Miler

Es podia llegir fa uns dies al Diari –on, si no?– que els Mossos d’Esquadra van imposar al llarg de l’any passat gairebé un miler de multes–979– a conductors de vehicles amb matrícula andorrana que circulaven pel Principat veí. La majoria, per excés de velocitat. És un fet que explica la visió general catalana, sense matisos i, per tant, no del tot encertada, dels automobilistes d’aquestes valls deixats anar, prement l’accelerador a fons, tan bon punt deixen enrere el Runer.

Al Principat veí expliquen, gairebé justifiquen, aquesta actitud amb la tinença de cotxes bons i amb motors potents, dels quals poden gaudir sense les limitacions dels embussos i les carreteres de muntanya en origen, sobretot arribats a autovies o autopistes.

A les “valls neutres” no falten, en sentit contrari, els qui troben en uns policies catalans obsedits a perseguir massivament, i amb una certa dosi d’enveja, automobilistes veïns del nord, més des que el seu arsenal reglamentari inclou l’aparell per cobrar directament i automàtica de les targetes bancàries. No cal dir que també aquesta sensació, com a general, també és falsa, Almenys en una part aclaparadorament majoritària.

El cert és que costa molt, a molts, vèncer la temptació de córrer amb tota o gran part de l’alegria del motor sense atemptar contra la seguretat, a cada model més garantida, dels vehicles actuals. Però és ben conegut el lema que la ignorància, també la voluntària, no eximeix del compliment de la llei, de la norma –qualsevol regla– en general.

Hi havia un temps quan l’autopista “vasco-aragonesa” es trobava gairebé buida del tot, amb els professionals, o no, fugitius del pagament de peatges i, potser per això, hi havia una vigilància policíaca més aviat escassa, es diria del tot tolerant, i es podia accelerar amb sensació de plena impunitat.

Hi ha qui recorda, en arribar a una benzinera per repostar, el comentari més aviat admiratiu del treballador que, amb el seu accent aragonès, de passada, netejava el parabrisa i el frontal del vehicle observant el mosaic puntillista d’insectes empegats: “Caballero, ha venido volando bajito”. Temps era temps.

Amb predisposició o no, l’únic segur per lliurar-se’n d’aturades, retrets, fins i tot de multes, és respectar estrictament el codi –o codis– de trànsit de cada territori i en cada cas. Si anem per Catalunya, a més contribuirem a eliminar, o minvar, el desprestigi tan estès dels nostres xofers fronterers enfora.

Al marge de les atractives desfilades dels cotxes antics en les dates marcades, que són grates figues d’altres paners ben diferents, com les curses i ral·lis, a observar ben protegits, a resguard d’accidents que sovint comporten conseqüències greus per als espectadors poc o mal previnguts.

Amb més d’un vehicle registrat per cada ciutadà, fronteres endins els principals problemes no són les sancions de policies ni “urbans”. El que més han anat lamentant en les enquestes, el principal problema per a ells, és la falta d’aparcaments.