El ‘sí’, un ‘sí’ per garantir el futur d’Andorra
Desmuntant els mites: els beneficis reals de l’acord d’associació amb la UE per a Andorra
El proppassat 20 de maig, Albert Gomà, fundador i autoproclamat ideòleg de Concòrdia, expressava a la pàgina 5 del Diari d’Andorra la seva posició contrària a l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea (UE) a través d’un article titulat El ‘no’, un ‘sí’ per una altra Europa. Gomà se centrava especialment en la llibertat de circulació de capitals i les seves implicacions per a la sobirania financera d’Andorra.
Crec que l’article conté algunes afirmacions poc precises o exagerades que cal qüestionar per ressituar el debat i comprendre realment els beneficis que aquest acord pot aportar.
D’entrada, és important destacar que l’acord d’associació permetrà a Andorra accedir al mercat únic europeu. Això suposa una oportunitat inigualable per a les empreses i els sectors financers andorrans, obrint noves vies comercials i d’inversió. Consegüentment, aquest fet facilitarà les operacions comercials, incrementarà la competitivitat i impulsarà la innovació.
Gomà argumenta que les condicions imposades per l’acord són discriminatòries i que la supervisió europea no és neutra. És cert que l’acord inclou mecanismes de supervisió estrictes, però això és un avantatge, no un inconvenient. Aquestes mesures garanteixen la transparència, la seguretat i la confiança en el sistema financer andorrà. En un context global on els mercats financers estan interconnectats, la supervisió comuna és clau per prevenir crisis i assegurar l’estabilitat. No crec que les autoritats de la UE tinguin gens d’interès a perjudicar Andorra, ans al contrari. Busquen assegurar que tots els participants compleixin els mateixos estàndards d’excel·lència.
Gomà argumenta que Andorra competiria en condicions desiguals. Aquesta percepció és, al meu entendre, errònia. L’acord garanteix que Andorra adopti les millors pràctiques europees en regulació i supervisió financera, cosa que no només posa a nivell el terreny de joc sinó que també millora la reputació i atractiu d’Andorra com a centre financer, perquè li atorga més seguretat jurídica. Això pot atreure inversors que busquen un entorn segur i ben regulat. L’acord no és un intent de centralitzar el poder a Europa, sinó d’unificar els estàndards per garantir que tots els participants i associats, grans o petits, juguin segons les mateixes regles.
El fil argumental de Gomà presenta una falsa dicotomia entre una Europa centralitzada i una Europa diversa i oberta. La realitat és que l’acord d’associació permet a Andorra mantenir la seva identitat i autonomia mentre gaudeix dels beneficis de ser part del mercat únic. L’exemple de Luxemburg, Irlanda i Liechtenstein, que Gomà cita, demostra que és possible ser part integrant del mercat únic i, alhora, mantenir una autonomia fiscal i reguladora. No es tracta d’escollir entre dues visions extremistes d’Europa, sinó de trobar un equilibri que beneficiï tots els actors involucrats.
Finalment, pel que fa al Tribunal de Justícia de la UE, ser-hi subjectes no és una pèrdua de sobirania, sinó una protecció addicional. Això assegura que els drets d’Andorra seran respectats i que hi haurà un mecanisme imparcial per resoldre disputes. En lloc de veure-ho com una imposició, cal entendre-ho com una garantia que les regles del joc seran clares i justes per a tothom.
En definitiva, crec que l’acord d’associació amb la UE no només és una oportunitat econòmica per a Andorra, sinó també una manera de consolidar la seva posició en un món cada vegada més globalitzat. En lloc de tancar-se i resistir-se al canvi, Andorra ha de veure aquest acord com una via per garantir el seu futur, assegurant la seva competitivitat i prosperitat. Els mecanismes de supervisió i les condicions que Gomà critica són, de fet, garanties de transparència i equitat, elements clau per al desenvolupament sostenible i l’atractiu del nostre país en l’escena internacional. Cal dir sí a l’acord d’associació, un sí per a un futur més segur i pròsper per a Andorra.