La SAC: 40 anys teixint

L’any 1992 l’Antoni Pol ens va encaramel·lar en una reunió a mitja tarda d’un dissabte celebrada en un despatx d’Andorra la Vella. Ho feia després d’haver convidat a parlar de la SAC una colla de membres del que va ser l’anomenat Grup de Debat, format per joves del país estudiants a Barcelona o a Tolosa que tenien neguit pel futur d’Andorra i volien moure debat entre els sectors socials. L’Antoni Pol havia assistit a les taules rodones celebrades al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, organitzades pel Grup de Debat, amb una sala plena de gom a gom i amb ponents de primera fila dels sectors polític, econòmic i institucional del país. A l’horitzó ja lluïa la Constitució, aleshores en procés de redacció i, fos per voluntat real d’aportar els seus pensaments o per sortir a la fotografia, supòsit aquest darrer que diria molt minoritari, el cert és que el Grup de Debat va somoure per a bé les aigües de la societat andorrana per on navegaven els articles de la futura Constitució andorrana, la qual seria ratificada l’any següent, a través del referèndum constitucional del 14 de març de 1993.

Com us deia, l’Antoni Pol, en aquella trobada amical i d’intercanvi d’idees –pluja d’idees en deia una de les promotores del Grup de Debat–, ens va saber transmetre l’esperit de la Societat Andorrana de Ciències, fundada el 1983 i ben viva i activa quaranta anys després. Aquest dimecres, justament en parlaven en una taula rodona celebrada al centre cultural la Llacuna els qui han passat al davant de l’entitat des del començament: el president fundador de la SAC, Josep Vilanova, que ho fou de 1983 a 2002; el president Antoni Pol, que ho fou de 2002 a 2004, i la presidenta Àngels Mach, que des de 2004 fins a dia d’avui n’exerceix. Quaranta anys de SAC són molts anys, i amb l’afegit que en aquestes quatre dècades Andorra ha experimentat canvis polítics i socials, econòmics i culturals, com per saber, una associació de caire científic, cívic i cultural, teixir amb els fils els teixits de la comunicació, de transmetre els coneixements, els teixits que embolcallen l’avenç científic i que tan lligat va a la salut física i espiritual de les persones i de les societats que formen.  El seu nom, explícit en anomenar ciències, a vegades suscita, dins i fora d’Andorra, un interrogant, quan l’Àngels Mach i l’Antoni Pol, amb altres membres de l’entitat, participen activament en jornades i actes culturals, com si la paraula ciència semblés vedada a fòrums de cultura o de les arts. Aleshores, ells, no es cansen d’explicar que les ciències són un camp del coneixement que lliga amb expressions culturals i que relliga el conglomerat de les ciències i les humanitats amb la transmissió cultural. Sigui com sigui, la SAC fa quaranta anys que, teixint, enriqueix la vida andorrana i fa possible l’intercanvi amb l’exterior en el camp del coneixement, fent costat a la vegada a altres entitats del país amb les quals conformen Àgora Cultural, una eina de suport entre elles i de projecció.

Els postulats de la SAC són “fomentar l’àrea científica de la vida cultural, en tots els seus vessants, accentuant de manera especial les activitats de divulgació i recerca, i seguint el criteri que la ciència no és res més que curiositat orientada al coneixement creatiu tractada amb rigor, exposada amb claredat i de manera que resulti atractiva i a l’abast de tothom”, i ho fan amb múltiples activitats, de forma periòdica, amb els objectius de “fer arribar a Andorra el coneixement que es produeix a l’exterior. De fer arribar a l’exterior el coneixement que es produeix a Andorra. De promoure la recerca. D’ajudar a repensar a la societat, proporcionant elements d’informació i reflexió sobre aspectes actuals del país, fomentant el debat. De publicació de tots els actes esmentats i d’un butlletí amb informació de les activitats de l’entitat i altres aportacions des de 1994.” Per tot això, per la seva aportació constant, voluntariosa, visible i curadora, cal felicitar la SAC pels quaranta anys de vida. Per molts anys!