El ‘no’, un ‘sí’ per una altra Europa

L’acord d’associació d’Andorra amb la UE implica l’assumpció de les quatre llibertats de circulació del mercat únic amb uns protocols que les adapten. M’agradaria aprofundir sobre la llibertat de circulació de capitals i com s’ha adaptat el protocol específic per a Andorra.

Actualment, la integració del mercat de capitals de la UE es veu bloquejada per les diferències legals, l’autonomia fiscal i per la manca de convergència de les autoritats nacionals de supervisió de cada estat membre (el que seria a Andorra l’Autoritat Financera Andorrana). L’Autoritat Europea de Valors i de Mercats (ESMA) assenyala que el nivell de convergència de les pràctiques reguladores és relativament baix.

D’una banda, França lidera la idea d’aprofundir la unió del mercat de capitals de la Unió Europea. Es voldria centralitzada a través de donar els poders de supervisió a les entitats europees. Recents informes sobre les debilitats del mercat únic (informe Letta i informe Draghi) alerten que la manca d’unió dels mercats de capitals europeus fa que bona part dels estalvis europeus se’n vagin a finançar els Estats Units en lloc de finançar la transició verda i digital d’Europa. Es voldria avançar amb la unió del mercat de capitals, entre moltes altres accions, per frenar la decadència enfront dels Estats Units i de la Xina.

De l’altra banda, països com Luxemburg o Polònia fa anys que frenen aquesta visió centralitzadora del mercat de capitals de la Unió Europea. Més d’una desena d’estats de la UE volen una unió de capitals diversa regionalment i oberta als mercats globals. Alhora que França reforça el seu lideratge amb molta exposició mediàtica, Varsòvia, més discretament, s’està convertint en una de les referències a Europa (està desenvolupant un dels exèrcits més poderosos de l’OTAN i té una de les economies més dinàmiques de la UE). Gràcies a aquesta visió més diversa d’Europa i oberta a la inversió estrangera, Luxemburg, Irlanda o Liechtenstein són centres financers globals, seus de multinacionals i regions riques. Per tant, aquests països amb altres fa anys que frenen la unió de capitals centralitzada perquè concentraria el negoci financer a les grans capitals centrals d’Europa.

Ara, el Brexit i l’amenaça de la guerra d’Ucraïna generen un context més favorable per a una Unió Europea més política, autònoma i centralitzada (com desitja França). Aquest fet vindria en detriment de mantenir-se com una entitat més oberta a la globalització. Per exemple, Irlanda, Luxemburg o Liechtenstein són centres financers globals innovadors i rics gràcies a una potent indústria d’instruments d’inversió que es nodreix del mercat únic combinat amb autonomia fiscal i reguladora local (tenen molta autonomia fiscal i són la seu europea de bona part dels vehicles d’inversió de potents firmes nord-americanes, com Blackrock o Vanguard).

Les autoritats de supervisió financera europees, que van alertar dels riscos per al mercat únic d’Andorra i de San Marino amb una famosa carta filtrada a la premsa el setembre del 2023, no són entitats neutres dels interessos econòmics i polítics. En el si de la Unió Europea hi ha una forta competència entre centres financers i una diversitat de visions sobre què hauria de ser Europa. En aquest context, arriba l’acord d’associació de la Unió Europea amb Andorra, el “pas endavant” que va afirmar el vicepresident de la Comissió Europea, Sefcovic, durant la roda de premsa de presentació de l’acord.

L’acord d’associació imposa a Andorra condicions noves per accedir al fragmentat mercat de capitals de la Unió Europea. No he trobat que cap altre estat europeu tingui aquest nivell de supervisió i de control.

Primer, les autoritats europees hauran de validar el mercat financer andorrà a través d’una auditoria prèvia i de diferents tipus d’avaluacions, a més de mantenir una sèrie d’eines de control constants (protocol marc 3, part II, articles 8, 9, 10, 11, i part III, articles 12 i 13).

Segon, les autoritats de supervisió europees tindran la capacitat de retirar a Andorra l’accés al mercat únic de capitals si ho consideren segons una sèrie àmplia de causes (protocol marc 3, part V, article 18 i article 19).

Tercer, Andorra, a diferència de Liechtenstein, només tindrà veu en el si dels consells d’administració de les autoritats de supervisió europeus per als casos que l’afecten directament (protocol marc 4, part IV, article 16).

Andorra hauria d’accedir al mercat de capitals de la Unió Europea amb condicions desfavorables respecte als altres. A més, em fa la sensació que la Unió Europea, amb Andorra i amb San Marino, vol generar un precedent cap a la centralització de la Unió Europea de capitals, atorgant molt més poder a les entitats de supervisió europees que a les nacionals.

Encara que puc estar equivocat, i si és així m’agradaria que m’ampliessin la reflexió amb arguments, penso que a Andorra se li imposa una supervisió per part d’unes entitats europees que no són neutres. Unes entitats que tindrien més poder sobre Andorra que sobre els mateixos estats membres de la UE. Són obligacions que no he trobat amb Liechtenstein ni amb Luxemburg. Com les entitats financeres d’Andorra podran competir en condicions d’igualtat al mercat Europeu de capitals, si les places financeres competidores controlen les regles del joc i poden expulsar Andorra de la competició? Encara que ho dubto, potser les autoritats europees de supervisió són entitats neutres políticament i lliures d’interessos nacionals que vetllaran objectivament per l’interès del mercat únic i no discriminaran Andorra, llavors el que he expressat en aquest article no tindria rellevància.

No podem acceptar un accés discriminatori al mercat únic i que es comenci a centralitzar determinats aspectes d’Europa per a Andorra. A més dels poders inèdits de la supervisió financera europea, Andorra seria el primer estat no membre de la UE totalment subjecte al Tribunal Europeu de Justícia. No puc acceptar de quedar subjectes a la tecnocràcia europea. Penso que hem de defensar un altre acord amb Europa. Europa es debat entre l’Europa homogènia, imperial i tancada sobre si mateixa i l’Europa confederal, diversa i oberta. Necessitem una Europa més a la Suïssa. Una Europa basada en el principi de subsidiarietat, que respecti l’autonomia de les petites comunitats. Europa només pot competir a escala global i sobreviure si és diversa i innovadora. Si Europa es vol convertir en un imperi centralitzat, tecnocràtic i militar perdrà tots els seus valors i atractius. La meva consciència m’obliga a votar que no a l’acord d’associació. Com a europeu, per a mi, és un missatge per defensar que el continent europeu s’integri de manera diversa, innovadora i igualitària.