Per un nou Congrés Internacional de la llengua catalana
Hi ha motius suficients per a una tercera edició, 40 anys després de l’anterior
Andorra va participar en els anteriors Congressos Internacionals de Llengua Catalana, realitzats el 1906 a Barcelona, el primer, i el 1986 a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona València, Illes Balears, Perpinyà i Andorra, el segon.
I ho va fer de manera desigual i en proporció a les seves capacitats i inquietuds històriques.
Com va dir en el segon Congrés, en la salutació, el conseller de Cultura i Educació Roc Rossell i Dolcet del Consell Executiu d’Andorra el 1986: “Fa vuitanta anys, quan es posava en marxa aquella magna empresa de la llengua catalana que fou el I Congrés, Andorra era un petit racó del Pirineu poblat per tot just cinc mil pagesos i ramaders, de segur més preocupats per llur subsistència que per la sociolingüística. Les coses han canviat avui, l’evolució andorrana durant aquest temps ha estat realment vertiginosa i l’any 1985 ja no queda res de l’ancestral aïllament. El nostre Principat comparteix plenament les inquietuds dels altres països catalans, tant pels temes sociolingüístics com per tots els altres temes d’interès comú i està prest a assumir les responsabilitats que per legítim dret li corresponen al si de la comunitat catalana internacional.”
Els dos Congressos van suposar un desvetllament per a tots els territoris catalanoparlants i també per a Andorra.
La participació d’Andorra al Primer Congrés va consistir:
En la presència institucional indirecta del Copríncep Episcopal a través del Bisbe d’Urgell.
En la presència honorària del Consell Federal de les Valls d’Andorra.
En la presentació de la comunicació sobre Le droit andorran. Sa formation et son évolution per Jean Auguste Brutails, arxiver de la Gironde per a la Secció Social i Jurídica.
En la presentació de la comunicació sobre Català de la regió pirenenca de l’Andorra, Pallars i frontera d’Aragó per Joseph Saroïhandy, professor al Liceu de Versailles per a la Secció Filològico-Històrica, que va quedar finalment en El català del Pirineu a la ratlla d’Aragó.
Dels prop de 3.000 efectius inscrits no hi consta ningú d’Andorra.
La participació d’Andorra al Segon Congrés, molt més important, va consistir:
En la Presidència d’honor i encapçalant-la Joan Marí Alanis, Copríncep d’Andorra.
En la Comissió d’honor Francesc Cerqueda i Pascuet, síndic general d’Andorra i Roc Rossell i Dolcet, conseller de Cultura i Educació del Principat d’Andorra.
En el Comitè Executiu i com a president territorial Marc Vila i Riba per Andorra.
Acte del 23/11/1985, presentació del Congrés a Casa de la Vall a les 12 del migdia.
Acte del 17/3/1986, presentació de la moneda commemorativa del Segon Congrés emesa per la Vegueria Episcopal d’Andorra a Barcelona.
Acte del 25/4, taula rodona II Congrés i el futur del català d’Andorra estant a la Valireta d’Encamp.
Acte del 28/4, recital de Josep Tero a la Valireta d’Encamp.
Acte del 29/4, conferència, L’escola andorrana, una realitat per Maria Geli (Societat Andorrana de Ciències) a la Sala d’actes del Consell General.
Acte del 30/4, inauguració de la mosta d’art català a la Sala d’exposicions del Comú d’Encamp; Cançó del Congrés a la plaça del Poble d’Andorra la Vella.
Acte de l’1-11/4, divulgació de la celebració del Segon Congrés per la Unió de Radioafeccionats Andorrans (URA) arreu del món.
Acte del 4/4, recital de Marta Deu i Xavier Dalleres a la Sala d’actes del Comú d’Andorra la Vella amb el Comú d’Encamp.
Actes del 5-6-7/5, recepció a Casa de la Vall; sessions i conferències de l’Àrea Científica 5, de Llengua i Dret, Examen de la situació del català fora de l’estat espanyol, en Ramon Villeró i Campabadal hi presentarà la comunicació La llengua oficial d’Andorra, i l’Antoni Forné i Jou havia de presentar La llengua catalana a Andorra; inauguració de l’escultura d’Andreu Alfaro a Santa Coloma en homenatge a la llengua catalana; mostra folklòrica a la Plaça Coprínceps d’Escaldes pels esbarts Santa Anna i Laurèdia i audició de sardanes per la Cobla Andorra.
Música al carrer a Escaldes-Engordany per diversos grups musicals andorrans.
Acte del 8/4, conferència El parlar de la vall d’Ordino per Alan Ward a la Sala d’actes del Comú d’Andorra la Vella.
Acte del 9/4, conferència, Peculiaritats de la llengua catalana per Manel Anglada (Societat Andorrana de Ciències).
Dels prop de 19.500 congressistes en aquesta ocasió uns 110 seran d’Andorra.
Si el Primer Congrés va ser de recuperació de la llengua catalana, d’establir la normativa que l’havia de reforçar i de la seva diferenciació respecte al castellà, podem dir que el Segon Congrés va suposar el reconeixement del nivell científic i la seva normalització social.
Els reptes actuals de la llengua catalana de com trobar el seu espai dins la globalització, com evitar la subordinació a altres llengües com el castellà i l’anglès, com esmorteir la fragmentació administrativa, la manca de revistes científiques de referència, la influència i uniformització de la intel·ligència artificial, la no presència oficial a la Unió Europea, la reduïda presència als mitjans de comunicació tradicionals i digitals, la pèrdua de vocabulari i simplificació extrema, la pèrdua de prestigi entre els joves i altres, posen en relleu que hi ha motius suficients per a un nou i tercer Congrés Internacional de llengua catalana, quaranta anys després de l’anterior i segon. La societat evoluciona tan ràpidament que la reflexió i visió conjunta i global, que permeten un congrés, és més necessària que mai.