31

Dijous vam celebrar la diada nacional laica, commemoració del referèndum nacional que va consolidar l’actual Constitució. L’antic alcalde de la Seu, Joan Ganyet, solia repetir que a la seva ciutat hi ha el patró d’hivern, Sant Sebastià, i el d’estiu, Sant Ot, que ves per on coincideix amb la festa gran dels pamplonesos, el 7 de juliol.

Aquí també en tenim dues, de grans festes: la laica, la setmana que acaba avui, i la religiosa, a l’inici de setembre, que marca el començament dels diversos cursos, inclòs el polític.

Enguany semblava que també tindríem referèndum, tot i que d’altre caire, tan diferent com és de l’acceptació o el rebuig a esdevenir socis de la Unió Europea. Potser pel corrent contrari al pacte, sobretot entre nacionals ultranacionalistes, temorosos de perdre massa sobirania, un perjudici que consideren superior als avantatges. Potser és per això que la consulta s’ha deixat per a l’any vinent, mentre han començat ja les publicacions del text i, sobretot, les reunions amb polítics i ciutadans de carrer per explicar-los les bondats del futur nou estatus.

Mentrestant, s’han aixecat o han tornat a aixecar-se veus demanant canvis en la Carta Magna. Res no és etern i les lleis de lleis tampoc –on existeixen, o no mana el dret consuetudinari, el costum, com al Regne Unit.

El cas és que la festa –que acostumava a pescar cada any visitants despistats i decebuts davant aparadors de botigues tancades– l’hem celebrat per trenta-unena vegada, amb cada cop més joves que no van viure personalment el motiu de la celebració perquè encara no hi eren.

El nombre d’anys passats és senar i en absolut “rodó”, que no acaba en zero, ni tan sols en cinc. Però sense passar pel trenta-un no es podria arribar al quaranta, ni al cinquanta, els qui tinguin la sort d’arribar per celebrar l’aniversari “d’or”.

Quan als canvis que es reclamen –un a rebuf de la inclusió del més demanat, especialment per les dones, al text fonamental dels francesos– sembla que no passarà d’una despenalització, ja anunciada o insinuada fins i tot pel copríncep episcopal.

Tot arriba, i la consulta sobre si volem o no ser socis de l’Europa que diuen unida, haurà d’arribar més d’hora que tard, tot i l’ajornament o ajornaments. Alguns hi continuen –continuem– veient més avantatges que inconvenients. De fet, ja s’apliquen com a pròpies la gran part de les “directives continentals” dintre del nostre sistema jurídic, sense gaudir de les subvencions previsibles a obres, especialment transfrontereres, ni préstecs del BCE, si mai fossin necessaris. Els caps d’Estat ja s’han manifestat amb unanimitat sense escletxes a favor del vot afirmatiu. I res no convida a pensar que aquest suport fos possible si hi veiessin quelcom de negatiu per als interessos dels seus conciutadans, que ja no súbdits.