Europa, despertem

En resposta a l’article del Josep Roig publicat en aquesta Tribuna el 31 de maig, titulat El ‘sí’, un ‘sí’ per garantir el futur d’Andorra, m’agradaria fer dues puntualitzacions. Primer, podem argumentar sense faltes de respecte, jo mai m’he autoproclamat ideòleg de res com ell afirma. Finalment, l’autor ens afirma que encara que l’acord d’associació amb Europa és molt exigent amb Andorra, lluny de ser un inconvenient, això ens donarà seguretat jurídica, oportunitats econòmiques i millora dels drets de les persones. Encara que la seva argumentació em sembla acceptable i espero que sigui el lector qui ho jutgi, jo ho veig diferent. M’explico a partir de dos punts.

Primer, m’agradaria expressar la realitat d’Europa que veig personalment. Alhora que Europa tracta Andorra amb desconfiança: els oligarques grecs encara comercien amb petroli rus, els francesos bloquegen el mercat únic de l’electricitat, bloquejant la interconnexió elèctrica de la península Ibèrica amb Europa, els alemanys exporten Mercedes a Rússia a través del Kirguizistan, els bancs de Xipre estan dopats de diner rus, Luxemburg no fa ni cas a les recomanacions de les autoritats de supervisió financera europees, els milionaris del món poden optimitzar la seva fiscalitat establint hòldings lliures d’impostos als Països Baixos i a Irlanda les multinacionals redueixen la càrrega fiscal. Tanmateix, segons les autoritats de supervisió financeres europees, Andorra és un risc i necessita una supervisió que la resta no tenen. Així, es va filtrar a la premsa una carta el setembre del 2023 alertant del risc d’Andorra, Mònaco i San Marino per al mercat únic. Amb ironia, unes autoritats de supervisió financera que filtren a la premsa una carta ens demostren que són fiables. Els mateixos que van fer la carta atacant Andorra, amb l’acord tindran el poder de validar i de treure l’accés dels serveis financers d’Andorra al mercat únic. Encara que puc estar equivocat, jo no veig com aquesta supervisió ens donarà seguretat jurídica. Les mateixes autoritats que han de supervisar i de jutjar Andorra han volgut dinamitar l’acord de manera deliberada i interessada.

A causa de la pressió política d’uns quants estats que no volen ni competència ni volen arriscar els seus privilegis deixant entrar nous membres que destapin les seves vergonyes, l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea no preveu l’accés automàtic dels serveis financers andorrans al mercat únic. Es diu que se li ha donat una “aproximació progressiva”, un argot diplomàtic per sortir del pas. S’ha deixat l’accés dels serveis financers andorrans al mercat únic dependents de la decisió que prenguin les autoritats de supervisió europees més endavant. A més, les tres agències de supervisió financeres europees mantindran el poder d’aturar l’accés dels serveis financers andorrans al mercat únic quan vulguin. És intolerable d’assumir totes les obligacions del cabal comunitari i després no poder gaudir dels beneficis de totes les llibertats automàticament. L’acord ha deixat Andorra en una absoluta inseguretat jurídica i arbitrarietat política. S’ha quedat fora de l’acord de facto l’únic sector econòmic que es pot beneficiar d’aquest acord.

L’única concessió rellevant que hem obtingut d’Europa és poder demanar els antecedents penals per a determinades professions. La resta de l’acord suposa un perillós precedent d’una tecnocràcia europea pressionant cap a la centralització d’Europa. Serem el primer Estat totalment sotmès a les decisions del Tribunal Europeu de Justícia i de les tres agències de supervisió financera europees, que no pot designar cap jutge al tribunal ni cap membre permanent als consells d’administració de les agències de supervisió. També, serem el primer Estat supervisat directament de facto per les agències de supervisió financeres europees. A més, serem el primer Estat tercer on la Comissió Europea tindrà poders directes sobre el Govern d’Andorra, sense passar pel comitè mixt de l’acord, per aplicar tot allò que fa referència a la lliure competència i per vigilar les ajudes i subvencions d’Estat (de l’article 40 al 47 de l’acord). És a dir, la Comissió Europea farà directament de poder executiu a Andorra sobre determinades qüestions.

Segon, m’agradaria partir de l’experiència empresarial per parlar de les suposades oportunitats econòmiques de l’acord. La realitat és que sectors amb potencial a Andorra com els serveis digitals, la biotecnologia o la salut al mercat únic encara depenen fortament de les regulacions nacionals de cada Estat. Els béns industrials sí que circulen amb llibertat. Tanmateix, el sector industrial andorrà ja gaudeix d’accés al mercat únic a través de l’acord duaner. Per tant, amb acord o sense, poc canviarà la situació actual. Si volem diversificar l’economia s’ha de desenvolupar la nostra capacitat tècnica de supervisió i de certificació i posar-nos les piles amb la formació i l’emprenedoria, no necessitem un acord global que només farà que Andorra es carregui de burocràcia, despesa pública i normes inútils. Ja tenim una indústria que exporta targetes de crèdit a tot el món i recentment un laboratori lauredià s’ha pogut certificar per investigar teràpies innovadores. Amb aquest acord, traurem molt poques traves a les empreses per exportar i crearem moltes traves per treballar a casa.

Andorra ha de mirar al futur. Hem d’anar a cercar acords amb les grans empreses tecnològiques nord-americanes, impulsar la producció d’energies renovables, aconseguir que s’estableixi a Andorra un centre de dades en intel·ligència artificial, impulsar la qualitat i la productivitat de la ramaderia, impulsar la recerca en salut, impulsar el sector biotecnològic, impulsar els serveis digitals en l’àmbit global ampliant els convenis de no doble imposició i fer un fons publicoprivat per finançar projectes estratègics. Tot això ho podem fer sense acord d’associació global amb Europa. Per contra, amb l’acord d’associació gastaríem tota l’energia a complir normes en lloc de desenvolupar el país. Andorra haurà de contractar molts funcionaris i assessors caríssims per aplicar milers de normes inútils i per gestionar els constants conflictes amb la tecnocràcia europea.

Malauradament, la política avui en dia es basa en imatge pública. L’acord per a mi només té l’avantatge d’enviar un missatge simbòlic que som un país complidor. Curt i ras, d’anàlisi de costos i beneficis i d’anàlisi jurídica poca cosa. Per a mi, l’acord d’associació és similar a fer un patrocini amb una multinacional. Això, per a un país que pateix injustament mala reputació internacional donarà bona difusió als mitjans de comunicació internacionals. Les agències de qualificació del deute i l’FMI ens faran informes favorables (encara que el millor seria que no tinguéssim deute directament). En canvi, com que patim una mala reputació injustament un no al referèndum generaria notícies negatives als mitjans de comunicació internacionals. Podríem enviar el missatge que “un malvat paradís fiscal privilegiat s’atreveix a dir no a Europa”. Si diem que no amb un referèndum es podria desencadenar un clima d’opinió negatiu contra Andorra i així enfurismar els polítics del nostre voltant, que només actuen per imatge. Per aquest simple motiu es genera la incertesa, per a res més.

Llavors, com podem dir que no? Doncs hauria de ser el Govern qui freni intel·ligentment i no porti aquest acord a referèndum. Hem de dir no de manera privada i diplomàtica. Tenim arguments de pes per aturar i mantenir l’statu quo fins que la Unió Europea ens permeti un acord similar a la resta d’estats. Quan puguem obtenir les mateixes condicions que Xipre, Malta, Luxemburg o Liechtenstein, llavors tirem endavant l’acord, si no que ens deixin com estem. Si ens volen treure l’statu quo actual, llavors podem demanar que sigui complint les mateixes condicions que la resta. Diplomàticament és plenament factible.

Que els ciutadans i ciutadanes decideixin i jutgin. Jo encara penso que aquesta no és ni la manera d’estructurar políticament Europa ni és la manera de millorar el futur d’Andorra. La resta d’estats europeus membres del mercat únic han tingut un altre procés d’integració més conciliador, més pausat i més raonable. L’acord amb Andorra per a mi suposa una Europa centralitzada, gris i tecnòcrata basada en fum. Jo tinc molt clar que votaré que no si l’acord no s’atura abans del referèndum.