Mare de Déu de l’alegria, patrona de l’espia
Un aplec és la poesia que canta la primavera daurada i el verd intens dels prats
Celebrem la missa d’adeu-siau a l’amic pallarès, Antoni Planes Bosc. L’Antoni ens deixa el dia 25 d’abril de 2024. L’amistat comença al Seminari de la Seu d’Urgell. La Divina Providència fa que ens retrobem a Arinsal, on passa els estius amb la família. A la missa d’adeu-siau cantem l’Ave de la Mare de Déu d’Arboló, patrona de la comarca del Pallars: Oh, Mare de l’Alegria/ Verge Santa Entronitzada./ Sigueu-nos sempre advocada/ d’Arboló, Verge Maria.
Els alumnes d’ESO del col·legi Sant Ermengol ofrenen a la Mare de Déu, Maria Auxiliadora, els jocs florals. Enguany, en celebren la quarantena edició. La ministra de Cultura, Mònica Bonell, que presideix els Jocs Florals, diu als alumnes: “La poesia és el llenguatge de les emocions; és el millor cant a l’alegria. Quan el núvol de la tristesa ens tapa el sol, la llum de l’alegria és encara més esplendorosa”. El guanyador de la poesia a la Mare de Déu de Meritxell, Pablo Carascosa Cardena, ho canta: En ones ballant al mar/ a dalt brilla Maria... Un amor infinit i/ il·limitable que ens reforça diàriament, / entre roses o paisatges negres, / resplendeix la nostra fe... far d’esperança, font d’alegria.
Darrer dissabte de maig, Santa Maria de Canòlic, és festa gran a la Parròquia de Sant Julià. Laurèdia i ses contorns s’apleguen al santuari. Saluden la Patrona Laurediana cantant-ne els Goigs. Enguany, és el 801è aplec. Un aplec és la poesia que canta la primavera daurada, el verd intens dels prats, la rosa símbol de la flor sagrada, Canòlic, que en Déu es bada i al cor somriu. Ho cantà mossèn Manel Pal per donar la benvinguda al jubileu del canvi de segle XX al XXI. Recordem que Jubileu prové del mot llatí jubilate que en català vol dir ‘goig’, l’alegria del canvi de segle: Rosa us diria / pura i daurada qui us descobria / al prat ombriu./ Canòlich mia, / sou Vós, Maria,/ la flor sagrada / que en Déu es bada / i al cor somriu.
Avui, 26 de maig, darrer diumenge del mes de Maria i del mes de les mares. Els germans francesos celebren en l’últim diumenge de maig el Dia de la Mare. Andorra ho celebrà el primer diumenge.
La Santa Mare de Déu de l’Alegria fa la festa l’últim diumenge de maig. Els esplais, les colònies i els campaments que la tenen com a patrona la veneren entusiàsticament. L’alegria és la porta de l’educació familiar, escolar i del lleure per transmetre els valors als infants i als joves. No em canso de repetir als monitors d’Aina: “Feu el que feu, feu-ho sempre amb alegria”. Recordo el meu admirat poeta Paul Claudel als peus de Notre Dame de París. M’alliçona: “Tenim només un deure en aquesta vida que hem de complir al peu de la lletra: ser persona alegre i sembrar l’alegria arreu”.
“Alegra’t, Maria”, digué l’arcàngel Gabriel a la noia de Natzaret. “Déu t’ha omplert de Gràcia”. La Gràcia que comparteix amb els infants que té a la falda és el seu nen Jesús. Maria és graciosa. Maria és distribuïdora de totes les gràcies. Contemplem-la en la seva mà estesa i oberta a Meritxell.
Pregunto als ainistes mentre preparem l’excursió pel camí ral i de les barreres al Santuari de Meritxell: “”Per què Meritxell és un santuari tan alegre?” Tots aixequen la mà. Tots volen dir-hi la seva; la llum, el santuari, les nombroses visites. No ho encerten. Meritxell és tan alegre perquè Maria és plena de Gràcia.
Maria expressa l’alegria cantant: “Magnificat. El Senyor ha fet en mi meravelles. La meva ànima magnifica el Senyor, i ho celebro”.
El programa de colònies d’Aina estiu 2024 duu encara l’escalfor de la impremta. El centre d’interès PIN-GUAI-NA triat pels monitors i monitores dona peu a una emotiva, divertida i llarga història de 13 dies guarnida de cants, de llacs, de tallers, misses joves i un llarg etcètera. L’explico parafrasejant el mot guai, sinònim d’alegria. Fer colònies a l’estiu és guai.
Que guai! Tots els nens i totes les nenes fan colònies a l’estiu. A casa, han après a ser obedients; ara, a colònies aspiren a ser autònoms.
Els joves educadors d’Aina treballen per internet cada mes un tema de formació. El del mes de maig és el tema “L’alegria de l’educador”. Espigolo uns pensaments:
Hi ha persones que només busquen el plaer de passar-s’ho bé. Això és passatger. Deixa la ressaca de la buidor. Cerquem l’alegria neta, duradora i inesborrable. Obrim el cor i l’alegria ens és donada, és una benedicció perquè té quelcom de celestial.
El Papa Pau VI va escriure: “Déu és amor. Soc estimat de Déu. Alegrem-nos! Joia, joia i llàgrimes de joia”. La millor alegria de l’estiu és fer colònies o campaments. Reso en els salms el que visc cada estiu a Aina: “Oh, quanta joia, quanta felicitat conviure com a germanes i com a germans amb els 750 infants i joves d’Andorra!”.
La joia no té edat i tots tenim l’edat de la joia, de l’alegria! Mare de Déu de Meritxell, Mare de Déu de l’Alegria regala a tots els infants i a tots els joves un estiu de Llum esplendorosa i d’Alegria plena.