Pagesia

Qui anava a dir, temps era temps, quan els pagesos francesos aturaven camions espanyols carregats de productes de la terra per buidar-los i destruir-ne el contingut que esdevindrien aliats, compartint protestes i tallant carreteres.

Fins al moment d’escriure –dijous, com és habitual– les últimes informacions conegudes descartaven aquestes incidències, almenys que afectin les “valls neutrals” dies després que es prohibissin expressament a França, prop del Pas de la Casa.

Tanmateix, res no sembla assegurat i serà bo consultar el servei de trànsit abans de posar-se en camí cap al nord com cap al sud, no sigui que persisteixi el tap a Ponts, si es vol anar cap a Lleida, Barcelona, o més enllà.

La protesta dels actors de l’anomenat sector primari de l’economia sembla ben justificada en la gran diferència de preu d’un mateix producte: dels cèntims per quilo que cobra el productor inicial als euros que paga pel mateix el consumidor final a la botiga, el “súper” o l’“híper”.

Molts diran, ho han dit i repetit, que no en tenen cap culpa per merèixer aquesta pena de retenció, de la vulneració del seu dret al lliure trànsit. Tanmateix, no és menys cert que les protestes es fan notar més, precisament, com més afectats negativament hi ha.

Una altra dada evident d’aquest moviment és l’“europeïtzació”, l’extensió a la pràctica totalitat d’estats membres de l’Europa unida. Que les “tractorades” prenguin com a objectius les capitals, com ara París, potser provoca a la vegada un somriure maliciós als habitants del que correus espanyols definia com a “províncias y extranjero” en algunes de les seves bústies.

Aquí, el pagès de davant de casa, a l’altra banda del riu ja ha adobat el terreny –d’any en any minvant– on aviat començarem a veure el gairebé imperceptible procés de creixement del verd intens i espectacular de les plantes fins al temps de la collita, a prop de la Diada de Meritxell.

Perquè tot i les fortes campanyes contra el tabaquisme, amb l’argument irrefutable de protecció de la salut, encara no s’ha trobat una alternativa que s’apropi en rendibilitat a l’encara gairebé monoconreu: ni la ramaderia ni la viticultura, ni l’apicultura, ni les herbes aromàtiques i medicinals.

L’única alternativa persistent és la venda de terrenys per contribuir a la construcció desmesurada, que garanteix una renda vitalícia per a més d’una generació a la família del venedor, però a la vegada mata un dels grans atractius del país per als visitants: el paisatge de natura. Perquè és un lema arrelat en la saviesa popular que els pagesos són els millor garants del manteniment del paisatge.

Potser aquest cap de setmana i els successius, els conductors que es puguin veure afectats en el desplaçament per un tap de tractors prendran una actitud més comprensiva, potser menys o gens violenta, ni tan sols verbal, amb els autors de la manifestació. Les televisions ja ens han portat imatges de persones aplaudint el lent pas dels tractoristes. I sí, ja ho sé que els i les qui aplaudien eren vianants.