‘Small talks’
L’absoluta dependència que tenim del mòbil redueix la comunicació
En una recent entrevista a La Vanguardia, Mónica Pérez de las Heras, fundadora de l’Escola Europea d’Oratòria (EEO) parla del seu llibre Habla con extraños (Anaya Multimedia) i de la necessitat o la conveniència del que als països anglesos anomenen small talks, les petites converses quotidianes que es poden tenir amb persones conegudes o desconegudes al carrer, a un ascensor, a la cua del pa o del cinema, en agafar un transport públic o a qualsevol lloc on estiguem en la nostra vida diària.
Fa temps que subscric la idea que l’absoluta dependència que tenim del mòbil i altres estris d’aquest tipus redueix la comunicació amb altres persones, ens aïlla, fent-nos creure erròniament que a través de les xarxes socials estem connectats, quan en realitat vivim i ens parapetem dins de bombolles quasi inaccessibles.
Mònica Pérez suggereix dedicar atenció en aquestes lleugeres converses que podem començar moltes vegades i que, ens explica, aportaran qualitat a la nostra vida quotidiana. Sense ser un home de paraula fàcil en aquestes circumstàncies, des que vaig llegir l’article m’esforço una mica més a provocar els small talks a diferents llocs. I sí, resulta sorprenent, perquè en la majoria d’ocasions l’altra persona reacciona bé. L’efecte, penso, és de mirall i la gent acostuma a agrair l’intercanvi.
Alguns, pocs, surten cames ajudeu-me o t’ignoren. La seva bombolla és de metall dur i se senten amenaçats, a la mínima que t’hi acostes i obres la boca. Però paga la pena anar a provar-ho, en lloc d’intentar defugir aquests moments.
Explica Mónica Pérez que en els small talks és millor no parlar ni de política, ni de religió, ni de temes controvertits. Si es pensa bé, una mica ja prenem, també entre amics, aquest costum. Si sé perfectament que el meu amic és molt de dretes o d’esquerres, de res em serveix exposar un cop i un altre la meva posició, que ell coneix tan bé com jo la seva.
Els small talks també t’obren la porta a fer nous amics o descobrir sentiments i facetes ocultes de persones que teníem a prop i a qui no fèiem cas. Entre els seus avantatges hi ha aconseguir que la nostra capacitat de conversar sigui més fluida, també millora la improvisació i ens ajuda a ser menys estrictes, a aprendre dels altres i a riure’ns de nosaltres mateixos. Facin la prova i veuran que és més fàcil i divertit del que sembla.
La por a la comunicació és un dels grans problemes del nostre segle; petites accions com aquesta ens treuen de la zona de confort i ens permeten fugir de la rutina.