Compte enrere per a Reykjavík

El passat 16 d’abril vam presentar el balanç de la temporada de la secció d’esquí alpí. Es tracta d’un balanç històric que sense dubte situa Andorra al panorama mundial de l’esquí alpí, un èxit que ha estat possible gràcies al treball de moltíssima gent i a l’evolució que ha patit el nostre sistema al llarg d’aquests darrers anys. Una evolució que en bona part arriba gràcies a l’organització dels grans esdeveniments que s’han fet a casa nostra, i que sense dubte són el motor dels nostres esquiadors i esquiadores i el millor aparador per situar-nos entre les millors destinacions de neu del món.

No sé què passarà el dia 4 de juny a Reykjavík (Islàndia), no sé si finalment sortirem elegits per organitzar els Mundials d’esquí alpí del 2029, però sí que sé que tenim molts arguments per ser els escollits. Però no m’agrada aquesta sensació que tinc que després de més de 24 anys organitzant curses al més alt nivell –que es diu aviat– no es valori prou tot el que hem fet per arribar fins aquí.

Soc del parer que la nostra lluita no va contra les estacions de Narvik o Val Gardena. De fet, ha de ser un orgull per un petit país com el nostre compartir cartell amb dues grans nacions de l’esquí com són Noruega i Itàlia. No tinc cap dubte que ambdós estan preparats per acollir els Mundials del 2029, però nosaltres no ens confrontem amb ells, nosaltres sortirem elegits si la FIS ens fa confiança i es posa per damunt la institució en favor dels interessos generals i el de totes les federacions que en som membres.

Dic això perquè dels cinc Mundials possibles entre el 2021 i el 2029, dos s’han organitzat al centre d’Europa, en concret Cortina (2021) i Meribel-Courchevel (2023). L’Any que ve tocarà el torn a Saalbach (Àustria) i el 2027 a Crans Montana (Suïssa), i això sense tenir en compte que la propera Olimpíada tornarà a Milano-Cortina (Itàlia) el 2026. Crec que la FIS té al davant una molt bona oportunitat per descentralitzar l’organització dels Mundials i de donar al Pirineu el protagonisme que reclamem i que crec ens mereixem. Ho dic perquè la nostra candidatura d’Andorra 2029 s’ho val. Perquè l’avalen 24 anys d’experiència, perquè som una seu inigualable que no hem d’envejar res a ningú i perquè cada cop que hem organitzat un gran esdeveniment a Andorra els elogis de tots els atletes i la mateixa FIS sempre han estat a l’ordre del dia.

Fa molts anys que treballem amb la FIS, hem estat bons alumnes i sempre hem seguit al peu de la lletra les seves indicacions, organitzant Copes d’Europa, perquè, si volíem tenir la Copa del Món, havíem de començar per aquí: invertint constantment en les instal·lacions de l’Avet i l’Àliga en termes de seguretat i innivació, millorant les infraestructures dels pàrquings i skirooms, i finalment aportant un corredor a l’elit de l’esquí mundial. Sí, és un requisit imprescindible que la FIS sempre ens ha reclamat, un andorrà que pogués ser partícip del màxim circuit, que ajudés a generar audiència i contribuís en l’evolució de l’esquí. I ara no només el tenim, sinó que fins i tot fa podis a la Copa del Món. Gràcies, Joan!

És evident que totes aquestes indicacions de la FIS han contribuït a l’evolució d’Andorra com a seu de referència. Però, més enllà, és el nostre ADN el que aporta valor a la nostra candidatura. Una candidatura que integra la vocació de servei i la capacitat d’acollida que hem après dels nostres avantpassats i que rau en la passió de tot el nostre equip de treball i voluntaris, la força de tot un país que sap treballar en conjunt des de la més alta institució fins al públic més entusiasta. L’emprenedoria de saber combinar tradició i modernitat per disposar d’una oferta turística i cultural inigualable. Les peculiaritats d’un país on l’esquí és l’esport d’interès nacional i que forma part del currículum escolar de tots els alumnes. La motivació d’una nació per voler albergar un nou repte, oferint proximitat, comoditat i la màxima qualitat en tots els serveis que posarem a disposició tant dels equips participants com del públic que ens visitarà, i finalment el compromís d’Andorra 2029 per fer uns Mundials accessibles i inclusius per a tothom, amb un pla de transport eficient, un esdeveniment totalment sostenible amb l’entorn i la seva gent, i que, com a resultat final, ens deixarà un llegat. Un llegat que estic segur contribuirà en un nou model d’organitzar esdeveniments i un referent en tota regla en l’adopció de nous hàbits per un món millor.

Passi el que passi el 4 de juny, la feina està feta, i molt ben feta! Així que ara és el torn de la FIS, d’aprofitar aquesta oportunitat única d’atorgar uns Mundials a un nou destí, una nova manera de fer que ha fet mèrits per ser l’escollit.