20 d’abril, entre Mallolís i Alins

Avui fa exactament 86 anys que l’exèrcit republicà tornava a tenir posicions a Mallolís i Alins. El dia abans, 19 d’abril del 1938, ja havien recuperat Burg i Farrera, davant per davant de Mallolís i Alendo. Ho recuperaven perquè l’exèrcit franquista havia optat per deixar l’ocupació de Vallferrera i Ribera de Cardós i establir el front al cordal de Montalto i Campirme. Ens referim, certament, com bé us hi haurà portat el vostre coneixement geogràfic, quan parlem de Mallolís i Alins, a poblacions de les veïnes terres pallareses de Vallferrera, sempre lligades a Andorra amb fils de sentiment, humans, per tal com de sempre relacions familiars i econòmiques havien estat fecundes, sobretot entre amb la parròquia de la Massana. Avui, a mesura que passen els anys i la societat andorrana queda marcada pels capgirells tan notables i moderns esdevinguts en la seva forma de viure, com no ha succeït a Vallferrera, aquelles relacions de sempre queden en el record, i si de tant en tant no en parlem, es van esllanguint, arribant a quedar somortes, sense guió ni gallarets donant senyals de vida al vent.

Per sort, de tant en tant, hi ha qui ens fa retorn de vivències i de fets passats, però ocorreguts un dia i en un lloc concret i per tant, ja esdevinguts part de la història humana que ens és més propera. Avui, perquè acaba de sortir d’impremta i perquè és un llibre d’un alt valor documental i ben explicat, parlem de la guerra, millor dit, de les acaballes de la Guerra Civil espanyola i dels moviments de tropes franquistes i republicanes justament a ponent d’Andorra, al Pallars Sobirà i també més avall, al Pallars Jussà i a l’Alt Urgell. L’autor del llibre, Jordi Nistal, de la Seu d’Urgell, professor de geografia i història jubilat, ens el va presentar dijous al vespre a l’Espai Ermengol, amb un introit breu però concís i engrescador del doctor en Història Climent Miró, bon observador –jo diria que potser el més bon observador– i per tant coneixedor solvent del caire humà dels pobles i les valls pallareses, urgellenques i cerdanes.

El llibre porta el títol El front del Pallars i la rereguarda republicana de l’Alt Urgell (abril de 1938-febrer de 1939), d’Edicions Salòria, un treball d’àmplia mirada que abasta la línia de front establerta per l’exèrcit franquista a llevant de la Noguera Pallaresa, des de la serra de Montsec fins a Mont-roig, ja als 2.847 metres d’altitud. Un front que ressegueix les mirandes –algunes del tot excelses i encisadores– on se situaven les bateries franquistes, que les tropes republicanes miraven de contenir, amb posicions molt properes, de pocs centenars de metres, amb enfrontaments on van picar fort el foc de morter i l’artilleria. En van resultar moltes baixes mortals i centenars de ferits, com els ja simbòlics indrets de les Pedres d’Auló i Cap de Baladredo. Això, que en parlar-ne i en mirar-nos-ho gairebé 90 anys després ens pot costar de situar i fins i tot ens pot ser una descoberta o un aterrar en el tema, el Jordi Nistal ens ho fa proper i entenedor. Els quatre anys (just després de jubilar-se de professor a l’Institut Joan Brudieu de la Seu) que ha dedicat a fer investigació documental, en diversos arxius, començant per l’Arxiu General Militar d’Àvila, seguint per l’Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire de Villaviciosa de Odón, l’Arxiu Històric Nacional de Madrid i acabant per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, li han estat molt profitosos. Li han permès bastir una estructura del llibre amb el component físic, és a dir, els indrets on van tenir lloc els enfrontaments, i també amb el component humà, els mateixos soldats i la gent dels pobles, viles i cases de pagès que hi vivien i van veure com el front de guerra els trastocava el dia a dia personal i comunitari. Nistal ha llegit també treballs de referència, com els de Manuel Gimeno o Oriol Riart, i tot allò publicat fins ara.

Un altre aspecte que mereix ser destacat del llibre El front del Pallars i la rereguarda republicana de l’Alt Urgell (abril de 1938-febrer de 1939) són els documents gràfics, mapes i fotografies fetes expressament per l’autor. Ha voltat al costat de la seva esposa Glòria, de punta a punta de front, en paral·lel a la Noguera Pallaresa o de forma travessera, anant a passar les collades i les comes que hi portaven des de la banda republicana, això és, des del Segre més avall de Ponts i fins a la Seu i des de la Valira en el seu tram de la Farga de Moles a Castellciutat. Recordo bé, ara fa tres anys, una tarda a Buseu, l’enlairat poblet del terme municipal de Baix Pallars, entre Taús i Gerri de la Sal, quan ens hi vam trobar de casualitat amb el Jordi i la Glòria. Justament havien travessat de la ribera del Segre pujant des de Noves cap a la Guàrdia d’Ares, Taús i els Castells i, passant pel coll de les Iglésies, van sortir a les envistes de la línia de front, que per l’esquerra queda a Esplà i per la dreta al tossal del Puial, aquest emplaçat en una línia de serra que baixa des de Mollet fins al Santuari de la Mare de Déu d’Arboló, vistós balcó sobre les aigües de la Noguera Pallaresa, amunt mateix de Gerri de la Sal. Són aquestes excursions, motivades pel treball de camp, anant a seguir els indrets, les que aporten un valuós panorama de vies de pistes forestals obertes en aquell temps de guerra i de noms de lloc que ens permeten viure en primera persona uns fets bèl·lics que es van diluint en el temps i que gràcies a treballs com els del Jordi Nistal queden retinguts per poder-nos-en fer cabal històric.