Deu anys d’aplicació del conveni sobre les persones amb discapacitat

Aquest 25 d’abril commemorarem al Principat els 17 anys de la signatura del CDPD (conveni de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat). El passat 10 d’abril va fer deu anys que el conveni està en vigor al Principat.

Els convenis internacionals subscrits per Andorra són d’obligat compliment per l’estat signant. La pregunta, en aquests anys d’aplicació, és sens dubte si les persones amb discapacitat (PaD) hem vist com la nostra dignitat, qualitat de vida, presa de decisions, accessibilitat, inclusió (convivència), salut, educació, participació en la societat, etc., han millorat.

La resposta és que de moment encara som lluny que aquest instrument jurídic sigui un referent i impulsor de la igualtat, no discriminació i autonomia personal del model de drets humans “reforçats”. Ara per ara, encara que hi ha hagut avenços i millores, el CDPD és un text aliè a la societat, fins i tot per a les PaD, i llunyà als operadors jurídics tant públics com privats.

La percepció de les PaD d’aquests deu anys d’aplicació és que estem patint una exclusió sistèmica i estructural de la societat per sol fet de ser PaD. Fet que s’agreuja si, a més de ser PaD, ets dona, discapacitada, amb una orientació sexual LGTBIQ, amb la qual cosa la discriminació pot arribar a ser doble, triple o quàdruple en ser considerades persones vulnerables. Les PaD, finalment, volem viure com les altres persones, en igualtat de condicions, amb els suports necessaris i els ajustaments raonables.

El comitè del CDPD de l’ONU va avaluar Andorra l’agost del 2023 i va emetre un informe en què expressa la nostra situació, i va trobar 8 aspectes positius i 90 motius de preocupació i recomanacions.

És important destacar que les recomanacions del comitè de l’ONU pels drets de les PaD busquen la millora de la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats de les PaD, i els estats part (Andorra ho és) han de prendre les mesures escaients per implementar-les de manera efectiva.

No m’estendré en les 90 recomanacions, però sí que diré que el comitè veu urgent que s’apliqui correctament l’art. 12, referent a la capacitat jurídica de les persones, que té una incidència molt notable en altres aspectes (presa de decisions, autonomia personal, vida independent...); també fa èmfasi en la protecció social de les PaD, que a ulls del comitè és insuficient, i, finalment, diu que hi ha d’haver un seguiment acurat del CDPD i la seva aplicació, i remarca el rol important que ha de tenir la FAAD.

El comitè encoratja enèrgicament Andorra a involucrar les organitzacions de la societat civil i, en particular, de les PaD en el seguiment, la implantació de les polítiques i de les normatives que tinguin a veure amb nosaltres.

Finalment, 90 recomanacions per 33 articles són moltes. Sí. Se’ns dona l’oportunitat de millorar la qualitat de vida de les PaD preservant els nostres drets i la nostra dignitat i treballant plegats amb l’administració, ja no per obligació sinó per convenciment que aquesta millora és possible, que ho és.

La tasca és ingent. El 2032 hem de passar la següent avaluació i el comitè de l’ONU espera que les 90 recomanacions estiguin solucionades. Voldrà dir que l’Estat andorrà haurà plasmat en la societat que les PaD també hi som i se’ns ha de respectar, protegir i garantir l’exercici ple i en igualtat de condicions de tots els drets humans i llibertats.

Finalment, no esperem al 2031 per implementar les recomanacions i altres. Hem de començar avui. La FAAD i les seves associacions de PaD han de liderar amb el Govern i el Consell General aquests canvis necessaris i profunds.

Les PaD exigim, reivindiquem i reclamem l’aplicació real i efectiva a Andorra del CDPD. Nosaltres estem i estarem al capdavant d’aquest canvi de paradigma. Som persones resilients i persistents en la defensa dels nostres drets. Treballem plegats i ho aconseguirem. Recordem que totes les persones poden ser PaD. Endemés, que no s’ha de fer res per les PaD sense les PaD i que junts som més forts.