Jornada Autea Alt Pirineu, una oportunitat per trencar la bretxa territorial entre el món rural i l’urbà

Autea Alt Pirineu es va crear després de la pandèmia per les grans demandes dels serveis que té Autea Andorra des de la vegueria catalana i aquest cap de setmana ha pogut presentar les primeres jornades d’Autea, en què s’ha parlat d’autisme en les diferents etapes de la vida.

Aquestes jornades són molt importants en l’Alt Pirineu Català, ja que fins ara els professionals normalment es desplaçaven en les jornades que impartíem al Principat per estar actualitzades o a altres indrets de Catalunya. Que un indret com és el Pirineu Català pugui impartir jornades per als seus professionals, per a les famílies amb una persona amb TEA a casa o fins i tot les mateixes persones amb autisme és essencial perquè cada vegada aquest trastorn del neurodesenvolupament pugui entendre’s millor i, alhora, trencar els estigmes que pateixen aquestes persones. Tot i això, aquesta vegada va ser Autea Andorra la que va fer el trajecte fins a la Seu d’Urgell per escoltar les ponències de diferents temàtiques que van exposar professionals de l’àmbit catalans.

La psicòloga infantojuvenil especialista en autisme, Noemí Balmaña, va ser l’encarregada d’obrir la jornada el divendres, posant en èmfasi la importància d’un diagnòstic precoç. Balmaña explicava que a Catalunya el diagnòstic se situa al voltant dels vuit anys, tot i que es pot fer a partir dels 24 mesos si ens fixem en diferents característiques de l’infant a l’hora de relacionar-se tant amb altres persones com amb el seu entorn. Així doncs, és de vital importància que la població en general pugui tenir informació sobre el trastorn per poder-se adonar d’algunes anomalies en el neurodesenvolupament dels més petits i poder-ne fer un diagnòstic precoç, que és clau per al desenvolupament d’aquell infant.

Víctor Adé, el psicopedagog de l’Hospital de Dia TEA-Unitat d’Hospitalització TEA Mútua de Terrassa, va parlar d’una de les etapes més importants de la vida d’una vida de la persona, l’escolarització. Aquesta etapa, per a les persones amb autisme, pot ser un camí molt fàcil o un autèntic infern. I això dependrà del fet que tant l’escola, la família i altres professionals com poden ser educadors socials o psicòlegs puguin atendre les necessitats que aquella persona té. Adé va recalcar que cada persona autista és diferent i les necessitats han de ser individualitzades perquè li funcionin a aquell infant o adolescent. L’escola ha de tenir present que la persona amb TEA requereix un entorn predictible, i tenir el temps i l’espai controlat per poder estar regulat. També és clau que l’escola sàpiga que aquell infant o adolescent té uns requisits sensorials diferents que, en el cas dels centres educatius, a vegades poden ser difícils d’aconseguir per la quantitat de gent que hi ha. D’altra banda, Adé va emfatitzar el problema del bullying i del fracàs escolar en persones autistes, que és més alt que en la població neurotípica. En aquest sentit, Adé va explicar que l’educació tant a l’escola com a les famílies és fonamental per preveure l’assetjament.

L’última ponència va ser a càrrec de la psiquiatra infantojuvenil Neus Elias, que va informar sobre l’autisme en la transició a l’etapa adulta, que sovint és la gran oblidada. Aquesta etapa va des dels 18 anys i fins als 30, i Elias va emfatitzar les comorbiditats amb altres patologies físiques i altres trastorns mentals, com poden ser l’ansietat, la depressió o el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Per això la psiquiatra va parlar sobretot d’aquelles persones amb autisme de grau 1 o d’alt funcionament sense discapacitat, però que, per altra banda, tenen algunes necessitats que poden no estar cobertes com poden ser les de caràcter social. Elias va posar l’accent en els moments tan importants per a totes les persones com poden ser l’etapa d’independitzar-se o la feina, que en persones autistes pot ser encara més feixuc del que seria per a una persona sense TEA. Per això és important que tant la família, com els amics, com la mateixa persona es puguin conèixer per poder fer aquests passos amb la màxima normalitat possible i que la seva salut mental sigui òptima.

La jornada, doncs, va aplegar a professionals, famílies i persones autistes tant de l’Alt Pirineu com d’Andorra. Dies com els que es van viure a la Seu d’Urgell divendres passat són bàsics per poder tenir cada cop una societat més inclusiva, en què totes les persones se sentin vàlides.