Sobirania, fiscalitat, Andorra i Europa (I)

Vist des de fora, el Principat d’Andorra és un paradís de pau i creixement, on fa de bon viure. Al llarg dels segles, el país, amb la seva economia fronterera, ha sabut viure en harmonia amb els dos països veïns i, de retruc, dins d’Europa i del món, i ha esdevingut un centre turístic mundial, una plaça financera eficient i un lloc d’intercanvi comercial, i alhora cultural. No obstant això, veient la fragmentació geopolítica actual i davant del repte de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que s’hauria de signar en els mesos vinents després de gairebé deu anys de negociació, sorgeixen certes preocupacions per la pèrdua de sobirania i per un futur fiscal incert.

Si la fiscalitat és el nucli de la sobirania i la sobirania és al cor de la identitat nacional ‒com es recorda en el primer paràgraf de la Constitució andorrana‒, no sorprèn que sorgeixin interrogants. La complexitat de les normes europees, combinada amb la por a perdre el control del propi destí, sobretot, en un país on la pressió fiscal és baixa, pot portar ràpidament a conclusions equivocades. I això és el que ha passat recentment amb alguns eminents juristes que s’han ficat de peus a la galleda quan han intentat fer entreveure una pèrdua de sobirania fiscal per al poble andorrà.

Per tant, potser convé tornar a l’inici i desmitificar l’impacte de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, tot recordant algunes veritats bàsiques i factuals: 1) la fiscalitat no entra dins l’àmbit d’aplicació de l’Acord; 2) el sector del tabac, que de fet no depèn de la fiscalitat per se, sinó més aviat dels drets de duana, es beneficia d’un període transitori increïblement llarg (30 anys); 3) la Unió Europea ha harmonitzat molt poc la seva fiscalitat i Andorra no haurà de canviar res en matèria fiscal, i 4) Andorra és membre de la comunitat internacional i, per descomptat, ha de continuar comportant-se responsablement com a tal.

1. La fiscalitat no entra dins l’àmbit d’aplicació de l’Acord d’associació

L’objectiu de l’Acord d’associació és que Andorra es beneficiï del mercat interior. Les oportunitats són nombroses per a un territori que gaudeix d’una economia robusta, però que encara no està prou diversificada, tant si es tracta d’exportar béns fabricats a Andorra com serveis financers. Les normes del mercat interior han de permetre que l’economia andorrana sigui més competitiva i es beneficiï d’un mercat molt més gran del que és avui.

La fiscalitat, ja sigui la imposició directa (impost de societats i impost sobre la renda de les persones físiques) com la indirecta (impost general indirecte –IGI– o impostos especials), ha quedat completament fora de l’Acord, fet que es confirma amb la senzilla, però contundent, declaració que va fer el Principat: “La fiscalitat no entra dins l’àmbit d’aplicació de l’Acord”.

En definitiva, Andorra no haurà de canviar res, ni el tipus d’IGI del 4,5% ni el seu impost de societats ni el de les persones físiques, limitat al 10%. Amb un tipus impositiu obligatori que ronda el 27% del producte interior brut, Andorra té un sistema fiscal moderat, però està lluny de la imatge de paradís fiscal que alguns li volen atribuir.

2. El sector del tabac, que no depèn de la fiscalitat, es beneficia d’un període transitori increïblement llarg que li permetrà d’adaptar-se

Un punt cabdal en la negociació ha estat tractar el sector del tabac, un sector que ha beneficiat tot el país, començant pels fabricants, els agricultors i el comerç. És obvi que si s’eliminen els drets de duana específics sobre el tabac importat, aquest sector haurà d’adaptar-se, tot i que les normes fiscals aplicables actualment als impostos especials es mantindran invariables. El fet increïble d’haver aconseguit un període transitori tan llarg és mèrit realment dels negociadors andorrans. De fet, es diu que va ser durant una pausa per fumar que un cap de govern, gran fumador, va arribar a una molt bona entesa amb un president de la Comissió, que també era un gran fumador.

30 anys és un període molt llarg, sobretot atesa la tendència actual a reduir el consum de tabac, que permetrà al país adaptar-se i protegir els ingressos pressupostaris durant el temps que duri l’adaptació.

Novament, aquí, veiem que no es tracta de canvis fiscals.

En un proper article seguiré exposant aspectes per deixar clar que la fiscalitat d’Andorra és una qüestió sobirana del país i que, en cap cas, això ha de variar amb l’Acord d’associació amb la Unió Europea.