La flama olímpica

Trobant-me a Cotlliure el 15 de maig, vaig veure passar de ben a prop la flama olímpica. Tothom deia: “Això es veu una vegada a la vida.”

Primer van passar els vehicles de publicitat i al final una colla de joves dels quals un portava la flama cremant sobre un suport. Tot eren cants, crits de París 2024. Van ser cinc minuts d’emoció. Va continuar fins a Perpinyà i havent recorregut tot França i alguna colònia francesa, arribarà a París per començar els Jocs el 26 de juliol.

Aquesta flama, com la de Sant Joan, també va pujar al Canigó.

Faré un petit resum de les Olimpíades d’estiu.

Les primeres es feien a Olímpia, ciutat de l’antiga Grècia, en honor al déu mitològic Zeus, cada quatre anys.

Els joves que feien esport anaven nus i eren triats per la seva força i musculatura. En una guerra contra Pèrsia a la ciutat de Marató, va guanyar Grècia i un jove va córrer 42 quilòmetres per anunciar la victòria i en arribar va caure i va morir esgotat. Actualment, se celebra la marató en la seva memòria.

Es van suprimir les Olimpíades el 394.

El francès Pierre de Coubertin les va ressuscitar el 1894, creant el COI (Comitè Olímpic Internacional).

Les primeres es van celebrar a Atenes el 1896, a París el 1900 i també el 1924, ara fa 100 anys. S’han celebrat en moltes altres ciutats. El 1992 a Barcelona, el Sr. Samaranch, que era president del Comitè Olímpic, des de la seu a Lausana va obrir un sobre i va dir: “A la ville de Barcelone.”

La flama olímpica sempre surt d’Atenes.

Algun andorrà hi ha participat. Citaré el Sr. Gerard Barcia i Aitor Osorio, de Canillo, que va anar a Atlanta el 1996.

Que aquest esdeveniment esportiu perduri per molts anys i recordem que els seus orígens foren per promoure la pau al món.