Igualtat de gènere a l'Afganistan

Des del 15 d’agost, en què el règim talibà va tornar al poder, establint-se com a autoritat de fet (AdF), el país ha vist un gran augment de les necessitats humanitàries, especialment en salut, educació, protecció infantil i igualtat de gènere. La situació de les dones i les nenes només ha empitjorat des de llavors. Les violacions dels drets fonamentals de dones i nenes han augmentat dràsticament, començant per la denegació a l’accés de les noies a l’escola secundària, fins a prohibir a les dones caminar pels parcs. L’últim trimestre del 2022, les autoritats de facto van prohibir a les dones l’educació universitària. Tot i que l’accés físic va millorar sobre manera a tot el país el 2022, permetent a l’Unicef i els seus socis ampliar i respondre en zones remotes i abans inaccessibles, els impediments burocràtics, les amenaces i intimidació a les treballadores humanitàries van augmentar significativament, situació que va dificultar la prestació i el seguiment de serveis crítics per salvar vides. Els reptes per a les dones i les nenes van culminar amb un decret emès per l’AdF el 24 de desembre de 2022 que prohibia a totes les empleades d’organitzacions no governamentals (ONG) nacionals i internacionals anar a treballar.

El 2023 la situació no ha millorat: l’actual crisi humanitària és d’una escala sense precedents i es veu agreujada, particularment per a les dones i nenes afganeses, per una crisi política i de drets de les dones sota les autoritats de facto (AdF). Segons un informe publicat per la GiHA (Grup de treball sobre el gènere en l’acció humanitària a l’Afganistan), el novembre de 2023 s’estima que 29,2 milions de persones (el 68% de tots els afganesos) necessiten ajuda humanitària urgent per sobreviure, el 23% de dones, el 54% d’infants i el 8,3% de persones amb discapacitats greus.

Les dones i les nenes són especialment vulnerables i es veuen afectades de manera desproporcionada per les crisis. Més del 80% de les nenes i joves afganeses en edat d’escola secundària no estan escolaritzades, així com més de 100.000 estudiants universitàries. Es tracta d’un augment significatiu respecte a les xifres anteriors i indica la reversió de dues dècades de millora constant de les taxes d’assistència. Les nenes fora de l’escola s’enfronten a un augment dels problemes de protecció infantil: explotació, matrimoni forçat i violència domèstica, així com problemes d’ansietat i salut mental. Les barreres a l’educació tenen conseqüències a llarg termini per a les nenes, privant-les d’oportunitats laborals futures, consolidant la seva dependència dels homes i perpetuant cicles de pobresa a llarg termini (per a elles i per a la societat afganesa en general).

Les prohibicions de l’ocupació femenina en determinats sectors i les restriccions de mobilitat han reduït la participació de les dones de la força laboral afganesa, augmentant de nou la seva vulnerabilitat i dependència dels membres masculins de la família. L’ocupació femenina va caure un 25% entre el juny de 2021 i final de 2022, davant d’un descens del 7% per als homes.

L’adhesió i l’aplicació cada vegada més estricta de les normes patriarcals de gènere tradicionals estan portant a una situació crítica per a dones i nenes. Les llars monoparentals (encapçalades per dones) tenen el doble de probabilitats que les llars amb caps d’homes de tenir almenys un fill menor treballant fora de casa, i també tenen més probabilitats de casar les filles abans de la majoria d’edat, d’haver de reduir les despeses en salut i vendre actius familiars productius (com, per exemple, terres de cultiu).

L’accés de les dones als serveis de salut és molt limitat. Les normes socials restringeixen les dones de veure metges homes. El 2022, només el 10% de les dones podien accedir a serveis de salut, davant del 23% dels homes (una proporció també baixa). Això, juntament amb les restriccions de gènere sobre els ingressos de les dones i la necessitat d’un mahram (norma instaurada pels talibans que prohibeix a les dones sortir de casa sense un acompanyant masculí, sovint un marit o un parent proper com un pare, un germà o un oncle), per accedir a instal·lacions sanitàries.

La prohibició de l’AdF del novembre de 2022 a les dones que assisteixen als banys públics afecta la higiene personal i pública i la salut mental. Aquests banys són recursos crítics per a la higiene i l’accés de les dones a l’aigua, així com pel que fa al seu paper com a espais de xarxes socials i interacció. La proporció de llars a l’Afganistan que experimenten barreres per accedir a l’aigua va augmentar fins al 67% el 2023, davant del 48% el 2021, creant reptes addicionals per a les dones, que s’enfronten a restriccions de mobilitat i exposició al risc d’assetjament i violència de gènere quan viatgen per accedir a fonts d’aigua.

Les dones s’enfronten a barreres específiques per accedir a estructures judicials formals. Els requisits de portar un mahram limiten l’accés de les dones a les institucions judicials, restringint la seva capacitat de viatjar per assistir a cites i de ser presents a les reunions o audiències del procediment judicial. Les barreres per a les advocades que exerceixen la seva professió, incloses les prohibicions de renovar llicències o exercir en tribunals, signifiquen que la majoria de les dones no poden contractar un advocat directament, sinó que requereixen que el seu mahram contracti un advocat (masculí).

Els serveis de protecció, com ara els relacionats amb la violència de gènere, que compten amb una alta proporció de personal femení, es troben entre els més afectats per les prohibicions a l’activitat de les cooperants afganeses. Això ha provocat una major reducció de la disponibilitat dels serveis de protecció, exacerbant el ràpid desmantellament de la infraestructura de protecció de la violència de gènere, en un context en què 10,1 milions de persones necessitaven assistència a principi del 2023, el 88% de les quals eren dones.

El desplaçament afecta les dones de manera desproporcionada: les dones tenen el doble de probabilitats que els homes de convertir-se en desplaçats interns i tenen més probabilitats de romandre desplaçades durant períodes més llargs. A més, les dones tenen més probabilitats de dependre dels ingressos de les xarxes socials informals, que sovint es veuen interrompudes o perdudes durant el desplaçament. Particularment en el context afganès, les dones també s’enfronten a majors obstacles per accedir a l’ajuda, per multitud de raons, inclosa la manca de documentació civil i el reconeixement de drets.

L’enviat especial de Nacions Unides sobre la situació dels drets humans a l’Afganistan, Richard Bennett, va descriure, el juny de 2023, la situació de la dona en aquest país com una persecució de gènere, un marc institucionalitzat d’apartheid de gènere, que constituiria un crim contra la humanitat sota l’article 7.1 de l’estatut de Roma.

Des d’Unicef Andorra estem, des de 2022 donant suport financer al projecte d’igualtat de gènere a l’Afganistan, centrat en la provisió d’espais segurs per a dones i nenes, suport a les treballadores de primera línia (salut i educació), fomentar les associacions liderades per dones i nenes, subministrament de kits de dignitat i sensibilització en violència de gènere, garantir l’accés segur als serveis de salut, nutrició, aigua, sanejament i higiene, i, finalment, en la recopilació de dades i evidències sobre la situació de les dones i les nenes per poder enfocar millor totes les estratègies.

* Albert Mora, Director d'Unicef d'Andorra