Muntanyes de turisme

S’ha celebrat aquesta setmana a Encamp i a Andorra la Vella el 12è Congrés de turisme de neu, muntanya i benestar. El benestar s’ha incorporat en aquesta edició atenent l’accepció del terme com la satisfacció que sent la persona quan es troba bé en un indret, sigui fent exercici, sigui contemplant tranquil·lament, o les dues coses alhora. En això precisament rau, des de sempre, la motivació principal de fer un viatge o qualsevol passejada pels voltants, perquè no cal anar lluny, a destinacions ultramarines ni exòtiques, per sentir-se a gust; anar fins a una font, caminar una estona vora el riu, seure en un banc a tocar d’una ermita, ens pot aportar tantes bones sensacions com contemplar a milers de quilòmetres un excels panorama. I aquí, a Andorra, són aquests racons i indrets, com reductes, on encara mig s’hi pot estar tranquil, sense sentir gaire soroll o en qualsevol cas arribant-nos de lluny, encara que no esmorteït del tot, el rum-rum del trànsit. S’hi pot trobar bé la persona que hi viu i s’hi pot trobar bé el turista que arriba amb ganes de passar un dia al país o fer una estada més llarga. I si s’hi haurà trobat a gust, si hi haurà estat bé, si haurà experimentat benestar, tornarà cap als seus verals amb ganes de repetir la visita una altra vegada i pel contrari, si haurà quedat poc satisfet o directament decebut potser s’ho pensarà dues vegades abans de tornar o bé girarà la vista i s’encaminarà cap a altres indrets, cap a altres destinacions més tranquil·les.

Precisament aquest és el gran repte de les destinacions turístiques, siguin de neu, de muntanya, de mar o d’interior: aconseguir l’equilibri entre afluència i capacitat d’acollida, entre demanda i oferta, tot evitant la massificació. I és justament la massificació, l’atapeïment, un dels factors que propicien trobar-se a gust en un indret. Massificació en forma de cues, siguin a la carretera o als establiments; massificació als carrers, a les pistes d’esquí, a la vall d’Incles, a Comapedrosa, a Sorteny, al Madriu o als Pessons.

Aquest darrer indret, anunciava la cònsol major d’Encamp en una entrevista durant el Congrés de turisme de neu, muntanya i benestar, hi ha la voluntat de declarar-lo parc natural, figura entesa com de protecció que a la vegada fa d’imant i atrau, i en el cas del cercle dels Pessons si ho arriba a ser, atraurà encara més gentada de la que actualment ja hi circula. Esperem una bona gestió tant des del punt de vista ambiental com d’afluència, adoptant les mesures de limitació en el nombre de persones diàries si cal, cosa que s’ha de fer encara que dolgui, com ja es fa en altres indrets de muntanya amb gran atractiu turístic. I dic dol perquè a ningú li agrada sentir-se condicionat quan ets a l’aire lliure i en plena natura, però en espais molts concrets les limitacions d’accés ajuden, per una banda, que sigui més valorat, que els seus valors geològics i de biodiversitat es tinguin en coneixement i estima i, per altra, evitar la seva degradació física. Que siguin muntanyes de turisme, però enteses com a llocs respectats i agradables, no com munters i munters de turistes apessonats i agarberats.

Van bé aquests fòrums internacionals sobre turisme en què es posen sobre la taula els aspectes convencionals i afloren només maneres d’enfocar les problemàtiques i les oportunitats. En aquest aspecte, les Valls d’Andorra com a destinació turística de muntanya tenen molts punts per continuar sent-ho, tant a l’hivern com a l’estiu. Però els reptes o les circumstàncies a tenir en compte no són pas pocs ni senzills de resoldre. En el mateix congrés s’ha parlat de sostenibilitat ambiental com la clau per aconseguir un turisme no invasiu, de tarannà respectuós. Per això, i per la pròpia dinàmica del dia a dia de la gent que viu i treballa al país, és tan important posar fre o contenció en el creixement urbanístic tant en les àrees urbanes com costa amunt. Només amb un país endreçat, aquí i a qualsevol indret, les virtuts i les positivitats del turisme es poden encarrilar i aprofitar bé.