No vull anar a la guerra

Els militars; la pàtria; la guerra. Defensar tot el que creus (o creuen?) legítim i just, però, quin és el límit?

Les lleis, que obliguen, raons a part, les persones joves a allistar-se i anar a lluitar pel seu país. Si no ho fas i vius fora et quedes sense papers. Si ets al país t’hi obliguen, si no vols anar-hi et denigren i et condemnen. Et treuen la capacitat de decidir.

Vas al front; tens por i probablement moriràs. No hi ha escapatòria. Potser sobreviuràs, potser moriràs, potser desertaràs i també et condemnaran. Si tens por és el teu problema.

Els polítics; els que manen. Ells proposen les lleis que aproven altres senyors i corroboren altres estaments d’alt nivell. Ni uns ni altres van a la guerra; la viuen des dels seus discursos, parlament i despatxos. Des de les cases i àtics on s’asseuen i parlen del que està passant. Ells pensen, jutgen, decideixen i després reconstruiran, refaran. Poques vegades viuran la guerra en la seva pell, en les seves famílies.

L’armament. En temps de crisi cal preparar-se. Ara hi ha més perill. Necessitem més armes, més exèrcits. Si vols la pau, prepara la guerra. Realment hi ha algú que es cregui aquesta dinàmica? Te la volen fer empassar com una pedra de molí, o un tros de metralla que tard o d’hora arribarà al teu cos, al cos dels joves, no al seu, no al d’ells.

Quines són les raons que obliguen a matar-nos entre nosaltres? Qualsevol persona del carrer no trobarà la resposta. Perquè no existeix, ni la sap.

Els governs busquen els culpables, però no les solucions. A què juguem? Res té sentit.

Ho diu un entrenador de futbol que pixa colònia. Escollim els polítics perquè ens solucionin la vida, no perquè ens la compliquin. Però no hi ha res a fer.

Nacions Unides, la millor organització política que podem tenir, proposa i uns quants països, els més rics, veten i decideixen.

Les coses sembla que no es puguin dir pel seu nom, quan la realitat és la realitat i un genocidi és un genocidi. El que està passant a la Franja de Gaza és un genocidi per molt que es vulgui emmascarar la veritat o justificar-la per un acte terrorista.

També altres guerres a altres punts del món de les quals no sentim a parlar, perquè no interessen; les desconeixem, les desconec, però hi són… i sí, segur que en algunes ocasions són per defensar causes justes, segur, però la pregunta d’aquest escrit és qui les defensa? Qui mor i dona la vida per la pàtria? I, en sentit invers, qui no la dona, ni la donarà mai?

Una pregunta que amaga una altra veritat.