Voluntaris, l'ànima de la Copa del Món

A les 10 hores 20 minuts del dissabte 10 de febrer del 2024, el regidor dona l’ordre i el Gran Carlemany comença a sonar. La gent es posa dempeus a la grada en senyal de respecte. Gorres i barrets fora. Els pèls s’ericen com a senyal que un moment important està a punt de succeir. La Copa del Món femenina d’esquí alpí de Soldeu 2024 ha començat.

Sis mesos abans, a la reunió de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) per fi es confirmava el que es rumorejava des de les passades finals: una nova Copa del Món ens visitaria el proper mes de febrer i consolidaria el que fa uns anys havia estat un somni d’uns pocs. En aquell precís instant la maquinària, que portava aturada poc més d’un mes, es posava de nou en marxa.

Les bases del projecte es posen en qüestió per dimensionar de forma correcta dues curses de Copa del Món en un cap de setmana. La darrera experiència al mateix escenari és de fa 12 anys i la zona d’arribada a Soldeu ha canviat una mica.

Missió, visió, valors, organigrama i pressupost tornen a posar-se sobre la taula per redissenyar un projecte que, tot i semblar més petit, no ho és ja que, com deia el primer espot de campanya de la primera Copa del Món que vam celebrar, el 2012, “el món ens mira” i més que mai. Aquest és l’any d’elecció de la seu organitzadora dels Campionats del Món del 2029, l’any en el qual Andorra té serioses opcions d’obtenir la fita davant de dues potències com Narvik (Noruega) i Val Gardena (Itàlia).

L’equip humà que ha treballat des de fa mesos d’una forma professional en el projecte de la Copa del Món és d’aproximadament 35 persones, que cobreixen totes aquelles àrees de coneixement que caracteritzen qualsevol esdeveniment.

Treballem en àrees com l’esportiva, la logística, els recursos humans, les finances, la legal, les de màrqueting i comunicació, i moltes d’altres. Sempre fins a l’últim detall per tal de preparar un esdeveniment de primer nivell que ha de representar, no només una manera de fer, sinó la imatge d’un país sencer. Recordem que moltes de les persones que hi treballen compaginen les tasques d’organització amb la gestió d’una estació com Grandvalira. El secret de tot plegat és que aquest fet és viable gràcies a la passió i el compromís pel projecte.

En aquest equip, finalment, se’ns uneixen els voluntaris.

Després d’un procés de gairebé dos mesos de captació i selecció, el dia 2 de febrer arriba el moment, quan el comitè organitzador i els voluntaris ens trobem per explicar com es desenvoluparà la Copa, quines seran les tasques i responsabilitat de cadascun d’ells, i amb qui es compartiran les rutines, per alguns els quatre propers dies, i per altres durant el cap de setmana.

Voldria compartir un pensament. Això em passa any rere any. La intensitat amb què tots fem front aquest esdeveniment fa que, després de moltes setmanes intenses de treball, es comenci a notar el cansament. L’arribada dels voluntaris ens omple d’entusiasme, germanor i orgull i ens dona l’última empenta que necessitem per poder arribar a l’esdeveniment amb força energia. M’encanta aquest moment i aquesta sensació imparable.

Els voluntaris es divideixen en dos grans grups: els voluntaris de pista, inside, i els de fora pista, outside.

Els voluntaris de pista tenen un perfil molt específic. Normalment són gent dels clubs d’esquí, apassionats de l’esquí de competició i amb una experiència molt dilatada a organitzar diferents curses durant la temporada. Es caracteritzen per ser una gran família unida per l’esquí alpí de competició. Els “claus i taladre”, els “turbo temps”, els “derrapadors”, els “controls de porta” o “cronòmetre” són alguns dels noms dels equips que en formen part, i els que més gràcia em fan a mi són els “Picasso”, que són els encarregats de pintar amb color blau la línia de cursa. El color blau es fa amb colorant alimentari, que ningú s’espanti.

Els voluntaris de fora de pista, veritables apassionats i compromesos, són una font d’inspiració constant, sigui en els controls d’accés, com a guies per a les persones amb mobilitat reduïda o mantenint l’ambient vibrant. Aquests voluntaris exerceixen les seves funcions amb una entrega indescriptible, amb un esperit d’unitat i suport a l’esdeveniment.

Tots ells, els voluntaris, són la veritable ànima de l’esdeveniment, i pot semblar un tòpic però us puc dir que sense ells no seria possible. El sentiment de pertinença que mostren cap a aquest esdeveniment ens fa imparables, tot i les dificultats d’un esport a l’aire lliure i en alta muntanya.

Curiositat: aquest any hem comptat amb un grup de voluntaris menors d’edat en tasques de derrapatge i també altres joves que feien tasques d’informació a les proximitats de l’esdeveniment per facilitar l’accés dels espectadors.

A tots ens uneix un valor, l’estima a un esdeveniment que ens situa en el mapa, i aquest orgull es pot veure als ulls de cadascun dels que ho fan possible.

Ja ha passat el cap de setmana i la valoració de tothom que ens ha visitat ha estat realment satisfactòria. Ens han traslladat comentaris com gran acollida, hospitalaris, professionals, seu còmode i ben organitzada... Són paraules que ens omplen d’orgull.

Ara estem a 733 de dies d’una nova cita a Soldeu, aquest cop amb el circuit de Copa del Món masculí. La màquina la deixarem descansar uns dies, però aviat hi tornarem!

* Marc Mitjana, Secretari general de la Copa del Món femenina d’esquí alpí Soldeu 2024