Batecs de Sant Jordi, el sant de la jovenesa

Si et volem tenir al nostre costat,

sant de la jovenesa,

sols et volem com t’hem imaginat,

sempre amb l’ànima encesa...

Aquests versos manuscrits de Josep Maria de Sagarra de l’any 1930 foren la primera pedra d’Aina. Gràcies al mai (no?) oblidat artista en fotografia, Josep Alsina, férem un pòster amb la talla del Sant Jordi del segle XVIII que venerem al retaule de l’església de Canillo. Escriu Josep Maria de Sagarra: “Fas tant goig a la mirada”. Dut per aital bellesa, el poeta agafà ploma i paper i creà el bell poema inèdit que regalà al rector de Canillo. La providència meritxel·liana feu que, al moment de bastir Aina, em caigués el poema a les mans entre els mil vells papers de l’arxiu canillenc. L’imprimírem al pòster de Sant Jordi. El cònsol major, Antoni Casal, signà la nostra creació i la regalà a totes les cases pairals de la parròquia. Era el Sant Jordi de l’any 1979. El 30 de setembre, el bisbe Joan Martí beneïa la primera pedra d’Aina. El cònsol Casal, amb els consellers de casa comuna, la col·locaren.

A Sant Jordi, patró dels minyons de muntanya, dec el carisma de prioritzar, en l’agenda de capellà, l’educació dels joves. La pastoral juvenil dona sentit a la meva vida. Reso amb paraules de Sagarra: “Per ‘xò, sant Jordi, et duem voluntat”. T’estimo molt.

Acaba el poema de Sagarra: “Perquè ets el nostre, diferent dels altres, / i ets més valent i agençat / i et sentim com bategues amb nosaltres”. Gaudim de cadascun dels batecs del sant de la jovenesa.

Feliç el jove que, enmig d’un món de guerres, de violències, de sang i de fam, és missatger de la rosa de la no-violència, de la pau. Fem florir les roses de Sant Jordi quan estem convençuts que som el millor roser, i la nostra rosa, la més bonica del jardí del món.

Feliç el jove que té prou personalitat per dir no a qualsevol mena de droga que li amaga la realitat de la vida. Ningú és addicte des del naixement. Feliç qui gaudeix de tot allò que el fa créixer. Creu que qui estima i se sent estimat, viu més feliç i recorda cada dia en llevar-se qui és i per a què viu.

Feliç el jove que fa costat al jove malalt mental, camina amb ell i el duu a un moviment juvenil. L’autoestima regarà el seu esperit per donar encara més bons fruits. Vol ser com els àngels que van al costat dels altres en el seu camí.

Feliç el jove que s’accepta tal com és. No es deixa portar mai pel desànim ni el pessimisme. Té molt clar que dona al seu rostre la bellesa del seu cor.

Feliç el jove que cuida el seu cos. Practica els esports que li agraden i també els altres que no li cauen en gràcia. És conscient que “el cos és el jardí i que la voluntat és el jardiner”, com deia William Shakespeare.

Feliç el jove que domestica el sexe. La descoberta de la sexualitat és equilibrada quan s’uneixen cos i cor. Sap bé que la tendresa és allò que hi ha de més formós i de més gran. El cristianisme ens ajuda a viure en harmonia perquè l’aigua de l’amor és pouada del cor de Déu.

Feliç el jove que desembraveix la intel·ligència. Els anys de l’adolescència i de la joventut són el temps fort per als estudis. Sant Jordi li regala el llibre. El missatge del sant de la jovenesa és clar: jove, no t’arrapis als estudis de poca-solta; endinsa’t al coneixement del món, de la història de l’art, de la literatura, de la filosofia, de l’economia, dels sistemes polítics, de l’ecologia, tan maltractada. És evident que si nodreix la seva intel·ligència, un dia podrà bastir un món conforme als seus somnis.

Feliç el jove que llegeix cada dia una pàgina de l’Evangeli de Jesús. Serà feliç en recordar que el pare del fill pròdig espera a la terrassa el seu retorn a casa i que li prepara un anyell pasqual per festejar “el fill perdut i retrobat”.

Joiosa festa del llibre, de la rosa, de Sant Jordi, dels minyons de muntanya que tenen com a icona Sant Jordi, valent i agençat.