El Serni, la Meritxell i el tamarro

L’entremaliadura del Serni i de la Meritxell no té nom. El patiment que han passat els onze monitors i els 96 nens i nenes de la festa de la primavera no es pot ni explicar.

L’acollida dels ainistes primaverals a AINA ha estat guai. “Oh benvinguts, passeu, passeu...”, canten els onze monitors amb les guitarres mentre organitzen una gran rotllana a l’espai verd de “la casa de tothom, si és que hi ha casa d’algú”. El centenar de nens i de nenes de la 42 edició de la Festa de la Primavera, bocabadats pel verd intens per les generoses pluges, contesten als seus monitors amb la cançó “Els colors”: “Verd és el color del prat en despertar. Tots aquests colors m’agraden a mi, si tu ets amb mi”. El monitor Fermí, acabada la cançó, demana un rigorós silenci per sentir el cant de les aigües de la Valira d’Orient. La fosa de la neu dels cims de l’Estanyó, de la Serrera, de Juclar i dels Pessons i l’aigua de les pluges fan que el riu baixi tan gros que sorprèn els mateixos canillencs. El monitor Arnau, que és un artista tocant el violoncel, explica als joves ainistes que mossèn Cinto Verdaguer va escriure al poema del Canigó: “La Valira és la lira que canta dia i nit a la Mare de Déu de Meritxell a la vegada que rega la florida gavernera meritxelliana”. La monitora Carlota completa a l’Arnau: “La melodia més alegre s’escolta a la cascada de les Moles”. Diu mossèn Cinto: “És una cascada ampla i d’un sol salt.” (Mossèn Cinto, 3 de setembre de 1883, deu anys després de ser proclamada la Mare de Déu de Meritxell com a patrona d’Andorra pel síndic Nicolau Duedra).

Els monitors comencen les activitats amb els jocs de coneixença per formar les patrulles dels tallers de la primavera. Cada infant diu el nom i conta el motiu de participar en la Festa de la Primavera en la seva 42a edició:

“La convivència a AINA de tot el cap de setmana és el pou de l’aigua que rega les nostres amistats.” (Aura)

“Pujo a AINA per contemplar el moment present dins l’espai de la natura. La societat d’avui ens fa viure en un ritme absolutament frenètic, en un món ple de distraccions que no ens deixa temps per conviure i per compartir amb els pares. A les convivències d’AINA gaudim de la companyia dels amics. Tot jugant ens expliquem els nostres secrets.” (Blanca)

La monitora Anna els acosta al majestuós cedre de la font de bon dia i els el fa abraçar. Els explica que vivim en una remor de sorolls constants que no ens deixa parlar amb la naturalesa. Aprofiteu la Festa de la Primavera per contemplar la bellesa del paisatge, obrim el cor al cel rogenc del sol ixent i als estels quan la nit estén el vel.

Els ainistes primaverals s’engresquen. Tots volen dir-hi la seva: “Admiro la bellesa de les coses petites. Gaudeixo del silenci. Aprenc a servir els amics. Vull ajudar a fer una Andorra millor de la que he trobat.”

El Serni i la Meritxell aprofiten que els seus companys fan les divertides proves de la gimcana dels colors primaverals per escapolir-se a la bassa de Sant Joan per escoltar de més a prop la música primaveral. La Meritxell diu al seu company d’aventures que el seu avi venia a escoltar el cant de les aigües de la bassa: a més, hi pescava les truites que baixen dels llacs amb la fosa de la neu. Entusiasmats per tanta bellesa enfilen el pas dels pescadors fins a l’aiguabarreig de la vall del Riu amb la de la Valira. La bellesa de la cascada els enlluerna. Pugen per les escales que porten al mirador per sentir i admirar el salt de la cascada. El Serni lamenta no tenir el mòbil per fer la foto.

Els monitors d’AINA busquen preocupats el Serni i la Meritxell. La monitora Anna va al poble de Canillo. Malpensa que han anat a comprar xuxes perquè les que portaven les hi ha retirat fins que tornin a casa. A AINA no es poden portar gormanderies.

De sobte els apareix un tamarro. La Meritxell s’enfila a dalt d’un pi negre. El Serni es deixa caure a terra. “He sentit a dir que un tamarro mai no ataca un cadàver”, es diu per a ell mateix. “Em faré el mort”.

Immòbil es fa el mort mentre el tamarro el va ensumant. Després el tamarro se’n va realment convençut que el jove és mort. Abans, però, com fan tots els tamarros, es pixa sobre el Serni i el deixa ben moll.

Quan el tamarro se n’ha anat, la Meritxell baixa del pi. S’acosta al Serni i riu en veure’l tot pixat. Li diu: “Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls!”. Em pregunto per què se’n deu haver anat el tamarro. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l’orella! Què t’ha dit?

El tamarro m’ha recomanat que no torni a escapar-me d’AINA d’ara endavant. I menys marxar de la colla d’AINA amb una amiga que només pensa en si mateixa i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeixen els veritables amics.

L’alegria d’AINA és gran en veure que el Serni i la Meritxell tornen a la colla, sans i estalvis. El mossèn els demana que abans de cantar de bona nit amb l’avemaria expliquin el perquè de la seva entremaliadura i la trobada amb el tamarro. El Serni i la Meritxell demanen perdó als monitors i als companys.

El mossèn i els monitors els perdonen a condició que aprenguin bé la lliçó per a tota la vida: “Aquell que només pensa en si mateix, perd els amics.”

Si vols conèixer una persona, no li preguntis què pensa, sinó què és el que estima. Són amics no els qui es veuen cada dia, sinó aquells que quan els necessites perquè hi ha tamarros, acudeixen a ajudar-te.