'Arcalís, el documental'

Les muntanyes d’Ordino han estat sempre al centre de la vida de les diferents generacions d’ordinencs. Tots i cadascun de nosaltres estem tocats per la muntanya d’Arcalís. Va haver-hi un temps en què l’esbarjo principal del jovent d’Ordino passava, quasi diria exclusivament, per recórrer tots els paratges d’aquestes muntanyes, les seves muntanyes. Les coneixien pam a pam, cada arbre, cada roc. Les havien caminat tant, que eren capaços de descriure de memòria què es podia trobar en cadascun dels seus racons. No tan sols era el seu lloc d’esbarjo, també el seu lloc de treball, on passaven llargues temporades amb el bestiar, on tallaven arbres, no només per netejar el bosc, també per extreure’n la matèria primera que els ajudaria a escalfar-se de cara als durs hiverns andorrans. Aquelles èpoques en què les famílies s’havien de quedar a casa, ja que sortir esdevenia difícil. Tot just s’obria camí amb la pala fins a casa del veí, per tenir algú més amb qui conversar, amb qui rememorar les anècdotes de l’estiu, amb qui tornar a parlar de les seves muntanyes.

Arcalís forma part d’aquestes muntanyes, una zona agresta i salvatge que es combina amb un espai pla i serè com és la Coma, que quan arribaves semblava com si el món s’obrís davant teu. Un espai que a la primavera, quan la neu es començava a fondre, et regalava el tan preuat enciam de font.

Gràcies a la iniciativa d’uns quants, en aquell moment joves o no tan joves, amb ganes de posar Ordino en el mapa de la neu van lluitar per fer possible que en aquelles muntanyes, les noves generacions veiessin un futur i poguessin continuar fruint tal com ho havien fet els nostres avantpassats. Ordino-Arcalís, el documental així ens ho ha mostrat. Una aposta que va fer que els ordinencs treballessin plegats per un somni.

El reportatge reflecteix la il·lusió amb la qual es va portar endavant aquest projecte, la voluntat que li va posar tothom perquè funcionés. Heu de saber que hi va haver moltes dificultats per fer realitat aquest somni i no tan sols van ser econòmiques, però, com en tots els grans projectes, això és el que menys importa, el que compta és l’empenta i el convenciment amb què es fan les coses.

La primera vegada que vaig anar a Arcalís devia tenir uns 10 anys. Estava acostumada a les pistes de Grau Roig, on passàvem tots els diumenges de sol en família, com es feia abans. En aquell moment les pistes em van semblar difícils i fredes, però per un sentiment de pertinença no volia anar a un altre lloc que no fos a Arcalís. Així m’ho van transmetre i així ho he volgut transmetre jo amb l’ajuda d’una de les ànimes d’Arcalís, l’Esquí Club d’Ordino Arcalís, que forma els nostres joves no només en el món de la neu, sinó també a transmetre l’amor per la muntanya.

Amb el temps, l’estació ens va obrir la mirada amb l’arribada de turistes, atrets per l’esquí, per l’entorn i per la màgia d’un pic que corona una vall, encara ara privilegiada. És molta la gent que segueix venint fidel després de quaranta anys. Una estació on tothom s’ha sentit acollit i hem conviscut gent del país i turistes, tots amants de la natura.

Esdeveniments com el Trofeu Borrufa, la competició infantil i juvenil FIS, neixen lligats a l’estació d’Arcalís. Actualment és, i ningú ho posa en dubte, el referent internacional com a paradís per a la pràctica del freeride on s’acullen les proves del Freeride World Tour i la modalitat júnior, retransmeses a tot el món.

El temps ens ha donat la raó. La gestió privada, signada el juny del 2018, marca un punt d’inflexió en el seu funcionament. Ningú pot posar en dubte l’encert i el benefici que ha comportat per al comú d’Ordino i per als usuaris de l’estació aquest acord. Les arques comunals no haurien pogut fer front a les inversions milionàries necessàries per assegurar-ne la continuïtat i la millora qualitativa.

Des que Ordino Arcalís va ser una realitat el 1984, pocs hiverns recordo –per no dir cap– sense haver trepitjat la seva neu. Ara que som conscients, més que mai, que la neu és un dels béns més preuats que tenim, cal donar les gràcies als visionaris que han fet realitat aquest somni.

* Maria del Mar Coma, Cònsol major d’Ordino