Torrentada Verdaguer

Hi ha pobles emplaçats de tal manera com per veure’ls en bona perspectiva quan hi arribes. És el cas de Folgueroles, estès en pendent suau, tocat d’una gràcia alegre i lluminosa, sense edificis alts que li trenquin el brodat de les faldilles. En aquest poble de boniques vistes cap a ponent i cap al Pirineu, hi va néixer mossèn Cinto Verdaguer, el dia 17 de maig de 1845. La Raquel Bofill, que porta la Sala de Lectura de Folgueroles, ens ho recordava divendres de la setmana passada allà mateix, justament el dia 17, aniversari del naixement del poeta Verdaguer. La Raquel estava contenta, com ho estaven la gent de Folgueroles i de la Fundació Verdaguer, amb l’animosa Jordina Boix al capdavant, perquè a mitja tarda ens aplegàvem a la Sala de Lectura per presenciar la presentació del llibre Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023), composta per Àlvar Valls i Roser Carol, seguint l’estela de la Cronologia de Jacint Verdaguer (1845-1902), l’anterior entrega de Valls i Carol, editada l’any passat, referida al dia a dia de mossèn Cinto. Si ja va ser aquell un volum reverencial, per treure’ns el barret davant la informació i l’endreça de fets i de llocs, amb la bibliografia general elevem un joiós clam d’agraïment per la labor feta. Una feinada de vint anys pellucant aquí i allà, obrint diaris i revistes, llibres, sigui en paper sigui en hemeroteques digitals, cremant-se la vista seguint el rastre de Verdaguer, d’allò que ell havia escrit i d’allò que sobre ell s’ha escrit. Llevant-se al matí amb en Cinto, com diu la Roser, i anant-se a dormir amb ell; portant-lo al cap, portant-lo de dia i de nit al pensament. El resultat, aplegat en forma de llibre, gràcies a la Fundació Verdaguer que ho ha editat, és una torrentada Verdaguer, de les que baixen de banda a banda portant l’aigua de la vida amb tots els salpebres i amaniments que l’acompanyen: fullaraca i brancam, polsim llevat a la terra i cantals arrossegats dels peus de cinglo; remor de poesia de l’autor i cop de regle del mestre o del crític que en fa relat; remembrança sentida de qui porta mossèn Cinto al cor i desgranat, espinyat de qui en fa mostreig acadèmic, que no vol dir que no sigui també sentit i portant mossèn Cinto al cor.

Verdaguer es porta al cor, certament, i es porta a la motxilla i es porta a les xiruques i es porta a la gorra de la mainada d’AINA quan canten anant d’excursió per les muntanyes andorranes o fent rotllana a la vora del foc. Verdaguer es porta al mapa de carreteres, anant per les valls pirinenques per on ell va trescar. Verdaguer es porta semblantment en anar per cor de Barcelona, Rambles avall i amunt, sabent-lo en la sala de velluts i setins i canelobres de plata de palau i en la penombra de ciris i pregàries de l’església de Betlem. Verdaguer es porta també, en els pujadors costeruts i pesarosos de la vida i en el seu dolç vaivé del gronxador quan fa dolçor.

Trobareu en el llibre de l’Àlvar i la Roser 9.275 entrades referides a coses escrites per ell o pels qui d’ell han escrit, endreçades una rere l’altra en poselles segons siguin llibres, articles, escrits o referències esparses curiositats referides al poeta. És una eina valuosa per a qui estudiï Verdaguer i és una eina de treball, com una aixada, pel qui fa hort literari i hi té planter de Verdaguer i en fa eres d’ufana i tendra verdor. Agraïm la dedicació de l’Àlvar i la Roser en aquesta empresa d’anys i hores i hores i més hores d’impregnació verdagueriana. D’ara en endavant, espigolar sobre ell ens serà més amanós, més senzill i també més gustós.