'Si vis pacem, para bellum'

Europa ha entrat en una nova era de desafiaments i incerteses geopolítiques. En aquest context, la noció que si vols la pau, has de preparar la guerra, pren una rellevància renovada. És hora que Europa rearmi la seva capacitat defensiva, i Andorra, en la seva posició única, pot jugar el seu paper en aquesta transició cap a una Europa més segura i autosuficient.

La història ens ha ensenyat que la pau no és només la simple absència de conflictes, sinó una condició que requereix preparació i resolució fermes. En un món on les tensions internacionals s’intensifiquen i les amenaces a la seguretat són cada vegada més complexes, Europa ha de prendre les mesures necessàries per protegir els seus ciutadans i preservar la seva estabilitat.

L’estratègia de dissuasió militar és un element clau en la preservació de la pau i la seguretat a Europa. A través de la demostració de la seva capacitat de defensa i la seva disposició a utilitzar-la si és necessari, Europa pot dissuadir possibles agressors i mantenir la seva integritat territorial i la seguretat dels seus ciutadans.

L’OTAN, com a aliança militar més important d’Europa, juga un paper fonamental en aquesta estratègia de dissuasió. Malgrat la seva relació històrica amb els Estats Units, és crucial que Europa es prepari per a un futur conflicte sense la participació directa dels EUA. Aquesta eventualitat pot ser molt més probable en un context en què els EUA reajusten les seves prioritats estratègiques o redueixen el seu compromís amb la seguretat europea.

En aquest escenari, l’OTAN haurà de redefinir els seus objectius i estratègies per adaptar-se a la nova realitat geopolítica. Europa haurà de jugar un paper més actiu en la seva pròpia defensa i augmentar la seva capacitat militar per compensar la manca de participació dels EUA.

Per això és important que els països europeus reforcin la seva col·laboració en termes de defensa i seguretat, consolidant la seva capacitat militar conjunta i coordinant les seves polítiques de seguretat. Això inclou l’increment de la inversió en tecnologia militar, la millora de la interoperabilitat entre les forces armades europees i la creació de mecanismes de resposta ràpida davant d’amenaces emergents.

Al mateix temps, és essencial mantenir el diàleg i la cooperació amb altres actors internacionals, un rol per a la Comissió Europea, per promoure la diplomàcia i la resolució pacífica de conflictes. Europa no pot permetre’s una carrera armamentista descontrolada, però ha d’estar preparada per defensar-se davant de qualsevol eventualitat.

Per tant, és imperatiu que els països europeus treballin junts per reforçar la seva capacitat defensiva i preservar la pau i l’estabilitat al continent.

Comptant també amb Andorra, que tot i ser un petit país envoltat pels grans poders europeus, pot fer una contribució significativa a aquesta nova estratègia de seguretat. La seva ubicació geogràfica ofereix una oportunitat única per establir una discreta indústria productiva de components per a la fabricació de drons i altres armes modernes.

Diversificar l’economia andorrana cap a la producció de tecnologia militar no només proporcionaria una nova font de riquesa i ocupació, sinó que també contribuiria a desenvolupar la seva pròpia capacitat per a la innovació industrial, a més de col·laborar a reforçar la seguretat col·lectiva d’Europa.

Si és així, la dependència de la indústria turística i la fluctuació dels fluxos de visitants ja no haurien de ser els únics motors econòmics del país. A més, la crisi climàtica també planteja reptes importants per a sectors com l’esquí i el turisme de muntanya, dels quals Andorra ha estat dependent durant molts anys.

Endemés, establir una indústria de defensa a Andorra no significa necessàriament optar per la militarització o l’agressió. Més aviat, es tracta de contribuir que Europa, els estats que la componen, tinguin els mitjans necessaris per defensar-se davant de qualsevol amenaça externa, preservant així la seva sobirania i independència. Parlem de la doctrina de la dissuasió, un sistema de defensa que ha d’estar sempre a punt, però mai s’ha d’utilitzar.

A través d’aquesta iniciativa, Andorra no només es convertiria en un actor polític actiu en el panorama de la seguretat europea, sinó que també podria generar noves oportunitats de col·laboració amb altres països europeus en termes d’investigació, desenvolupament i producció d’equips militars.

És cert que aquesta proposta pot plantejar dubtes ètics i preocupacions sobre el comerç d’armes i la seva implicació en conflictes armats. No obstant això, cal entendre que en el món actual, la defensa no és només una qüestió de principis morals, sinó també una qüestió de supervivència i estabilitat. És responsabilitat d’Europa assegurar-se que està preparada per fer front a les amenaces emergents i protegir els seus ciutadans. I també ho és d’Andorra, que ha de ser conscient que només es podrà protegir sota el paraigua de defensa europeu.

És hora, doncs, que Andorra abraci la seva responsabilitat en la construcció d’un futur més segur i estable per a tothom.