Sobirania, fiscalitat, Andorra i Europa (i II)

Atesa la complexitat de les normes jurídiques i la por a perdre les nostres especificitats, és normal que pugui sorgir certa confusió respecte a les conseqüències fiscals de l’Acord d’associació en un país on la fiscalitat és especialment indulgent, com a reflex d’un model econòmic únic. I, encara que res és immutable, no és l’Acord d’associació el que canviarà la particularitat i la sobirania fiscals d’Andorra.

A l’article anterior indicava que cal desmitificar l’impacte de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, incidint en el fet que: 1) la fiscalitat no entra dins l’àmbit d’aplicació de l’Acord; 2) el sector del tabac, que de fet no depèn de la fiscalitat per se, sinó més aviat dels drets de duana, es beneficia d’un període transitori increïblement llarg (30 anys). Avui desenvoluparem dos punts més: 3) la Unió Europea ha harmonitzat molt poc la seva fiscalitat i Andorra no haurà de canviar res en matèria fiscal, i 4) Andorra és membre de la comunitat internacional i, per descomptat, ha de continuar comportant-se responsablement com a tal.

Vaig tenir l’oportunitat, ahir, de defensar que la qüestió de la fiscalitat queda totalment fora de l’Acord amb la UE i que resta sota la sobirania exclusiva del Principat, alhora que el sector del tabac es beneficia d’un període transitori de tres dècades. Avui seguirem aprofundint en els punts 3) i 4):

3. La fiscalitat directa andorrana no tindrà cap canvi de resultes de l’Acord d’associació amb una Unió Europea, que s’ha mostrat incapaç d’harmonitzar la seva pròpia fiscalitat directa

Igual que els impostos indirectes, els impostos directes queden completament fora de l’àmbit de l’Acord. Per tant, Andorra continua tenint plena llibertat per mantenir la seva fiscalitat directa, moderada tant per a les empreses com per a les persones físiques. I, per a tot aquell que encara temi les pressions que puguin arribar algun dia, és important recordar que, dins la Unió Europea, són els estats membres per unanimitat els qui decideixen les normes fiscals. A més, cap disposició del Tractat constitutiu de la Unió Europea preveu explícitament l’harmonització de la fiscalitat directa. No és d’estranyar, doncs, que gairebé no hi hagi normes comunes als estats membres i, per tant, difícilment les voldran imposar als estats associats!

4. Andorra segueix sent membre de la comunitat internacional i ha de comportar-se responsablement com a tal

Durant els últims quinze anys, sota el lideratge del G20, la comunitat internacional ha desenvolupat regles comunes per posar fi al secret bancari i a les pràctiques fiscals considerades perjudicials. Andorra ha hagut d’adaptar-s’hi, com tots els altres països del món, Suïssa, Luxemburg o Singapur, per exemple, i ha hagut de posar fi a determinades pràctiques. La Unió Europea també ha seguit aquesta dinàmica i està impulsant amb l’OCDE el que ara s’acostuma a anomenar bona governança. En retrospectiva, aquests canvis eren necessaris i han aconseguit preservar i, fins i tot, reforçar la plaça financera. Qui s’imagina avui dia un país viable sense una legislació sòlida contra el blanqueig de diners o el frau fiscal i sense cooperació administrativa?

Pel que fa a l’impost mínim mundial del 15%, el principi del qual es va adoptar l’any 2021, continua sent un mecanisme complex i purament voluntari. En aquest sentit, volem assenyalar que pràcticament cap empresa estrangera a Andorra no entra dins el seu àmbit d’aplicació i que Andorra haurà de decidir sobiranament d’aplicar-lo o no, fet que no tindrà conseqüències en gairebé cap empresa, ni conseqüències de cap mena sobre aquestes persones físiques.

Andorra, sigui com sigui, seguirà comportant-se responsablement dins d’un món global i no haurà de canviar res en matèria fiscal. Els temors o els dubtes davant d’un canvi com l’associació amb la UE són comprensibles, però hem de ser capaços de negar taxativament qüestions que algunes veus plantegen com a veritats absolutes i que, per a res, s’ajusten a la realitat.

Així doncs, i a tall de conclusió, convé que siguem clars i precisos: “La fiscalitat no entra dins l’àmbit d’aplicació de l’Acord”, ni de prop ni de lluny!