Al Sr. Josep Marsal, Monsieur Marsal

Al diari BonDia van publicar un article, el 26 de març passat, que hi deia “les bestieses del Sr. Marsal”. La paraula bestiesa defineix els infants i la gent gran perquè la dita diu: “Canalla naixem i canalla tornem.” En el que es refereix a vós, el vostre llibre no és una bestiesa, sinó una meravella. El títol Com un berenar a Montelarí el desconeixia, em pensava que era un nom estranger, però vaig descobrir que era el nom de la vostra borda d’Encamp. Com tots els pagesos d’aquell temps, tots tenien un borda que era una segona residència, no per passar les vacances, sinó per treballar, arreplegar la pastura per al bestiar a l’hivern. Vaig assistir a la presentació del vostre llibre, amb molta emoció i amb una sala plena de gom a gom.

Vau néixer al poblet de les Bons i jugàveu als seus carrers envoltats de gallines i porcs. Jo vaig néixer a Prats i jugàvem enmig de gallines, gossos i gats, però no porcs. Sempre us he dit Monsieur, encara que no havíeu estat el meu professor, però havia tingut els vostres col·legues Mr. Paris, Mr. Rossell, Mr. Duró, que DEP, i Madame Aleix, que com vós encara té “bon pied et bon oeil”. Vau estudiar al Lycée de Prades i vau ser mestre i professor durant 40 anys. Jo vaig estudiar al Lycée de Perpinyà i vaig ser mestra durant 36 anys.

Vau ser cònsol d’Encamp el 1963, amb 32 anys, amb el meu pare Antoni Font, que descansi amb pau. Estàveu a punt de posar-vos d’acord en l’afer de la concòrdia, però en aquell temps el consolat durava només dos anys i no vau tenir temps de fer cap acord. Després de ser cònsol dos vegades, vau ser conseller de la Vall i subsíndic. La vostra vida política va durar 40 anys, tant com de mestre. Durant tot el temps de la vostra política vau “ménager la chèvre et le chou”, que vol dir que no vau prendre posició entre dos partits adversos.

Diuen que la política crema, el Sr. Marsal l’ha superat amb molts encerts.

Vau ser president de Velles Cases Andorranes i jo també era sòcia d’aquesta associació. També vau ser president del Consell Superior de la Justícia, més tard president de la Gesco i al final president de l’Associació dels Condecorats per la República Francesa.

Heu estat un bon andorrà, un bon pedagog, un bon polític i ara un bon escriptor. Un home sempre molt familiar. Recordo quan teníeu la vostra esposa a Clara Rabassa, també hi havia el meu oncle Josep Torres (Pepito). Després de dinar baixàveu al bar de sota a fer un cafè. Escoltàveu amb interès les seves aventures, vau ser amb altres els primers a obrir el port d’Envalira a l’hivern amb les màquines del Sr. Claret. Vós també heu estat un pioner en l’esport de la neu, vau treballar per fer les instal·lacions de teleesquís al Pas de la Casa i Grau Roig, i en la creació de Saetde.

La màxima 28 del Manual Digest diu: “tolerar alguna cosa i fer el desentès afin de evitar algun gran danys o lograr algun profit”. A això se’n diu fer l’andorrà i ara encara en qüestions transcendentals n’hi ha que actuen així. Vós en sou un exemple.

Mr. Marsal, us desitjo molts anys amb salut i en companyia dels vostres fills i nets. Tinc un sentit record per la vostra estimada esposa, la Ginette, i per a tots vosaltres la meva afectuosa consideració.