Amb males arts

L’anterior comú d’Ordino va aprovar sotmetre a informació pública la revisió excepcional del POUP d’Ordino. Aquest és el primer tràmit d’un procediment complex que hauria d’acabar amb l’aprovació definitiva de la nova planificació urbanística parroquial.

El document exposat a informació pública tenia base en el model urbanístic de “ciutat compacta”.

Per fer-ho gràfic, el model urbanístic de la ciutat compacta és com una taca que va escampant-se progressivament entorn d’un nucli, però no més enllà del que es considera necessari per a les necessitats d’habitatge. Fora dels terrenys previstos per al creixement “compacte” entorn dels nuclis urbans, els altres terrenys més allunyats –també els privats– han de ser classificats com a no urbanitzables.

En la forma com es concretava aquest model en la revisió del POUP d’Ordino sotmesa a informació pública, es tenien en compte l’aigua de què disposa la parròquia actualment i les previsions demogràfiques que estableixen els estudis de Govern.

Enfront d’aquest model hi ha el de “ciutat dispersa”, model que trobem, per exemple, als Estats Units, i que malauradament també s’ha anat instal·lant en determinades zones del nostre país: extenses zones residencials, sense nuclis de retrobament de la gent, allunyades les unes de les altres, amb urbanitzacions sense interrelació entre elles, que són ineficients en la gestió dels serveis i que deterioren el paisatge.

El model de ciutat dispersa és el que vol l’actual comú d’Ordino per tal de satisfer els interessos privats dels propietaris de terrenys, sense tenir en compte l’interès general.

La llista electoral guanyadora, encapçalada per DA i ACO, es va presentar amb un programa ocult (contrari al model urbanístic de la revisió del POUP sotmès a informació pública) que coneixien els membres i gent propera a l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes, i una proposta pública (favorable al model urbanístic de la revisió del POUP sotmès a informació pública) expressada contundentment al seu programa: “Tenim clar el model de parròquia que volem i la revisió del Pla d’Urbanisme ho corrobora”.

Havien de concórrer amb aquest doble missatge a les eleccions perquè únicament els vots propers a l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes no els donaven la victòria, i n’havien de guanyar necessàriament d’altres esgrimint davant la resta dels electors la bandera de la sostenibilitat que assegurava el planejament sotmès a informació pública i que, en aquell moment, havia rebut l’aprovació unànime en els mitjans de comunicació.

Aquesta falta de sinceritat durant la passada campanya electoral es va fer molt evident quan, només dos dies després de guanyar les eleccions, l’actual cònsol major, la senyora Maria del Mar Coma, va declarar sense rubor que havia votat “a contracor” la revisió del POUP d’Ordino, que ja es trobava sotmesa a informació pública. És a dir, havia votat i portava en el seu programa, com a element nuclear, una cosa en què no creia i que, en conseqüència, no estava en predisposició de defensar, sinó que, al contrari, la seva predisposició era la de deixar-la sense efecte.

Els “ideòlegs” de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes, en una jugada d’astúcia pròpia de pissarrí, han posat a disposició dels actuals cònsols i del seu equip comunal l’argúcia per deixar sense efecte el model urbanístic que van exhibir en campanya electoral davant de la ciutadania, i amb què van guanyar les eleccions: considerar il·legal el model urbanístic ja sotmès a informació pública en base a uns informes jurídics de part a completar per algun altre encomanat pel mateix Comú. Si en base a aquests informes jurídics poden considerar il·legal la revisió del POUP sotmesa a informació pública, aleshores ja poden refer totalment el POUP de nou a la seva conveniència sense –es pensen– incomplir les seves promeses electorals.

Escric aquest article abans que se sàpiga el resultat dels informes sol·licitats per l’actual comú d’Ordino, però no tinc cap dubte del resultat, perquè quan un va al mercat a trobar peres, en troba, igual que si va a buscar pomes també en troba. Ni s’han plantejat defensar –davant els estaments que convingui– el planejament urbanístic sotmès a informació pública d’acord amb els arguments jurídics que consten a la seva Memòria, perquè diuen (en un raonament propi de pel·lícula dels germans Marx) que abans que el “tombin” els tribunals se’l “tomben” ells mateixos.

Segons aquests informes jurídics –i sense que cap estament oficial qüestioni el planejament urbanístic que van portar per bandera al seu programa– faran un POUP similar al de Canillo, baixant una mica l’edificabilitat global (tot i que seguirà sent insostenible) i estenent l’edificabilitat per tota la parròquia, de forma dispersa, sense programació del creixement i sense preservar el paisatge.

En fi, una vegada més s’haurà perdut l’oportunitat de fer les coses endreçadament, per haver-se primat el benefici a curt termini d’uns pocs en contra dels interessos de la majoria. Una vegada més s’haurà fet amb males arts.