No a les guerres i a la violència

Aterrit per l’actual guerra a l’Orient Mitjà, on s’està practicant un intent d’extermini (massacre, genocidi, aniquilació, holocaust o matança, totes les expressions són el mateix) d’un poble mil·lenari, el palestí, per part d’un altre de genèticament similar, el jueu, israelita, etc., el que més m’afecta no són sols els morts, que cada dia augmenten, sinó especialment els dels més innocents, els infants, que no tenen res a veure amb el conflicte creat pels grans. El que més em preocupa és la crueltat emprada, a més de la destrucció, la fam, etc. Si tant es repeteix, al final ho trobarem tot normal.

Els combatents actuals han canviat el nom i emprat el de terroristes per justificar el seu atac –rèplica totalment injustificada i desproporcionada. Defensar-se està bé, però posar en pràctica un pla preestablert d’extermini és una altra cosa. En realitat el terme terrorista ha canviat de bàndol.

Com a observador de la biologia puc afirmar rotundament que sí que es pot practicar una matança, però simplement no sortirà l’efecte d’extermini, cercat com a excusa de tot el moviment destructor. Per exemple, els microbis poden causar malalties, a vegades molt greus. Amb un tractament amb antibiòtics, producte comprovat contra aquells gèrmens sensibles, és possible l’extermini d’una part i per un fenomen que explicarem aviat. Però sols falta que resti un sol microbi perquè al cap de poc temps tornin a brotar. Això passa perquè el germen ha incorporat a la seva biologia el medicament com a cosa normal i són capaços de viure tots tres, medicament, germen i persona afectada. Llavors diem que els microbis s’han fet resistents.

Un altre exemple: en les explosions atòmiques hi ha uns efectes provocats per la mateixa explosió. Efectes mecànics, que trenquen tot el que troben, i després hi ha els efectes biològics, que surten més tard per lesió de l’aparell reproductor, de les cèl·lules joves més actives d’animals i plantes.

L’exemple el tenim a Txernòbil, una central nuclear russa que va explotar per un excés de calor. Al cap d’uns anys els éssers vius hi han tornat a brotar i en els animals es veuen defectes a les extremitats que deformen les cames, o un té una cama de més.

Això és per indicar que en un extermini de qualsevol animal o vegetal, la naturalesa és tan perfecta que ho soluciona a la seva manera, i en conseqüència no és tan fàcil. Em refereixo que en un intent d’extermini, d’entrada un rebrot pot sortir com al model original i semblar que és fàcil, i al cap d’una llarga temporada surten els efectes causats a les cèl·lules més actives en el seu aparell reproductor. És cert que en matarem unes quantes, però també sabem que encara que en resti una de sola es tornaran a reproduir i no tardaran a causar els mals pels quals han sigut “exterminades”, amb la paraula confortadora que s’han fet resistents. I tornem a començar.

Les epidèmies, en fase de màxima publicitat, han sorgit amb força després de quasi cent anys de repòs (com la grip espanyola). I d’altres que tornaran a afectar-nos malgrat els nous coneixement, les vacunes i els mitjans d’aïllament, etc.

Un altre exemple: després d’una explosió atòmica, que ho arrasa gairebé tot, animals i plantes. Tenim constància que una cosa és l’efecte mecànic destructiu de l’explosió i un altre és l’efecte de les radiacions electromagnètiques o ionitzants en forma de canvis genètics, càncers, etc., que ataquen les cèl·lules més actives, com les joves. A Txernòbil han crescut de nou plantes i sobreviscut animals, amb monstruositats, com deformitats a les extremitats, que semblen noves races.

L’ensenyança és que la força de la naturalesa és superior a tot i resta amagada a l’interior. Els exemples exposats no són exactes, però sí a efectes d’entendre com a símil de l’actual guerra a l’Orient Mitjà: l’extermini no sortirà efecte però sí que els palestins supervivents tindran l’horror d’haver perdut pares, germans, amics i parents, i també la llar, el col·legi i els hospitals, incapaços de suplir els efectes de les bombes. Tot això com a pòsit crearà un sentiment de malvolença i odi que serà posat en pràctica algun dia del futur.

A les guerres tot s’hi val, sia permès o no. La violència comporta una rèplica de més violència. Una guerra és l’exemple màxim de violència.

La pel·lícula Els germans Marx a l’Oest s’acaba quan Grouxo crida “Més fusta, més fusta, que això és la guerra!” per alimentar la màquina del tren, on viatgen tots… I la fusta surt dels vagons del mateix tren.