Una parròquia per a les persones i no per a l’especulació

La crisi de l’habitatge fa anys que capitaneja les preocupacions de la ciutadania i que centra bona part dels titulars dels mitjans de comunicació. És un problema real agreujat per l’actual context inflacionista que posa entre les cordes moltes famílies. Des del comú d’Escaldes-Engordany ja vam començar a treballar el mandat passat per pal·liar la crisi de l’habitatge i estar al costat de la ciutadania i vam deixar molt clar en les darreres eleccions del 17 de desembre que seguiria sent així.

En aquest sentit, fa unes setmanes, l’equip comunal va aprovar la modificació de les bonificacions de la quota tributària per a les noves construccions o per a l’ampliació de les ja existents amb l’objectiu d’ajudar només aquells propietaris que facin pisos a preu assequible i no aquells que vulguin especular. En concret, vam aprovar la rebaixa a l’1% de la quota tributària –la normativa no permet fer-ho al 0%– a les edificacions de nova planta o ampliació que es destinin a ús d’habitatge en règim de lloguer a preu de mercat, donant així compliment a un dels compromisos que portàvem al programa electoral per pal·liar la crisi de l’habitatge. D’aquesta manera, la bonificació del 70% es manté només per als propietaris que destinin l’habitatge per a ús propi o en règim de lloguer a preu assequible. La finalitat no és altra que incentivar de manera efectiva fer pisos a preu raonable amb les eines de les quals disposem i no beneficiar amb diner públic aquells que vulguin fer pisos de luxe.

És important recordar que l’article 39.7 de la Llei de finances comunals obliga els comuns a determinar en quin percentatge, amb un màxim d’un 90% i sense permetre rebaixar-lo al 0%, bonifiquen la quota tributària de les persones jurídiques que facin noves construccions destinades a lloguer. La normativa, però, no especifica que aquests pisos hagin de ser a preu assequible, de manera que s’estava ajudant amb diner públic propietaris que acabaven fent pisos a preus allunyats de la realitat de la població i que contribueixen a fer més gran la bombolla immobiliària.

Ara, estem treballant per definir què significa preu assequible, ja que de moment hem sentit a parlar molt d’aquest concepte, però encara no s’ha posat negre sobre blanc. A falta de descriure’n els detalls i donar-li forma jurídica, tenim clar que el concepte ha de respondre a les necessitats de les famílies i garantir que tothom tingui dret a un habitatge digne. Per això, treballem amb la idea que una família en què dues persones cobren el salari mínim interprofessional puguin permetre’s un lloguer digne.

A principi d’any, donant compliment també a un altre punt del nostre programa electoral, vam aturar temporalment la construcció. Això també ens permet un temps de reflexió per ordenar la parròquia i fer-la créixer d’acord amb el que determinin els informes de capacitat de càrrega màxima, amb els quals revisarem el pla d’ordenament urbanístic de la parròquia (POUP). Tot plegat ens ajudarà a construir una parròquia amable i més verda, pensada per a les persones i no per a l’especulació.