El Fòrum de les religions i l’església del dimoni

Els dies 10 i 11 de maig (demà i demà passat) se celebra a Andorra el vuitè Parlament català de religions, reunió de diàleg interreligiós que dins el marc del Fòrum de les cultures se celebra periòdicament des de la seva fundació, l’any 2005.

Aquest congrés ofereix una ocasió idònia per fomentar el contacte entre les diverses tradicions religioses dins un espai en què s’intercanvia informació i coneixements entre les diferents creences dins una òrbita de cultura.

Les activitats es faran a l’hotel Roc Blanc, que presta la seva excel·lent infraestructura per al desenvolupament de les reunions i actes.

És la primera vegada que l’esdeveniment té lloc a Andorra, on participen les diferents comunitats existents al Principat, els cristians catòlics, la comunitat jueva, la comunitat adventista, la Federació de Famílies per la Pau i la Unificació Mundial, la comunitat musulmana, la comunitat bahaí, la comunitat hindú i els cristians ortodoxos de l’Església ucraïnesa.

Sota aquests diferents ritus se celebren a Andorra batejos, bodes, altres celebracions i també cerimònies de defunció, i està previst que en un futur pròxim el comú d’Escaldes aculli un cementiri multiconfessional dins el respecte de les diferents creences.

En l’esdeveniment estarà present l’alt comissionat de l’OSCE Kairat Abdrakhmanov, diplomàtic de carrera originari del Kazakhstan, que amb un currículum rellevant ha exercit les funcions d’ambaixador de Suècia, Dinamarca, Àustria i Israel, i ha estat ministre del Consell de Seguretat de l’ONU.

El Sr. Abdrakhmanov és especialista en l’estudi de particularitats ètniques, i actualment és delegat de minories nacionals de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

Particularment, vaig heretar el càrrec de representant de l’Església cristianoortodoxa fa 16 anys, i durant aquest període amb l’ajut de l’arxipreste d’Ordino he pogut organitzar la celebració de diversos sagraments i actes.

Tanmateix, fa dos anys, en el curs d’una reunió presidida pel cap de Govern, vaig renunciar a la representació de l’ortodòxia pertanyent al Patriarcat de Rússia.

El motiu va ser l’orientació que des de la invasió d’Ucraïna per l’exèrcit rus va adoptar el patriarca Kirill, cap de l’Església ortodoxa de Moscou i de totes les Rússies, nomenat gran patriarca metropolità pel seu antecessor, Alexis II, l’any 1991.

Vaig conèixer Kirill en el curs d’un viatge amb els cònsols d’Escaldes Lídia Magallon i Romà Mas, i el cònsol honorari de Rússia Pere Joan Tomàs, l’any 1998, quan ens va rebre al seu palau de Sergiev Possad.

Per la profusió de signes de riquesa al seu entorn ja en aquell moment no em va semblar algú gaire fiable, i en tot cas molt distint del patriarca Philaret, personalitat d’alta volada humana i moral, cap de l’Església ucraïnesa, que vaig tenir l’honor de portar a Andorra l’any 1997 amb motiu de la inauguració del Museu Iconogràfic, i vaig presentar al Copríncep episcopal Martí Alanis al Palau de la Seu d’Urgell.

Kirill ha donat suport a la invasió beneint l’exèrcit i ha promès el cel als soldats russos que matin soldats i civils ucraïnesos, motiu pel qual ha estat inclòs per la Gran Bretanya i Europa a la llista de persones non grates, i els seus actius en bancs occidentals han estat congelats.

Kiril, que va formar part de l’abjecta KGB sota el pseudònim de Mijailov, ha catalogat Putin com “un miracle de Déu” i va publicar un deshonrós escrit dient que “la russofòbia dels estats occidentals amb voluntat de debilitar la nostra Federació no escatima esforços per inundar Ucraïna d’armes i convertir-los en els nostres enemics, per això hem de lluitar contra ells i perdonaré els pecats dels nostres soldats que morin per la pàtria matant els enemics”.

Per tots aquests motius considero que Kiril és un representant de l’església del diable, ja que cap religió ni creença pot incitar a matar per obtenir el cel, i el seu discurs és totalment antagònic amb la doctrina de la Bíblia. Aquest ha estat el motiu de la meva rescissió.

Les religions hi són per unir els pobles i fomentar la bona relació i la pau entre els humans. Aquest és en tot cas el missatge que cal difondre.