Prega pels qui preguen
Després de llegir el títol que encapçala aquestes ratlles, qualsevol lector es pot preguntar a quin grup de persones em refereixo, i amb tota la raó. Perquè poden ser els fidels de totes les religions, els qui pertanyen a les diferents confessions cristianes: catòlics, ortodoxos, esglésies reformades, etc. Doncs amb aquest encapçalament, amb un abast tan universal, em refereixo als contemplatius i contemplatives, perquè avui l’Església celebra la Jornada “Pro Orantibus” en aquesta solemnitat de la Santíssima Trinitat.
La finalitat d’aquesta Jornada és pregar per totes aquelles persones que cada dia de l’any presenten a Déu la seva pregària per tots nosaltres, per les nostres necessitats, per l’Església, pel món.
En el missatge per aquesta jornada se’ns diu que “ells i elles són els qui preguen”. Aquesta afirmació no s’ha d’entendre com si només ho fessin ells, sinó en el sentit que “han fet de l’actitud orant la regla i la mesura de totes les coses: les internes i les externes, les personals i les comunes, les decisives i les passatgeres, les del cor i les del món”. És interessant remarcar aquesta expressió: l’actitud orant. La pregària no és entesa com una “activitat” que s’ha de realitzar cada dia.
Certament que en els monestirs i en els convents es dediquen moltes hores a la pregària, tant personal com comunitària, però no és una cosa més a fer d’entre totes les activitats del dia, sinó que es tracta de viure en una actitud orant. De tal manera que tot el que s’esdevé en la vida personal i comunitària, en el món, en l’Església es passa pel sedàs de la pregària.
Els qui s’han consagrat a Déu, gràcies a la pregària i contemplant el Crist, no se centren en els seus propis interessos, sinó que cerquen d’acollir la voluntat del Pare. Així ho recull el lema de la jornada: “Contemplem el teu rostre, aprenem a dir: Faci’s la teva voluntat”.
Que tot pregant avui per les comunitats de vida consagrada sapiguem valorar i cultivar aquesta dimensió contemplativa de la nostra pregària perquè com afirma el Papa Francesc: “Ser contemplatius no depèn dels ulls, sinó del cor. La pregària purifica el cor; amb això, aclareix també la mirada i permet acollir la realitat des d’un altre punt de vista”.