Meditació Vipassana

Fa molt de temps, en un dels viatges a l’Índia vaig fer un curs de meditació. Tenia vint-i-dos anys, i en acabar els deu dies d’un codi molt estricte –no parlar, no fumar, sols beure aigua– no vaig notar cap avantatge especial. Recordo, això sí, que en sortir del centre tenia una visió molt llunyana de les coses; no em refereixo a una visió transcendent, sinó real. Si m’estirava i mirava al cel, era capaç de veure ocells que volaven a gran altura, o concentrar la meva vista en el paisatge i ser capaç de veure-hi molt lluny. Amb els anys vaig oblidar l’experiència i, tot i que no acostumava a meditar, sí que feia servir la tècnica quan em venia de gust. Una mica adaptant-la a les meves necessitats, i inclús alguna vegada la posava en pràctica quan anava a caminar. En qualsevol cas, més endavant, quan la gent em preguntava quin tipus de meditació faig servir, intentava explicar-la amb paraules, però desconeixia el nom –Vipassana– del mètode que vaig aprendre.

L’altre dia en repassar antigues llibretes vaig trobar el fullet informatiu del centre on vaig fer el curs, i ho vaig veure: Vipassana. És el tipus de meditació més senzill que existeix. Tot és qüestió d’asseure’s en una postura còmoda, tancar els ulls i concentrar-se en la respiració, en l’espai entre les foses nasals i el llavi superior. Això és tot. Concentrar-se en aquest punt i, en la mesura del possible, deixar passar els pensaments i les sensacions del cos, sense arrelar-se’n a cap.

Deixar-les fluir, i respirar. Es pot fer el temps que es vulgui, però per descobrir-la n’hi ha prou amb una estona, 10-20 minuts al matí o la nit.

No es pensin que és el consell d’un expert; ni de bon tros. Medito poc, però reconec que quan ho faig sento cert benestar. Ho escric perquè em sembla una tècnica tan senzilla que pot ser a l’abast de tothom. En aquesta meditació no hi ha frases, ni llums, ni imaginacions que valguin. És sols una trobada amb un mateix, amb el propi alè i respiració. No esperin miracles, perquè no es produiran. Beneficis? Per provar, que no quedi. Jo vaig sortir del meu retir prop de Bombai amb la convicció que no m’havia servit de gaire… però la seva pràctica m’ha acompanyat puntualment durant tota la vida. Sense mestres espirituals, sense menjades de cervell. Jo i la meva respiració, assegut, mentre passen la vida, els pensaments i les sensacions. I, òbviament, estic parlant de meditació Vipassana com d’una pràctica laica, sense relacionar-la amb corrents religiosos molt més complexos i sobre els quals aquest escrit no hi té res a veure. Vipassana és una paraula que ve del pali i vol dir textualment “veure les coses com són”.