Però si bé els diners són importants, encara ho és més que es posi en dubte la meva honestedat i el meu bon nom. I han estat precisament les doctores Tagarro i Masardó les que no només s’han atrevit a acusar-me obertament de fingir una malaltia, sinó que han qüestionat la professionalitat del doctor Dorca, que combina l’exercici mèdic amb la presidència del Col·legi de Metges.

Pràcticament un any i mig després dels primers símptomes la malaltia persisteix. Actualment continuo en mans de diferents especialistes tant d’Andorra com de Catalunya, sota la coordinació del meu metge referent, per trobar una diagnosi.

Aquesta situació es va produir quan ja estava a punt de jubilar-me, després de quaranta anys de cotització, durant els quals tan sols he estat 28 dies laborables de baixa (8 dies el 1998, 5 dies el 2006, 7 dies el 2013 i 8 dies el 2016). La consulta del meu historial mèdic els permetrà comprovar que he estat sotmesa a quatre intervencions quirúrgiques que he programat durant les vacances perquè no afectessin la meva activitat laboral.

La CASS, una de les peces clau de l’estat del benestar, ha actuat en el meu cas de manera cruel i desconsiderada. Si bé no crec que el consell d’administració i la direcció general siguin responsables directes de la meva situació, sí que ho són pel manteniment d’un sistema que en lloc de defensar els afiliats, els criminalitza, fent-nos a tots sospitosos de frau; un sistema en què els cotitzants som només un número d’identificació i una despesa a eliminar.

Si la decisió no es reconsidera, només em quedarà el recurs a la Batllia, per destinar temps i recursos econòmics per un plet que es pot allargar en el temps i que no farà més que dilatar l’agonia. No sé si m’hi veig amb cor, em falta la salut i l’ànim, però al que no renuncio és a denunciar públicament l’arbitrarietat i la injustícia a què he estat sotmesa i que, em temo, s’aplica de manera generalitzada. Només que aconsegueixi que es tracti amb una mica més d’humilitat i sensibilitat els afiliats ja haurà valgut la pena.