Quin ambient a Viena!

La ciutat de Viena sempre està associada a grans artistes, eminents científics i intel·lectuals de gran nivell, tot i no haver nascut pròpiament a la capital del Danubi: Mozart, Beethoven, Schubert, Hans Rott, Schöenberg, Max Steiner, Alma Schindler, Stefan Zweig, Otto Wagner, Klimt, Schiele, Kokoschka, Freud, Billy Wilder, Frizt Lang, Schrödinger, Konrad Lorenz, Hedy Lamarr i un llarg etcètera de celebritats de tota mena.

Avui ens centrarem en dues d’elles amb episodis curiosos a la vida i a la carrera: Gustav Mahler, per un costat, i Alfred Roller, per l’altre. El primer, un afamat director d’orquestra i venerat compositor; l’altre, un prestigiós escenògraf, dissenyador, arquitecte, pintor i artista gràfic, és a dir, tot allò que el convertia en un tot terreny i que naixia a Brno un 2 d’octubre de 1864 sota el signe de balança i moria el 21 de juny de 1935 a la ciutat que havia estat la capital de l’imperi austrohongarès fins al 1918 en acabar-se la Primera Guerra Mundial.

L’any 1897 Alfred Roller seria cofundador del moviment artístic conegut com la Sezessio i el 1902 nomenat el seu president; els cinc primers anys va ser-ne el pintor Gustav Klimt. Cal, però, fer un incís per dir que això de la Sezessio era un corrent de caràcter avantguardista per aplegar les forces creatives de l’imperi amb la finalitat de relacionar-se més i millor amb l’ambient artístic i creatiu de fora del territori. El grup el formaven 19 membres entre artistes, arquitectes i dissenyadors, però Roller el 1905 abandona el moviment, que es liquida al cap de vuit anys d’exemplar trajectòria. La Sezessio venia a ser com el Modernisme o l’Art Nouveau desplegat per tot Europa i els Estats Units amb altres noms.

I Gustav Mahler l’any 1903, en qualitat de màxim responsable de l’Òpera de Viena, fitxa Roller perquè s’ocupi de dissenyar el vestuari i els decorats principalment de les òperes, millor dit, dels drames escènics de Richard Wagner. I en serà el dissenyador fins al 1909, moment en què se’l nomena director de l’Acadèmia d’Arts i Oficis. De 1903 a 1907 treballarà braç a braç amb Mahler per innovar l’escena operística, que tothom coincidia que era massa farragosa i tronada. De tota manera, entre 1918 i 1920 Roller tornarà a treballar per a altres cases d’òpera, ocasió que aprofitarà per formar part de l’equip que posarà en marxa el celebèrrim Festival de Salzburg, que aixeca el teló diumenge 22 d’agost de 1920.

I com que el promès és deute, aquí teniu una de les anècdotes que anunciava al principi, i és que el 1908 i concretament a Viena, Roller coneix un jove de 18 anys força curiós i més aviat raret que pretén ser pintor i arquitecte de manera gairebé obsessiva. El que voldrà el jove és ser alumne del gran mestre Alfred Roller, tot i que després de molts intents, el noi, que ni més ni menys es diu Adolf Hitler, haurà de desistir del seu somni. L’any 1934, però, sent ja Führer del Reich, Hitler demanarà a Roller, ja delicat de salut, que prepari una escenografia del Parsifal de Wagner per al Festspielhaus de Bayreuth, una producció que, tot sigui dit, no tindrà gaire èxit. Tristament, al cap de poc temps Roller moria a l’edat de 70 anys. El director musical d’aquell Parsifal era Franz von Hoesslin, nascut a Múnic el 1885 i mort en accident d’aviació prop de Perpinyà el 25 de setembre de 1946, just quan tornava d’un concert que havia dirigit a Barcelona.

Tornem a Mahler, que l’estiu de 1880, amb només 20 anys, comença a dirigir orquestres en el camp de l’opereta. Simultàniament compondrà, però ho farà només a les estones lliures. El primer de gener de 1908 debuta a la Metropolitan Opera House de Nova York amb Tristany i Isolda de Wagner, sent aclamat fervorosament pel públic i la crítica nord-americana, fet que li permetrà seguir treballant a la ciutat dels gratacels i a altres escenaris dels Estats Units. En aquells anys el MET es trobava al carrer 39, cantonada amb l’avinguda Broadway, al cor de Manhattan.

I per a sorprenent el que ve ara: i és que per a Hitler el millor director d’orquestra per a Tristany i Isolda era Gustav Mahler, superant Wilhelm Furtwangler, que era la batuta preferida dels jerarques de la Creu Gammada. Sempre que es presentava l’ocasió, el Führer recordava als que tallaven el bacallà del Tercer Reich que la millor interpretació que ell mai havia escoltat era la del jueu que va tenir lloc a Viena quan Adolf tenia 17 anys i residia a la ciutat; era l’any 1906 i Mahler dirigia el Tristany a l’Òpera de la Cort de Viena. A partir d’aquell moment, per al futur dictador nazi la versió de referència seria aquella; el noi ho tenia molt clar.