Aprèn i encisat amb la climatologia històrica (III)

Un dels aspectes en el qual Mariano Barriendos posà més èmfasi a la seva conferència és que, amb l’increment global de la temperatura que hom preveu que es mantingui els propers decennis, les condicions climàtiques mediterrànies que defineixen ara l’anomenada terra baixa podran progressar en altitud i guanyar possiblement l’alta muntanya catalana i andorrana, cosa que pot tenir beneficis per a Andorra i per al Pirineu en general en múltiples aspectes.

El Mariano proposà que es podrien reutilitzar les feixes que construïren els nostres avantpassats de l’edat mitjana, que vivien en un període càlid del clima (episodi càlid medieval) i disposaven d’una producció agrícola generalment abundosa i, a més, molt diversificada pel que fa als tipus de conreus. Això sí, hauríem d’acomiadar-nos de l’Andorra tal com la coneixem avui dia, turística i amant de l’esquí.

En aquesta situació, es podrien conrear espècies vegetals mediterrànies per obtenir productes amb un alt valor afegit, com, per exemple, els vins de qualitat, un producte que gent emprenedora ja elabora a Andorra, i que tenen un respectable prestigi.

No obstant això, i com a contrapartida, Andorra es veu afectada en el context actual per alteracions ambientals susceptibles de deteriorar el modus vivendi i el benestar de la població.

En l’actualitat, la formació d’una illa de calor urbana a la vall central del nostre país (cubeta d’Escaldes i Andorra la Vella) és una de les notes negatives del canvi climàtic a Andorra, en aquest cas relacionat amb modificacions de l’entorn per factors principalment locals, els quals, en tot cas, amplifiquen els efectes de l’increment planetari de la temperatura. Les temperatures relativament més altes que es donen en aquesta aglomeració urbana central respecte de l’entorn rústic o menys urbanitzat circumdant són producte, sobretot, de la producció de calor antropogènica i de l’increment, a causa dels pol·luents atmosfèrics, de la radiació d’ona llarga, que és absorbida i retornada a la superfície, així com de les limitacions a l’evaporació a causa de la impermeabilitat de la superfície urbana amb la reducció consegüent de la capacitat del sòl per refredar-se (s’hi han deixat pocs espais verds o enjardinats). S’han substituït els paisatges de tons clars, com per exemple el verd de les prades, que tenen més albedo, pels elements foscos propis d’un medi urbà, amb més capacitat d’absorció de la radiació solar. Tot això pot suposar una pèrdua de qualitat de vida per a les persones, les majoritàries, que viuen o fan vida en aquesta àrea urbana central.

Cal assenyalar també, com a nota negativa, la presència, que sembla ja habitual, de nits tropicals a Andorra (nits en què la temperatura mínima diària no baixa dels 20,0 °C), particularment en aquesta mateixa aglomeració central, que afecten sobretot les persones més vulnerables, com per exemple els padrins, que les pateixen considerablement i veuen degradada la qualitat del seu son. Els andorrans ja no podrem presumir davant dels barcelonins del plàcid descans estiuenc de què hem gaudit fins ara, amb una manta gruixuda al llit.

Els estius solen ser més implacables i molt calorosos, amb tempestes no tan sovintejades com abans però sí que puntualment molt violentes.

La possibilitat de restriccions en el subministrament d’aigua a la població (local i turística) ja es manifesta avui dia. Recordem que la tardor passada el Diari publicava una notícia en la qual informava que, fruit de la sequera, s’havien hagut de dur cisternes d’aigua a la Massana per tal d’abastir els dipòsits de la parròquia i garantir la disponibilitat del líquid element.

Les nevades ja no són les mateixes. Els assistents recordaven la quantitat de neu que hi havia i que perdurava uns quants dies al pati de les escoles els anys 70, i comentaven també la humitat que avui dia percebem a l’hivern en alguns indrets del Principat, fruit segurament d’unes temporades hivernals més suaus i, pel que fa a la naturalesa de les precipitacions, de tendència més plujosa que nevosa.

Com a colofó o resum final de la conferència, el Mariano defineix la situació actual i la dels propers decennis més immediats en els termes d’una transició climàtica, i que dins d’aquesta evolució del clima s’haurà d’intentar de mirar quins són els factors naturals que hi influeixen i quins els factors antròpics, i esperar a veure com es reajusta tot el sistema fins a assolir un nou equilibri. Si els factors de l’evolució són bàsicament naturals, en principi no caldrà amoïnar-se, perquè serà un senyal que el sistema climàtic, en bon estat de salut, segueix els patrons de variabilitat que li són propis per essència, com ha succeït al llarg dels temps geològics. Per contra, si l’ésser humà hi té una incidència important o categòrica, caldrà demanar als polítics que prenguin decisions per tal que la crisi climàtica no aboqui les societats humanes al col·lapse. O com va comentar el Joan Lluís Ayala, emularem la pel·lícula No mires arriba, no fos el cas que una catàstrofe natural immediata ens distragués del nostre ritme consumista tan plaent, útil i cegament necessari.