La guerra de Gaza i la intel·ligència artificial
La pregunta és obligada: com escull les víctimes l’exèrcit agressor?
Cada dia a primera hora el noticiari ens assabenta de les llargues dotzenes d’habitants de Gaza morts per les bombes de l’exèrcit israelià. Una gran part són dones i criatures. La repetició sense aturador d’aquestes dades letals conté el perill d’associar-les a la normalitat. Són ja més de 34.000 les persones assassinades per l’acció d’un exèrcit regular sota ordres de Benjamin Netanyahu. Des de fa sis mesos un Estat que es diu democràtic comet un cruel genocidi davant els ulls indiferents o alarmats de la resta del món.
La pregunta és obligada: com escull les víctimes l’exèrcit agressor? Quin mètode empra? La resposta és terrible: el programa Lavender (lavanda) d’intel·ligència artificial (IA), segons la recerca de dos mitjans israelians +972 Magazine i Local Call, publicada a l’ensems per The Guardian. El resultat de la investigació és abassegador. Només en les poques setmanes que van des del 7 d’octubre fins al 24 de novembre de 2023 van ser assassinades almenys 15.000 persones d’entre els 37.000 palestins marcats com a objectius. S’havia donat indicacions a la IA que per cada comandament de Hamas o de la Jihad Islàmica assenyalats, eren acceptables 400 víctimes civils, conceptuades com a danys col·laterals.
L’esmentat programa Lavender es complementa amb un altre, Where is Daddy? (on és el papa?), que rastreja els individus per saber quan són a casa, i un tercer de nom The Gospel (L’Evangeli!) que identifica edificis on teòricament poden operar militants de Hamas. Per assegurar el tret, la IA marca les cases, que es bombardejaran de nit, quan les famílies estan reunides. Així d’implacable, inhumana i sanguinària és la guerra de Gaza. Els éssers humans són degradats a dades estadístiques que maneja una màquina. Cal recordar, a més, que Israel ha tallat l’aigua, els aliments i els medicaments als 2,3 milions de gazians, que ha destruït la major part de l’escoles i hospitals (s’han trobat 400 morts en un fossar comú a l’hospital Al-Nasser de Jan Yunis i es calcula que n’hi ha 300 més, després de l’atac jueu), i ha convertit la Franja en una apocalipsi de devastació.
El Gran Germà, de George Orwell, es queda dramàticament curt si el comparem amb el seguiment dels mòbils (ubicació i interaccions a les xarxes socials) i el sistema automàtic de reconeixement facial Blue Wolf aplicat a Gaza i Cisjordània, on s’elabora una puntuació de 0 a 100 de probabilitat de vinculació a Hamas o a la Jihad Islàmica i s’associa una fitxa de perillositat a cada individu. Es tracta de fredes tecnologies desenvolupades per empreses israelianes, que venen a l’exèrcit del seu país i que són ofertes als estats estrangers amb el pervers plus comercial que s’han provat amb èxit a la guerra.
No cal ni esmentar el radical menyspreu de Netanyahu i el seu govern a la legalitat internacional i a l’ONU: “És escandalosa l’amenaça del Tribunal Penal Internacional contra autoritats polítiques i militars d’Israel. Mai acceptarem els seus intents de soscavar el seu dret fonamental a defensar-se.” En la denúncia de Sud-àfrica davant el TPI contra Israel per la guerra de Gaza, s’explicita, entre molts altres aspectes de l’agressió immisericorde a la població civil, que “el de Gaza és el primer genocidi de la història en què les víctimes graven en directe la seva pròpia destrucció”.
Creixen les protestes de caràcter puntual arreu del món. Per a quan una reacció rotunda, generalitzada i concertada de la comunitat internacional per parar els peus a Israel, per acabar amb la massacre?