Servidors de la comunitat

La figura del pastor era molt familiar en la tradició bíblica: els patriarques, Moisès, els reis Saül i David i molts altres líders havien estat pastors. Al poble li agradava atribuir-se la imatge del pastor que cuida el seu ramat, l’alimenta i el defensa, aplicat a la seva relació amb Déu. Déu fa amb ells com el pastor fa amb el seu ramat.

Amb el temps, el terme pastor s’utilitzà també per designar els dirigents, tant religiosos com polítics, del seu poble.

Les comunitats cristianes entengueren que Jesús havia estat el bon pastor. Jesús sempre s’havia interessat per les persones febles, pels malalts, els pecadors, els desencaminats. Com el bon pastor, Ell sempre tracta amb cura i amor.

I, a l’hora de posar dirigents de les comunitats cristianes, s’han de cercar persones que –com el Bon Pastor, Jesús–, siguin rectes i nobles dirigents de les comunitats de creients.

Sant Agustí, en el seu “Sermó sobre els pastors”, apuntava les característiques del servidor de la comunitat cristiana. Remarcava:

- Primer, la seva condició de cristià: “Amb vosaltres soc cristià, per a vosaltres soc bisbe”, escrivia sant Agustí.

- Ser servidor de la comunitat en l’Església és una vocació, no una professió que jo escullo. Com a servidor, cal cercar el bé de la comunitat, no els interessos personals.

- Conscient de la seva limitada condició humana, ha de ser molt comprensiu amb les febleses dels altres i saber acollir amb humilitat les correccions que se li facin. Així com demanar perdó quan calgui.

Donat que és com llum per als seus fidels, tindrà cura de la seva formació espiritual, la pregària, l’estudi i l’aprenentatge. Ja a l’Antic Testament, però, alguns dirigents a vegades no s’assemblaven gens a Déu. No tenien cura del seu poble. Podem recordar les dures crítiques que Ezequiel havia adreçat als dirigents del seu temps: “Ai dels pastors que es pasturen ells mateixos i tant se’ls en dona de les ovelles”.

També ara podem trobar pastors que no fan la seva feina i que mereixen la reprovació per part dels seus superiors i de la comunitat.

Però, més enllà d’aquests casos singulars, als fidels ens correspon acollir, acompanyar i pregar pels nostres sacerdots, especialment avui, Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions.