Dos anys de guerra a Ucraïna

El conflicte a Ucraïna, ara en el seu tercer any, continua imposant un pes pesant al país i al seu poble. El que va començar com un aixecament polític el 2014 ha escalat cap a una crisi humanitària caracteritzada per desplaçaments, violència i patiment generalitzat de tota la població ucraïnesa. Segons les últimes estimacions, més de 4,6 milions d’individus han tornat a les seves comunitats per reconstruir les seves vides, mentre que més de 3,7 milions romanen desplaçats internament, lluitant amb la incertesa i la inseguretat. Aquest volum de desplaçats ha posat molta pressió als recursos i la infraestructura del país, exacerbant la vulnerabilitat de les poblacions afectades i fent més greu l’emergència humanitària.

La violència activa continua devastant les comunitats al llarg de la línia de front, on unes 2,9 milions de persones estan exposades a bombardejos intensos, infraestructura danyada i greus mancances de serveis essencials. La situació és particularment desesperada en les àrees no controlades pel govern ucraïnès, on l’accés a necessitats bàsiques com aigua, electricitat i assistència sanitària pateix severes restriccions. Els atacs renovats contra la infraestructura crítica abans dels mesos d’hivern intensifiquen els reptes que enfronten les poblacions vulnerables, i subratllen la necessitat urgent d’assistència humanitària i protecció contínua.

Malgrat els esforços concertats per lliurar ajuda, l’accés humanitari encara és un desafiament significatiu, especialment en regions afectades pel conflicte on persisteixen les restriccions de moviment, especialment per les mines i altres artefactes explosius, que representen riscos greus per als treballadors humanitaris i civils, dificulten el lliurament d’assistència que salva vides i exacerben una situació ja precària.

Hi ha una escalada alarmant dels atacs contra la infraestructura civil, que provoquen víctimes entre els infants i una por generalitzada entre les comunitats. Els bombardejos implacables han deixat milions d’infants sense accés continuat a serveis bàsics, fet que els exposa a més patiment, mentre les temperatures cauen durant els mesos d’hivern.

Davant l’adversitat, l’UNICEF ha estat al capdavant de la resposta humanitària, proporcionant assistència per salvar vides i suport crític a les poblacions afectades. Des de subministrar generadors i roba d’hivern fins a oferir suport psicosocial i ajuda econòmica, les intervencions de l’UNICEF busquen alleujar el patiment i mitigar l’impacte de la crisi sobre els infants i les famílies. Els elements més destacats d’aquesta actuació el 2023 han estat:

• L’UNICEF va arribar a 8,76 milions de persones amb assistència humanitària, incloent-hi 2,96 milions d’infants. Això va incloure 5.033.280 dones i infants que van rebre suport per accedir a atenció sanitària primària; 5.421.369 persones que van rebre aigua potable; 2.561.399 persones que van rebre suport en salut mental i psicosocial; 1.328.602 infants que van accedir a l’educació, i 112.893 infants que van rebre ajuda econòmica.

• Després de la destrucció de la presa de Kakhovka, l’UNICEF va proporcionar suport vital a més d’un milió de persones, incloent-hi aigua segura, materials d’higiene, consultes de salut, suport psicosocial i ajuda econòmica.

• La resposta de la campanya d’hivern de l’UNICEF, que va començar a partir de novembre del 2023, va arribar a 45.416 infants d’1 a 14 anys (21.928 nenes) amb kits d’abric d’hivern, i 14.548 infants van rebre ajuda econòmica per suportar les seves necessitats crítiques durant el període d’hivern.

• La gestió de casos individuals va arribar a 74.360 infants (4.507 infants amb discapacitat) el 2023. Això inclou 1.900 infants que van tornar a famílies biològiques, 5.100 infants sota tutela i en risc d’institucionalització i 169 infants (81 nenes) afectats per armes explosives. Es van proporcionar serveis de prevenció, mitigació de riscos i resposta a 1.105.241 nenes, infants i dones supervivents o en risc de violència de gènere (incloent-hi 7.503 infants amb discapacitat).

L’UNICEF vol continuar actuant al mateix nivell durant el 2024, però es troba davant d’una gran bretxa de finançament, que limita la seva capacitat per abordar les necessitats en escalada i proporcionar serveis essencials als més vulnerables. A l’UNICEF li falten encara 580 milions de dòlars (450 dins d’Ucraïna, 130 per l’assistència als refugiats als països veïns) per fer possibles totes les actuacions previstes el 2024.

A mesura que el conflicte a Ucraïna entra en el tercer any, la necessitat d’un suport i solidaritat internacionals sostinguts mai ha estat més urgent. La protecció dels civils, especialment els infants, ha de romandre prioritària, amb un compromís ferm de respectar el dret humanitari internacional i respectar la integritat de la infraestructura civil. Només a través d’esforços concertats i acció col·lectiva es pot abordar de manera comprensiva la crisi humanitària a Ucraïna, oferint esperança i dignitat a aquells que han vist les seves vides destrossades pel conflicte.

Aquesta crisi humanitària a Ucraïna és un recordatori contundent de l’impacte devastador del conflicte armat sobre les poblacions civils. A mesura que el conflicte persisteix, la comunitat internacional ha de reafirmar el seu compromís de protegir els més vulnerables i assegurar-se que l’ajuda que salva vides arribi a aquells que la necessiten desesperadament. Davant de tots aquests reptes immensos, la resiliència, la compassió i la solidaritat ofereixen un far d’esperança per a un futur millor a Ucraïna. És imperatiu que la comunitat global continuï en solidaritat amb el poble ucraïnès mentre lluiten per la pau, l’estabilitat i un futur més brillant. No ens oblidem d’Ucraïna.

* Albert Mora, Director UNICEF Andorra