Ossa

Encamp ja gaudeix des del passat dijous del nou pulmó, el Parc de l’Ossa, tot i que la inauguració es preveia per al desembre de l’any passat. Ja vam dir una vegada que el retard, d’una banda, ha evitat que la cònsol Mas, promotora del projecte, fos acusada d’electoralisme en la posobra dels comicis comunals.

Mai no és tard quan arriba, i en aquest cas només s’ha superat el termini previst en poc més de quatre mesos, sobre una previsió de vint-i-un. I pel que fa al sobrecost, no ha superat el 20% que es considera prudencial. Tot és relatiu, fins i tot sense Einstein. I l’hora escollida per a l’obertura va ser la taurina –sí, Andrés– i lorquiana, de les cinc de la tarda, les cinc –en punt?– de la tarda.

El cas és que l’ossa gegantina en fusta amaga a dintre tot un seguit de les que s’acostumen a anomenar “atraccions infantils” per a diverses franges d’edat, i a l’exterior s’hi troben també espais per al bàsquet, el patinatge i l’escalada. A més d’aquests espais, es van posar ja en marxa l’aparcament soterrat per a vuitanta places i el bar-restaurant. Queden pendents per a l’estiu els serveis comunals, que alguns potser pensaran que haurien d’haver anat primers.

La definició de “pulmó” sembla aplicable per la representació de la flora, 11.600 arbres i arbusts de quaranta-dues espècies diferents, segons continua explicant el comú, per completar un paisatge canviant segons les estacions de l’any. I l’estany. Amb truites en acotat de pesca? Potser seria massa.

Cal recordar que la forma de la nova instal·lació, i fins i tot el nom complet –“El bany de l’ossa”– va ser escollit per votació popular dels veïns, que van dipositar les paperetes a les urnes del complex esportiu i sociocultural de la parròquia, entre les diverses alternatives plantejades pels tècnics.

No faltaran crítiques per part de l’oposició política i de veïns més exigents o primmirats. Entren en el sou dels representants escollits com a part del deute i l’exercici de la democràcia. Algunes, potser del tot fonamentades, perquè cap obra humana és perfecta i d’altres potser no tant; els opositors tenen l’obligació de destacar-ne els defectes, per distanciar-se de la majoria.

Una mica cap al sud de l’emplaçament que va ocupar l’antic parc de la Mola, una mica més petit, i no és que sigui ínfim, un espai de deu mil metres quadrats –que venen a ser més o menys deu camps de futbol– resta tota una realitat. Aquest nou espai per gaudir-ne, des del passeig o el bany de sol pels padrins i padrines, als espais, aparells i superfícies per a la pràctica dels diversos esports i jocs per a les diverses edats fins a la joventut.

I així, els encampadans o forasters ja gaudeixen o poden gaudir, des de fa tres dies, d’aquesta nova instal·lació –instal·lacions– amb vocació de duradores en el temps, per gaudir-ne segons les condicions o les vocacions personals.