Els perills de l’intervencionisme

Enfrontant-nos a una crisi d’habitatge cada vegada més problemàtica, el Govern d’Andorra s’ha vist empès a explorar solucions per revitalitzar el mercat del lloguer. En aquest context, s’han debatut diverses opcions, des de mesures fiscals fins a estratègies d’intervencionisme directe en el dret de propietat. Recentment, una nova iniciativa ha suscitat una intensa polèmica: l’expropiació temporal de pisos buits. Aquesta mesura, lluny de ser vista com una solució, ha generat un intens debat, amb veus que alerten dels perills d’aquest camí i que criden a la prudència en la cerca de respostes a aquest greu problema que afecta la societat andorrana.

Andorra Endavant ha denunciat amb fermesa aquesta tendència cap a l’intervencionisme, qualificant-la de “perillosa” i assenyalant-ne les conseqüències potencialment greus. És crucial entendre que la mesura d’expropiar temporalment els immobles buits no tan sols interfereix en el dret de propietat, sinó que també pot crear un clima d’incertesa jurídica que espanti els inversors. Aquesta incertesa pot ser un factor inhibidor per a la inversió, ja que els inversors poden optar per desviar el seu capital cap a altres destinacions. A més, aquesta situació d’incertesa pot tenir un impacte negatiu en la dinàmica i en la vitalitat del mercat immobiliari, reduint l’activitat inversora i creant un clima d’incertesa generalitzada que desencoratja la participació en el mercat.

Més enllà dels perills immediats, l’intervencionisme en el mercat immobiliari pot desencadenar una reacció en cadena que agreugi la situació. Un excessiu control governamental pot conduir a una allau de propietaris que decideixin posar els seus immobles a la venda, exacerbant encara més l’escassetat d’habitatges disponibles de lloguer. Aquesta cadena de reaccions pot resultar en una situació paradoxal, en què les mesures destinades a reactivar el mercat de lloguer acaben contribuint a la seva paràlisi.

Al nostre entendre, el que calia era esperar la reacció del mercat un cop s’apliqués el nou impost als pisos buits. Recordem que per a un pis de cent metres quadrats, el propietari hauria de pagar 5.000 euros anuals. A més, és imprescindible abordar altres qüestions importants que afecten el mercat de l’habitatge, com les empreses pantalla d’inversors estrangers que ocupen béns immobles que podrien estar destinats al mercat de lloguer i que no tributen. Ignorar aquestes pràctiques il·legals pot distorsionar el mercat i impedir una recuperació efectiva del sector.

Enfront d’aquesta complexa realitat, Andorra Endavant crida a la prudència i a l’adopció de mesures més equilibrades i consensuades. En comptes de recórrer a l’intervencionisme, és crucial fomentar un entorn propici per a la inversió, amb regulacions clares i incentius per a tots els actors del mercat immobiliari. Això implica no tan sols protegir el dret de propietat, sinó també abordar les pràctiques il·legals i crear un marc regulat que promogui la transparència i la sostenibilitat.

Així doncs, les recents propostes d’intervencionisme en el mercat immobiliari a Andorra han despertat preocupació, incertesa i poden tenir conseqüències imprevistes i contraproduents. Davant d’aquest escenari, creiem essencial recordar que és hora de prioritzar la prudència i la reflexió en la presa de decisions que poden tenir un impacte profund en l’economia i en la societat en general. Cal buscar solucions duradores i efectives, basades en el diàleg, la col·laboració entre tots els actors involucrats i la comprensió de les diverses dimensions d’aquest complex problema.