La ramaderia a Ordino

Fa un temps vaig llegir Ordino, la nova Andorra. Més aviat és Ordino, l’Andorra conservada. En veure el documental vaig recordar moltes coses de la meva infància. Filla d’una casa de pagès, tots els meus avantpassats havien fet d’agricultors i ramaders. Ben pocs en queden a la meva parròquia.

No és pas així a la parròquia d’Ordino. Molts descendents de les cases pairals continuen aquest noble treball. En citaré algunes que conec: cal Ramonguem, Estragués, Herrero, Duedra, Cametes, Fijat, Gener, Guïda, Toni, Moixó, Olivet...

Els joves que vaig veure al documental no els coneixia tots, però em recordaven els seus pares. Desitjo que les futures generacions puguin recollir el que han sembrat els pares i padrins. Va ser un plaer veure els prats dallats i nets, una dona que rasclava (de jove també m’agradava). Ara és tot mecanitzat, només cal pujar al tractor i les màquines dallen, regiren, rasclen; abans, amb més gent, en calien quinze. A les altres parròquies de prats de dall no en queden gaires. Els fan péixer per eugues i vaques i aquest boví de peu forcat, trepitgen l’herba i maten les arrels de molta flora. A Incles no queden ni àrnica, ni genciana, ni xicoies. Ni tampoc carreroles perquè no queden carrerolers. Felicito ramaders i ramaderes que heu agafat el relleu dels pares i padrins i que els vostres descendents ho continuïn.

La pagesia és molt esclava, però si es fa amb passió dona moltes satisfaccions. La carn del vostre bestiar és de quilòmetre zero i natural i sovint ecològica. Espero que el ministeri d’Agricultura del Govern continuï donant ajudes a la pagesia.

Per finalitzar, voldria parlar de dos persones d’Ordino que tenen molt mèrit. El Sr. Simó Duró, de casa Ramonguem, que continua fent de pagès, malgrat ésser un home polifacètic, ha estat docent, polític, literari, president de mútues...

El Sr. Bernat Carmona, casat amb Ester Font de cal Moixó de Sornàs, que DEP. El Bernat va ser bomber i ara a la jubilació fa de ramader amb una colla d’eugues.

Que aqueix documental pugui servir d’exemple a alguns andorrans. Gràcies a ATV per donar a conèixer una part de l’autèntica Andorra.

Una petita poesia:

“La vida de l’Andorra ancestral

Sembla història ja passada

Però si torna altra vegada

Cal conservar el patrimoni natural.”