Caiguda de blocs rocosos al Solà d’Andorra la Vella (i II)
Fa 40 anys els polítics vam tenir clara la perillositat de la zona
Per començar el segon article dedicat al rec del Solà, si em permeteu, faré una referència com a exconseller general a una problemàtica que vam haver d’afrontar durant la legislatura del 1986 al 1989, ara farà uns 38 anys, presidida pel Sr. síndic Francesc Cerqueda, essent el Sr. Josep Pintat cap de Govern.
Degut ja a l’increment poblacional i a les necessitats d’assistència sanitària, es va evidenciar que calia ampliar l’hospital per atendre les necessitats de la ciutadania. Sigui dit de passada, res de nou, 40 anys després es repeteix la història i es torna a plantejar l’ampliació de l’hospital per donar resposta a l’augment de població que actualment se situa en un percentatge mai vist, entre el 3% i 4% anual.
L’informe d’auditoria elaborat pel Govern d’aquell moment va posar sobre la taula tres possibles solucions:
1. La construcció d’un nou centre.
2. La concentració a la clínica Santa Coloma.
3. La integració dels dos centres existents, clínica Santa Coloma i Meritxell.
La comissió de Sanitat i Benestar Social, un cop examinat l’informe, va desestimar les tres propostes.
La proposta segona es basava en l’ampliació de l’antic CHA de Santa Coloma, on la CASS ja havia procedit a l’adquisició d’un terreny adjacent per dur a terme l’actuació. Referent a aquesta proposta cito textualment la resposta que la comissió de Sanitat va fer al Govern: “Sembla políticament inacceptable tant pel coneixement que hom té de l’existència d’allaus de pedres com pel fet que aquella clínica no és propietat de l’administració. Difícilment doncs podria assumir-se la responsabilitat d’ampliar unes instal·lacions que no són pròpies i que estan situades en un indret potencialment perillós.”
La proposta tercera era mantenir l’statu quo amb les dos clíniques existents –Meritxell i Santa Coloma– d’una manera més racionalitzada per augmentar la seva cobertura assistencial.
La comissió va optar per una nova proposta, que consistia a edificar el nou hospital en la seva ubicació actual aprofitant la clínica Meritxell ja existent i el terreny situat a sota per a l’edificació de part del nou centre sanitari tal com avui coneixem, demanant alhora un canvi d’ús del terreny públic que en principi estava destinat a les escoles d’Escaldes-Engordany.
El Sr. síndic va transmetre al Govern la demanda de la comissió de Sanitat i Benestar Social de construcció del nou hospital a Escaldes-Engordany, a l’avinguda Fiter i Rossell, el 14 d’abril de 1986.
El dia 27 de juny d’aquell any es va procedir a l’anàlisi de la nova ubicació de les escoles d’Escaldes-Engordany, que es van edificar posteriorment en un terreny adquirit sota el nou hospital a la mateixa avinguda Fiter i Rossell.
El 4 de desembre de 1987 el Consell General culminava el procés de creació del nou hospital Nostra Senyora de Meritxell.
He fet un breu resum de les actes d’aquells mesos de la comissió de Sanitat i del Consell General, que donen fe del que els explico en aquest article.
El fet primordial i que va recollir un ampli consens polític va ser que l’antiga ubicació al carrer Gil Torres, tot i la possibilitat d’ampliació i tot i que la CASS s’havia anticipat comprant un terreny adjacent, no era per cap de nosaltres una opció vàlida pel perill que comportava. Aquell emplaçament confrontava amb la mateixa tartera en què, a més, s’havien produït impactes de rocs prop de la zona alta de la clínica, on es trobava la zona tècnica.
Cito aquest episodi polític perquè ja en aquell moment teníem clar que tot edifici, ja sigui privat o públic, i més encara tractant-se d’un centre hospitalari, havia d’estar a resguard de perills geològics propis de la zona com aiguats, incendis naturals i sobretot la caiguda de rocs.
No oblidem que el 1997 a l’edifici anomenat Bon repòs de Santa Coloma la caiguda d’un bloc rocós va comportar l’amputació d’una cama a un inquilí de l’immoble. Ara fa pocs dies, tal com explicava en l’article anterior, es va repetir un incident similar. La pluja i l’hora tardana del proppassat Diumenge de Resurrecció va fer que a la zona no hi hagués cap hortolà ni vianant i sortosament no es va haver de lamentar cap dany personal.
Vull manifestar la meva estranyesa, per no dir espant, en veure que s’està perfilant una futura macrourbanització que abastaria del cementiri i l’antic hospital fins al rec del Solà, al peu de la tartera formada al llarg dels segles on també s’hi ubiquen horts, i amb un pendent de terreny considerable sembrat de blocs rocosos testimonis silenciosos de les caigudes de les últimes dècades.
Els blocs rocosos actuals es van despenjar d’una altitud d’uns 1.350 metres quan les penyes adjacents voregen els 1.600 a 1.700 metres d’altitud. La recent caiguda només és el preludi de probables despreniments amb una energia molt més important i, per tant, amb major capacitat destructiva.
Si fa 40 anys els polítics vam tenir clara la perillositat de la zona tot i les proteccions, demano ara a les autoritats corresponents una reflexió i el mateix sentit de la responsabilitat envers les generacions futures.
Espero que sabran estar a l’altura del repte que suposa saber gestionar i regular la zona del rec del Solà, tal com es va fer quatre dècades enrere, per tal de garantir el manteniment de l’entorn natural tot preservant al màxim la seguretat ciutadana.
PS: Valgui aquest article com a record per als estimats companys membres de la comissió de Sanitat i Benestar Social del M. I. C. G. de la legislatura 1986-1989, especialment als que ja no ens acompanyen, el Sr. Josep Areny Canaro de Soldeu, el Sr. Josep Montellà Roca d’Encamp, el president de la comissió, el Sr. Josep Cases Baró, i la resta de membres que sortosament continuen entre nosaltres, el Sr. Josep Maria Garrallà Coma i el Sr. Pere Moles Aristot.
* Jordi Farràs, Exsíndic 1992-94 i exconseller 1986-89
* Josep Duró, Ex-conseller general 1986-1989