Cultura contra la mala educació

Avui la cultura ens servirà una bona notícia i la mala educació una de dolenta. Comencem per aquesta última. Fa molta pena veure com s’han instal·lat al país tota una sèrie de personatges joves mancats de la més mínima educació. Ronden pel món traient el cap a les pantalles dels ordinadors i dels telèfons dels presumptes admiradors seus. I xarren i fan esgarips i se les donen de líders quan en realitat només són uns fanfarrons i alguns, a més de fanfarrons, uns maleducats i creguts. A les aparicions físiques reals i virtuals d’aquell fitipaldi amb el Ferrari –per cert, fa dies que no se sent roncar– s’hi sumen altres figures autoanomenades youtubers, una mena de predicadors de cantonada moderns, sense cap altra filosofia o discurs que el de fer-se veure a distància i guanyar diners sense fotre brot. I deu ser Andorra un destí bo per a aquesta mena de personatges, perquè es veu, segons em diu una persona informada, que n’hi ha uns quants: “Hi troben més bons tractes fiscals i s’escapen de tributar al seu país, majorment a Espanya”. D’aquí, se’ls en fot la història i aprendre, allò que se’n diu integrar-se a la societat, perquè van a la seva i no tenen altra inquietud que fer-se veure i anar fent quartos amb una senzilla fórmula: com més gent mira els seus vídeos, més cobren de les plataformes que fan servir. I així la bicoca d’Andorra els permet estalviar-se pagar molts tributs al seu país d’origen, perquè les condicions per establir-se aquí, a banda de requisits administratius, són uns dipòsits entre 42.000 i 50.000 euros i tenir llogada o comprada un habitatge. Aquests diners seran retornats un com marxin del país.

Deixant de banda la legalitat i les normes que permeten l’arribada d’aquesta classe de treballadors per compte propi i el fet que aquest tipus de residents deuen contribuir als ingressos de l’Estat, en forma econòmica, el que és segur és que no contribueixen a fer un país més digne i just, un país on els valors del treball i de l’esforç, de l’honestedat i de ser honrats, sempre s’havien tingut com a premissa, valors que actualment es veuen distorsionats i directament malmesos amb segons quines manifestacions públiques sorgides d’aquests reietons digitals. Aquesta setmana hem sentit expressions molt lletges, sense la més mínima educació, d’un youtuber dirigides a una senyora de 80 anys que viu a les Escaldes. Ella va denunciar que la volia fer fora, mitjançant desnonament, de l’habitatge de lloguer on viu, en un immoble que havia adquirit el youtuber en qüestió. Ara el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el desnonament. I la reacció del youtuber és dir: “Me la sua la sentència”, que és com dir: “A mi se me’n refot la justícia andorrana”. I vet aquí quin mal exemple de comportament per al jovent del país, que si s’emmiralla en personatges com aquests, pot ser un desastre social a pocs anys vista. És una pena, una vergonya i un perill que Andorra sigui altaveu d’aquesta classe de predicadors.

Anem a la cultura, a la bona notícia, a la compra dels frescos de Sant Esteve d’Andorra la Vella feta pel Govern. Després d’altres intents, ja des del govern d’Albert Pintat, de voler recuperar-los, ara s’ha aconseguit l’entesa econòmica, per una quantitat inferior a les demanades anteriors, i els frescos romànics retornaran al país. Bona notícia i esperem que sigui escoltada pel comú d’Andorra la Vella i s’adoni que el Museu Nacional és una necessitat de país, perquè farà i ajudarà molt per tenir més consciència de societat pervinguda de segles. Ho dic per si s’acaben de decidir a donar el vistiplau per obrar el Museu a la parcel·la comunal de davant del Govern. Els honraria, al comú d’Andorra la Vella, el fet que no dilatessin la decisió gaire temps més i encara més si responguessin afirmativament.