El valor d’un Mundial
Històricament ha permès als organitzadors projectar-se internacionalment
El pròxim 4 de juny a Reykjavík, el consell de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) escollirà qui serà la seu organitzadora del Mundial d’esquí alpí de l’any 2029. Som tres els candidats que optem a acollir l’esdeveniment més important de l’esquí alpí mundial si no tenim en compte els Jocs Olímpics: Narvik (Noruega), Val Gardena (Itàlia) i Andorra.
La candidatura andorrana és la segona vegada que es presenta, després de competir el 2027 amb la suïssa Crans Montana (guanyadora), Garmisch Partenkirchen (Alemanya) i Narvik (Noruega).
Per a Andorra, ser escollida organitzadora d’un Mundial d’esquí podria representar un salt endavant en reconeixement internacional i posicionament del país com a destí d’esquí de primer nivell internacional. A grans trets, un Mundial d’esquí representa 15 dies de competicions en totes les disciplines alpines, la participació de més de 700 atletes d’arreu del món, la cobertura de més de 1.000 professionals dels mitjans de comunicació amb més de 30 televisions en directe, i unes audiències globals de centenars de milions de teleespectadors. És, doncs, un esdeveniment de primer nivell que històricament ha permès als organitzadors projectar-se internacionalment.
Avui en dia és important aclarir quins recursos necessita un esdeveniment d’aquesta magnitud, ja que malauradament massa vegades veiem esdeveniments monstruosos que requereixen recursos públics per a objectius no sempre necessaris. El Mundial d’esquí alpí es finança a través dels drets de televisió i de patrocini, i no requereix subvencions públiques. Les infraestructures existents a les estacions del país estan preparades, així com les necessitats d’allotjament i transport durant els 15 dies de febrer del 2029. És, doncs, una ocasió no tan sols de situar Andorra al mapa del món de l’esquí, sinó que és una oportunitat econòmica per al nostre país. Una part important dels fons rebuts de la FIS es destinen a finançar l’allotjament, el transport, les infraestructures temporals i els esdeveniments festius paral·lels, anomenats sportaniment, de manera que els imports rebuts es capil·laritzen a les empreses del país que participaran en aquest esdeveniment.
Però més enllà de la part esportiva i econòmica, un Mundial d’esquí és l’ocasió perfecta per transformar determinats aspectes de la nostra societat. L’organització ha incorporat com a element clau de la candidatura el concepte d’accessibilitat universal. Partint de l’anàlisi de la situació actual, s’han elaborat plans d’acció per fer les estacions, i també el país, més accessibles a aquells visitants que pateixin algun tipus de discapacitat. La mobilització social a través dels voluntaris és un element cohesionador, que aglutina tota mena de persones al voltant del nostre esport nacional. L’adopció d’un pla de sostenibilitat seriós i creïble, lluny dels titulars impactants amb poc contingut darrere, és un altre dels elements importants d’aquest esdeveniment.
No podem obviar tampoc la importància que esportivament tindria acollir aquest Mundial. El programa d’esquí escolar, les activitats dels clubs i el rol de la FAE, en un moment en què tenim esquiadors en podis de la Copa del Món, seria una motivació extra per a molts esportistes que tindrien un objectiu comú: córrer a casa davant el seu públic en un Mundial.
Però si en alguna cosa destaca Andorra respecte d’altres candidatures és en el concepte de candidatura de país. El producte turístic del Principat és un argument de molt pes per destacar respecte de la resta, amb una capacitat hotelera rellevant i de qualitat, una oferta turística molt àmplia (comercial, lúdica, cultural, esportiva...) i una experiència en hospitalitat fora de tot dubte. Si a aquest producte hi afegim la planificació d’un calendari d’sportainment (paraula anglesa per definir la combinació entre esport i entreteniment) molt innovador, el resultat final és una quinzena de febrer amb els millors esportistes a casa nostra i amb milers d’aficionats d’arreu del món gaudint de tot el que Andorra els pot oferir.
Així doncs, Andorra es troba a la recta final d’una cursa que va molt més enllà de la candidatura i que arrenca pràcticament des del primer dia que l’esquí va esdevenir un esport i un recurs turístic, essent el Mundial la confirmació definitiva que som un país de neu de primer nivell.