Adeu feliç a la geganta d’AINA

Hi ha fets relatius a la vida dels pobles que, un cop han passat, s’han produït, restaran marcats al calendari i amb el temps es veuran com moments de canvi a millor. En són exemples clars les portades d’aigua, les xarxes de clavegueram, el dia que va arribar el telèfon, quan es va obrir la carretera i sobretot quan va arribar la llum, quan l’electricitat va arribar a les cases. A Andorra seria bonic de poder fer un recopilatori del desplegament de les infraestructures dels serveis d’aigua, d’electricitat, de telèfon, de la construcció de carreteres, de bastir centrals hidroelèctriques i estacions de distribució, del foradat de túnels, de la construcció de ponts. Ens serviria per veure com el creixement econòmic i social de les Valls d’Andorra ha anat de bracet a la implantació logística dels serveis essencials comunitaris, imprescindibles per a la vida i el desenvolupament endreçat. En aquest sentit, l’anunci de FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra) de retirar la línia d’alta tensió entre Encamp i Grau Roig marcarà un d’aquests moments històrics, en suposar una millora visual i de l’entorn natural, perquè desapareixeran els cables aeris, les pilones metàl·liques i els peus de formigó, tornant a deixar l’indret de la línia com era fa 85 anys, que és quan es va construir.

El títol de l’article, encara que no ho sembli, té relació amb l’anunci de FEDA de la retirada de la línia d’alta tensió entre Encamp i Grau Roig. La geganta d’AINA podeu imaginar que és la pilona d’aquesta línia que passa per Canillo i per AINA, la que hi ha a tocar mateix de la casa de Colònies, amb un aspecte imponent i, és clar, entorpint la vista i ocupant un espai que quan estigui lliure de la pilona i de cables farà més goig. Per això li diem un feliç adeu a la geganta d’AINA, plantada tants anys allargant els braços i donant pas a l’electricitat amunt i avall, de dia i de nit, estiu i hivern, amb temps assolellat i en plena nevada. La pilona d’AINA, em diu mossèn Ramon, ha vist créixer els arbres d’AINA, plantats des del 1982 cap aquí. I em comenta que el cedre del Líban que hi ha va ser un present de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra), la predecessora de FEDA, com a agraïment de tenir la pilona tan a prop. A més del cedre, com a simbòlic arbre bíblic, també FHASA va regalar a AINA un desmai que mossèn Ramon lligà amb el de Verdaguer i els companys de l’Esbart de Vic quan es trobaven a la font del Desmai: “a on podem fer sentir millor nostres sospirs que a la destrenada i caiguda cabellera d’un desmai?...”, els deia mossèn Cinto el dia 19 de juny de 1867. També, com a símbol de la pau, a AINA s’hi plantà una olivera que les humitats vora del riu la van afeblir i acabà morint.

És bona la notícia, més enllà del fet que la pilona -la geganta- d’AINA aviat no hi serà, que FEDA desmuntarà la vella línia d’alta tensió, que ha estat substituïda per una altra de més capacitat i a una altitud allunyada dels pobles i del fons de vall. És una millora indubtable d’alliberament d’espai i s’ha de valorar positivament que ho facin, perquè en altres latituds en altres països, línies en desús i abandonades, de llum o de telèfon o telecadires d’estacions d’esquí, les podem veure aperduades i desgavellades, oblidades i mig colgades de vegetació. Ben diferent de com ara procedirà FEDA. Per a desmantellar la línia d’Encamp a Grau Roig, procedirà primer al desmuntatge dels cables en la llargada de 17 quilòmetres de línia i després desmuntarà les 93 pilones i finalment les bases, els peus de formigó, alliberant espais privats i públics ara ocupats per aquesta línia d’alta tensió.

Dèiem al començament de tenir en compte els moments històrics, de fer-ne llistat i catàleg, de recordar-los com a fets singulars per a millora de la societat i de prosperar. Que el desmuntatge de la vella línia entre Encamp i Grau Roig és un d’aquests fets històrics, ho demostra la presència en la presentació de la notícia per part del director general de FEDA, Albert Moles, dels cònsols majors de les parròquies beneficiades, el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, i la cònsol major d’Encamp, Laura Mas. Amb ells, em sembla que tot el país també n’està content.