Vuitantè aniversari del desembarcament aliat a Normandia

Ahir es varen complir 80 anys del desembarcament dels exèrcits aliats a les platges de Normandia, inici de la desfeta del règim hitlerià de la Segona Guerra Mundial.

Per commemorar aquesta efemèride, el president i Copríncep francès, Emmanuel Macron, va convidar la flor i nata mundial a la platja d’Omaha, una de les cinc on va tenir lloc l’històric D day.

El desembarcament de Normandia va ser el punt culminant de l’alliberació europea del domini nazi, amb la participació de 6.939 llanxes, unitats d’assalt i vaixells que varen abocar en territori europeu 132.700 soldats essencialment britànics, americans i canadencs.

Hi varen ser entre les personalitats convidades els presidents dels Estats Units i el Canadà, Joe Biden i Justin Trudeau, el rei d’Anglaterra, Carles III, i els caps dels principals països.

El representant de la Federació Russa, Vladímir Putin, que fa 10 anys havia participat en els actes del setantè aniversari el 6 de juny del 2014, avui sota mandat de cerca i captura per la seva innoble invasió d’Ucraïna el febrer del 2022, no hi va ser, ni tampoc la representació russa en record dels sacrificis de l’URSS davant l’Alemanya nazi, perquè en aquell temps la Unió Soviètica era un aliat.

Dic bé, la Unió Soviètica, perquè dels 15 milions de soldats de la Unió Soviètica que hi varen deixar la vida un terç eren ucraïnesos, i de la resta molts eren de les seves 14 repúbliques avui independents, com el Kazakhstan, Txetxènia, Armènia, Azerbaidjan o Geòrgia.

Voler fer creure que tots els morts eren russos és una ignomínia i la primera de les grans mentides en les quals Rússia ha basat la seva retòrica.

Soc dels que pensen que pel fet de ser avui el país invasor d’un estat sobirà, Rússia no havia de ser convidada, perquè una banda d’assassins no tenen res a fer al bell mig d’una celebració destinada a enaltir la pau, com tampoc considero just que aprofitant l’endèmica passivitat d’Occident, Rússia s’hagi autoadjudicat amb tota il·legitimitat el seient de l’URSS al consell de seguretat de l’ONU.

La cerimònia d’ahir és considerada “l’acte de la fraternitat transatlàntica per referència”, denominació oportuna de recordar a l’hora del dubte generalitzat què pot esdevenir el sincretisme entre Amèrica i Europa segons quin sigui el resultat de les eleccions als Estats Units del mes de novembre.

A ningú se li escapa el paral·lelisme de l’agressió nazi de Hitler amb la invasió d’Ucraïna per part dels exèrcits de Putin, i la conveniència d’aprofitar la celebració d’avui per consolidar importants acords diplomàtics.

Arribats a aquest punt, voldria accentuar el meu total rebuig a les fal·làcies que excrements polítics ultradretans com Thierry Mariani o Marine Le Pen vomiten recurrentment, sostenint que cap soldat francès ha de morir per Ucraïna.

Els soldats francesos, senyora Le Pen, sempre moren per França.

Potser al Txad o a Guinea, com ja ha passat, però mai pel Txad ni per Guinea, sinó únicament i exclusivament per França.

Només existeix una excepció, senyora Le Pen, de soldats que varen donar la vida per un altre país, i va ser precisament pel vostre, són els 462.200 soldats dels Estats Units i el Canadà que varen morir per França i gràcies a ells vostè pot avui difondre el seu pestilent missatge d’odi i d’argúcia.

La celebració del D Day és una bufetada en plena cara de tots aquests miserables que com vostè, amb el seu engany, volen donar una versió revertida de la veritat històrica.