Assemblea

Dimecres passat, el Centre de Congressos d’Andorra la Vella va acollir l’assemblea anual oberta de la Federació de la Gent Gran, que ve a ser, per als padrins i padrines, quelcom semblant a la Fira d’Andorra la Vella: un punt de trobada de cada any per a ells, que són de la mateixa parròquia o, sobretot, de parròquies diferents, i on, sempre es troba a faltar algú entre els assidus a l’esdeveniment. I no cal pensar que les absències siguin fruit d’una adversitat fatal.

Més aviat, aquests buits detectats acostumen a respondre a estances a llocs més o menys llunyans, falta dels mitjans de transport altres vegades habituals i accessibles i, en els pitjors supòsits, alguna de les petites molèsties pròpies de l’edat del “si no fos”, que coneguts o conegudes s’encarreguen d’explicar.

A més de la socialització en forma de trobada, i del ball –amb tanta afecció del col·lectiu que cada associació n’organitza un al mes, quadrant les dates perquè no coincideixen i tots puguin anar a tots– més que el berenar, el més transcendent és assabentar-se de les novetats, mitjançant l’informe de les activitats de l’any –més adient potser parlar de curs–. I de les previstes per al següent exercici, sense oblidar els canvis que es van produint a la junta directiva, no penseu en negatiu; més que res són per la fi de mandats i les corresponents eleccions.

El president, a més a més, aprofitant la presència habitual del cap i altres membres del Govern, i de les corporacions locals, sempre deixa caure, després dels agraïments pels avenços obtinguts de les institucions, la seva petita gota malaia en forma de demanda o demandes. En aquest cas, entre elles, que s’escurcin els temps d’espera per a les atencions a padrins i padrines als centres d’assistència primària.

Perquè potser la més transcendental, donada la quantia de les pensions fa dies –tampoc no tants– que es va aconseguir l’anomenat “tercer pagador” per a tots els actes i proves mèdiques i per a les compres a les farmàcies dels medicaments amb recepta, tan inevitables a aquestes alçades de la vida.

I sí, el cap no va fallar. A més de ratificar personalment i de viva veu la construcció del nou geriàtric a Encamp, amb un centre de dia integrat, va anunciar la duplicació de la vigència de l’actual targeta magna –que entre d’altres beneficis comporta l’accés gratuït a tota la xarxa del servei de transport públic interior– i que passarà a ser de deu anys, en lloc dels cinc actuals, fet que estalviarà tràmits burocràtics que tant neguit causen a les generacions dels i de les més grans, generalment tan poc hàbils per a la informàtica, a diferència dels fills i, sobretot, dels nets, que semblen nascuts ja amb un manual d’ús de les xarxes integrat. Qui no ha recorregut a la mainada de la família davant un problema amb l’ordinador, la tauleta o, més habitualment, a aquests complexos estris que anomenen telèfons intel·ligents, amb tots els seus riscos afegits que poden quedar en gairebé res, comparats amb les amenaces que ens auguren dintre de la intel·ligència artificial que ja treu el caparró per complicar-nos una mica més la vida, com tants altres avenços que suposadament ens l’havien de facilitar.

Encara hi va portar un tercer present, el cap dels mags de la política, als iaios i iaies: subvencions a les estades en residències per als qui les necessitin i no tinguin prou recursos, que serien tots i totes amb la pensió andorrana com a única font d’ingressos. Fins no fa gaire, la mitjana fregava els 650 euros mensuals, que es redueixen a la meitat quan es transformen en percepcions per viduïtat, si la memòria encara no ens traeix.

A la fi, un any més, l’assemblea general oberta de la Federació de la Gent Gran del Principat d’Andorra –nom complet, oficial i llarg també– de l’ens va complir les expectatives amb el berenar, el ball amb les músiques que agraden al col·lectiu i amb els regals nous del cap de Govern. I que mai no en faltin.