Vuit Europes dins Andorra

Tot i ser Andorra molt petita, aquesta inclou dins seu moltes Europes, almenys vuit.

Sortosament per al futur del país, des del 1990 Andorra va iniciar relacions directes amb la Comunitat Europea, després Unió Europea, sense passar per França ni Espanya, com havia estat tradicional.

Des de llavors Brussel·les, com a primera Europa, en ser la més gran, malgrat ser la més allunyada, però també la més important políticament, amb l’acord duaner inicial, i altres que l’han seguit, fins a l’acord d’associació actual, s’ha anat fent present dins d’Andorra, al més alt nivell. Un privilegi per als andorrans que es pot equiparar als tradicionals privilegis, des dels Pariatges amb els consenyors fins als acords a final del segle XIX amb França i Espanya.

Els estats que formen la Unió Europea i amb els quals hi ha establertes relacions directes, especialment amb els nostres veïns França i Espanya, als quals cal afegir Portugal, constitueixen la segona Europa. Els governs de París i Madrid amb les seves ambaixades a casa nostra i les nostres a casa seva, així com les relacions transfrontereres, en són la representació més evident.

La tercera Europa és la de la Comunitat de Treball dels Pirineus, amb el seu paper dinamitzador en l’àmbit regional i present a Andorra des de fa quaranta anys, en formar-ne part primer com a observador i després com a membre de ple dret, encara que ara per ara parcialment, ja que la seva condició de país tercer no associat el limita, i n’ha ostentat la presidència.

La quarta Europa és la representada per les veïnes Catalunya i Occitània, amb les quals Andorra interactua en diversos àmbits, en compartir fronteres i veïnat territorial, sobretot sanitaris, econòmics, de protecció civil, d’infraestructures, etc.

La cinquena Europa són els microestats europeus en l’esfera del que suposen i com són percebuts conjuntament des de la UE, visió que ens afecta com s’ha vist en la negociació de l’acord d’associació.

La sisena Europa inclou els nostres veïns pirinencs, que es troben a 25-50 quilòmetres a l’entorn d’Andorra, transfronterers o no, i amb els quals la complementarietat, sobretot econòmica i social, s’ha anat teixint al llarg dels segles i les relacions amb ells fonamenten la nostra potencialitat en l’àmbit local, poc desenvolupada, enfortint-nos mútuament.

La setena Europa són sens dubte els turistes i visitants europeus que visiten Andorra anualment, en una proporció de més de 100 vegades la nostra població.

La vuitena Europa són els residents a Andorra i provinents dels països de la Unió Europea, que constitueixen una part important de la població d’Andorra.

Aquesta europeïtat interna, present a Andorra, podríem dir que, des de sempre en diferent grau i intensitat, s’ha anat desenvolupant exponencialment els darrers cent anys.

I és aquesta presència europea a l’interior del país la que ha permès el progrés i desenvolupament d’Andorra i, si volem que aquest tingui continuïtat i sostenibilitat, almenys pel que sabem del passat, ha de continuar-se produint i adaptant amb relació a l’entorn europeu.

És a dir, l’Andorra actual és el fruit de l’adaptació evolutiva derivada de tots els acords i pactes establerts amb els països i estats de l’entorn andorrà, en els passats mil anys, amb menys o més rapidesa.

Així, l’Andorra de sempre no ha deixat mai de canviar per anar-se adaptant a les exigències del seu voltant, que no ha parat d’engrandir-se, coincidint amb l’augment de l’activitat econòmica andorrana, que també s’ha anat engrandint de resultes de l’augment del seu entorn, ha pogut desenvolupar-se més.

També no s’ha d’oblidar que la Unió Europea és la millor alternativa als estats europeus colonials del segle XIX que coneguem, i a les exigències dels temps actuals, de canvi del model colonitzador, obsolet avui per fer front als reptes que tots coneixem, cap al globalitzador que s’ha acabat imposant arreu. I consistent en l’obertura de les fronteres econòmiques de tothom.

Per tant, l’enfortiment del marc jurídic de possible relació amb la Unió Europea a través de l’acord d’associació ens permetrà adaptar millor davant la globalització o mundialització i donar millor resposta als problemes i reptes que tenim plantejats.

L’encaix que l’eina ha de permetre a Andorra suposa l’accés a una nova dimensió o escala de relació, superior a la que avui tenim i única possible, o que se’ns ha permès, per no haver-n’hi altres de possibles.

Andorra envoltada tota ella per la Unió Europea ha passat, passa i ha de continuar passant inevitablement per Europa.

Ens cal incorporar-la suficientment i adaptar-nos al que aquesta sigui capaç de crear, en un equilibri prudent i constant de complementarietat, que permeti el nostre desenvolupament, i alhora de diferenciació amb ella, possibilitant la nostra singularitat.

Acceptar el nou marc jurídic dependrà només de nosaltres i de la nostra competitivitat, el que fem o deixem de fer.

Com sempre ha estat i continuarà sent.