Tenir aviació suposa tenir presència al món

Només calen uns quants clics. Des de qualsevol indret del món i en aquest mateix instant, qualsevol persona sap que pot arribar a Andorra per via aèria. Des de qui està genuïnament interessat a arribar al país, a qualsevol viatger amb ganes de conèixer nous llocs, ja saben que amb una simple cerca a la xarxa, disposen de vols regulars amb els quals arribar fins a aquest petit país dels Pirineus. Tan simple… i alhora tan important.

I és que, una cosa que ja es dona per assumida des de fa 29 mesos a Andorra, que és disposar de vols des de i cap a Madrid tots els divendres i diumenges, és notable. És un fet singular, especial i important, per a un país que sempre havia tingut l’aviació comercial com a assignatura pendent.

Josep Betriu i Tàpies (1917-2014) estaria avui feliç de tornar a l’aeroport que va crear, per iniciativa personal, als anys setanta, de cara a donar servei a Andorra. Fa també servei a la Seu d’Urgell, és clar, com també el fan servir els viatgers de comarques com la Cerdanya, tot i que, evidentment, el projecte multimilionari (en pessetes) de Betriu tenia com a objectiu prioritari posar Andorra al mapa aeri internacional.

Ho va aconseguir parcialment, del 1982 al 1984, amb aquells vols regulars a Barcelona operats amb els Fokker d’Aviaco, una companyia que va desaparèixer del mapa després de la seva integració a Iberia ja fa 25 anys. El projecte de tenir aviació regular servint Andorra a primers dels vuitanta va ser ambiciós i hi va haver implicació andorrana i catalana: fins a tres vols cap al Prat, tant com a destinació final com per enllaçar amb els molts vols que ja llavors operaven a l’aeroport de la capital de Catalunya per arribar a gairebé totes les capitals i les grans ciutats d’Europa.

Aquella iniciativa va durar només dos anys. El pla de tenir tres freqüències diàries no es va poder complir sempre i a poc a poc va anar perdent el sentit fins a cancel·lar-se definitivament ara fa 30 anys, el 1984. Quina en va ser la raó? Doncs molt simple: la manca de regularitat. L’aviació comercial regular forma part del dia a dia del viatger i està sotmesa a uns horaris dels quals ens refiem. Adaptem els nostres plans i agenda a aquestes freqüències i les aerolínies ens garanteixen que a més de portar-nos a destinació, ho faran complint un horari establert, excepte en casos de força major.

I quan l’excepció es converteix en norma és quan l’aviació comercial perd el sentit. Això és el que va passar amb aquella iniciativa del segle passat a l’aeroport a les portes d’Andorra: hi havia dies que els vols sortien i arribaven puntuals, tot i que moltes vegades hi havia retards i cancel·lacions. Es pot entendre que això pugui passar un petit percentatge de vegades, per això es diu força major. En aquells temps, tots els vols estaven supeditats a la visibilitat: si des de l’aire es veia la pista, el vol s’operava. Si la visibilitat era dolenta, es cancel·lava. I això, en aquest territori, no és una cosa estranya. I amb massa cancel·lacions, els passatgers ja no trobaven interès en el transport aeri.

NO ÉS EL MATEIX

Amb el record d’aquesta iniciativa, llunyana, encara que a la memòria de molts, em consta que l’arrencada de les operacions regulars a Andorra-la Seu per part d’Air Nostrum el 2021 eren vistes amb cert escepticisme per algunes persones. Unes persones que potser ignoraven que el temps passat entre aquells vols d’Aviaco, filial d’Iberia, i aquests d’Air Nostrum, que vola com a franquiciada d’una Iberia molt diferent de la d’aquells temps, no eren simplement anys, sinó millores en tots els aspectes.

D’una banda, no és el mateix tècnicament un Fokker F-27 que els actuals ATR72 d’última generació. De l’altra, no és el mateix aquell voluntariós aeroport de la Seu, amb una petita terminal amb la torre de control, que l’actual aeroport d’Andorra-la Seu, un centre aeronàutic cada cop més important i on l’activitat s’ha multiplicat. Tot i això, el més important de tot és que no té res a veure aquella instal·lació amb l’actual en l’aspecte de l’aeronavegabilitat: les llargues proves, inversions i certificacions per part dels supervisors per facilitar l’arribada d’aeronaus a aquest aeroport han estat bàsiques per convertir-lo en una instal·lació on es pugui operar amb regularitat.

LA CONFIANÇA ÉS ESSENCIAL

Una regularitat suficient perquè una companyia aèria arrenqui una línia que alimenti el seu hub o centre d’enllaços aeris, en aquest cas Madrid-Barajas, on Iberia opera la totalitat de la xarxa (a Barcelona només vola també a Madrid) tant europea com intercontinental. I és que cada enlairament d’un dels ATR72 d’Air Nostrum des de l’aeroport d’Andorra-la Seu no és un simple vol cap a la capital d’Espanya, sinó que també és una garantia de cara que el passatger andorrà, a més d’arribar a Madrid, pugui, sense sortir de la terminal, enllaçar cap a més de 60 destinacions amb plena garantia.

Això és estar al mapa del món aeronàutic: enllaçant amb un dels hubs més importants d’Europa. També és estar al món tenir vols regulars directes a Palma, un mercat magnífic tant per a Andorra com per als passatgers que arriben de les Balears. Serà igualment important tenir vols directes amb Porto, per exemple, que és una ruta que té un potencial interessantíssim per les estretes relacions entre Andorra i el nord de Portugal. Convertir hores i hores de viatge per carretera en un breu desplaçament en avió és un canvi substancial: facilita les relacions entre territoris, les estimula i fa més atractiu un país on la facilitat d’arribar per via aèria el fa indubtablement més atractiu. Els propers passos, que em consta que s’estan estudiant i avançant, podrien ser a Londres, París (el Charles de Gaulle és un excel·lent hub per viatjar a l’Àsia, a més de l’evident atractiu de la capital francesa) i alguna destinació a Andalusia té igualment un potencial interessant.

AVIACIÓ CORPORATIVA

Si disposar d’una sèrie de vols comercials regulars és important per al desenvolupament del país i, com els deia, col·locar Andorra al mapa amb més força, també és molt important l’existència de l’aeroport per a les operacions aèries corporatives: els vols privats i de negocis operats per avions turbohèlixs i a reacció. Aquest sector ha crescut exponencialment a Europa i l’aeroport d’Andorra-la Seu no ha estat aliè a aquest creixement. Ja no tan sols és que particulars que disposen d’un avió propi puguin fer ús d’aquestes instal·lacions, sinó que els grans operadors d’aviació executiva ja tenen en consideració Andorra com a destinació dels seus jets, volant directament des de pràcticament qualsevol aeroport europeu fins a les portes del país. Prova de l’interès creixent d’aquesta instal·lació per a aquests operadors d’aviació corporativa és l’existència d’una terminal específica per a aquest tipus de vols que ha construït Andorra Aviation Group al costat de la plataforma de l’aeroport. Així, els passatgers dels avions privats poden fer ús d’unes instal·lacions a l’altura dels avions que usen per arribar o sortir d’aquest aeroport, on la demanda d’hangars i instal·lacions ha crescut de manera que ara el seu gestor afronta una nova fase perquè els operadors disposin de més hangars.

Bones notícies per a un aeroport sobre el qual, durant anys, es va comentar (i lamentar) el potencial que podria tenir per a Andorra. Doncs ara ja el tenim, demostrant-ho… i amb molt de camí encara per recórrer, tant en vols comercials regulars, xàrter, de negocis o qualsevol altra iniciativa aeronàutica que sempre serà en benefici del país. Perquè tenir aviació suposa tenir presència al món.